Atletisme en Pista Coberta

 

1 LA PISTA D'ATLETISME COBERTA

La pista d'atletisme coberta consta de la pista en anell formada per dues rectes paral·leles horitzontals i dues corbes de ràdios iguals que poden tenir peralt. El perímetre nominal de la pista en anell serà preferiblement de 200 m.

A l'interior de l'anell de la pista es disposa una pista recta per a carreres de velocitat i tanques, així com passadissos i zona de caiguda per al salt d'altura, salt amb perxa, salt de longitud i triple salt i un cercle i sector per al llançament de pes, vegeu figura ATL PC-1.

La pista en anell o circular haurà de tenir un nombre mínim de 4 carrers i un màxim de 6 carrers.

La pista recta haurà de tenir un mínim de 6 carrers i un màxim de 8 carrers.

Es recomana que les zones de salt amb perxa, salt de longitud i triple salt estiguen situades en un costat de la pista interior i les zones de salt d'altura i llançament de pes en l'altre.

1.1 LA PISTA EN ANELL O “CIRCULAR”

Els carrers de la pista en anell o “circular” tindran totes la mateixa amplària, amb un mínim de 0,90 m (± 0,01) i un màxim d'1,10 m (± 0,01) incloent en aquest ample la línia dreta del carrer en l'adreça de la carrera. Tots els carrers estaran separades per línies blanques de 5 cm d'ample.

L'interior de la pista en anell estarà senyalitzat bé amb una vorada de material apropiat de 5 cm d'altura i 5 cm d'amplària aproximadament o mitjançant una línia blanca de 5 cm d'ample. La vora interior de la vorada o de la línia conforma l'interior de la calle nº1. La vora interior de la línia o vorada ha d'estar horitzontal en tota l'extensió del seu perímetre amb un desnivell màxim d'1/1000.

En totes les competicions en Pista Coberta sota l'adreça de la IAAF (Associació Internacional de Federacions d'Atletisme) està recomanat l'ús de vorada interna.

La longitud del perímetre de la pista (longitud de la calle nº1) es mesura al llarg d'una línia de mesurament situat a 30 cm de la cara exterior de la vorada i quan no hi ha vorada a 20 cm a l'exterior de la vora externa de la línia blanca.

La longitud dels restants carrers es realitza sobre una línia imaginària situada a 20 cm de la vora exterior de la línia límit de carrer anterior.

Les corbes de la pista coberta han d'estar peraltades a causa de l'augment de l'acceleració radial dels atletes quan corren en corbes d'una pista de 200 m comparades amb la pista de 400 m.

L'angle del peralt haurà de ser el mateix en qualsevol secció transversal de la pista i no ha d'excedir de 15º. La transició de la recta horitzontal a la corba peraltada es farà amb una gradual transició que pot estendre's fins a 5 m en la recta.

1.2 LA PISTA RECTA

Els carrers de la pista recta tindran totes un ample d'1,22 m (± 0,01 m) separades per línies blanques de 5 cm d'ample. L'ample de cada carrer inclou la línia límit del carrer de la dreta en l'adreça de la carrera.

La inclinació lateral de la pista no excedirà del 1% i la inclinació en el sentit de la carrera no excedirà del 4% (1:250) en cap d'ella, ni de l'1/1000 en tota la seua longitud.

Abans de la línia d'eixida hi haurà un espai lliure d'obstacles de 3 m i després de la línia d'arribada hi haurà un espai lliure d'obstacles de 10 m com a mínim i recomanat de 15 m. Al fons d'aquest espai es disposarà un element de frenada embuatat perquè els atletes puguen detenir-se sense lesionar-se, el qual tindrà una estructura rígida que resistisca embranzides horitzontals produïdes pels 6 a 8 atletes que arriben a la paret a velocitats de fins a 8 m/seg.

Les dimensions totals de la pista oscil·len entre 73 m - 78 m de longitud i 7,32 m (6 carrers) - 9,76 m (8 carrers) d'ample.

2 LA PISTA COBERTA ESTANDAR

Amb la finalitat d'aconseguir unes condicions iguals per a tots els atletes, és convenient disposar d'instal·lacions uniformes en les diferents competicions que se celebren.

L'experiència ha demostrat que les pistes “circulars” de 200 m mes apropiades, són les construïdes amb corbes els radis de les quals oscil·len entre 15 m i 19 m amb un radi optimo de 17,50 m.

A fi de garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els atletes, així com les bases per a la comparació de marques, la IAAF (Associació Internacional de Federacions d'Atletisme) recomana que es construïsquen les denominades Pistes Cobertes estàndard de 200m amb radi òptim de 17,50 m.

La Pista Coberta estàndard de 200 m consta de dos semicercles amb un radi a la vorada de 17,204 m cadascun d'ells, units a dos trams rectes de 35 m de longitud per mitjà de dues transicions de 10,022 m de llarg de tipus clotoide, per a facilitar el pas suau de les rectes a les corbes per als atletes.

Una clotoide és una línia corba la curvatura de la qual canvia contínua i uniformement entre la recta i la corba. El desnivell del peralt segueix la corba degudament.

Açò conforma una figura ovalada de manera que l'àrea de competició dins de la pista és suficientment gran per a albergar una pista interior recta per a proves de velocitat i les instal·lacions per a les proves de salts i llançaments de pes. Vegen-se figures ATL PC-2 i ATL PC-3.

La construcció de la pista queda determinada per l'angle d'inclinació de les corbes peraltades (10,0925º) i la mitjana d'augment de l'elevació de les transicions que ha de ser continue i uniforme.

El canvi d'altura entre les rectes i les clotoides i entre aquestes i les corbes ha de ser continu. Les zones on s'uneixen hauran de ser suaus. Vegen-se les figures ATL PC-4 i ATL-PC5.

Les característiques geomètriques de la pista Coberta estàndard es resumeixen en el quadre següent:

PISTA COBERTA ESTÀNDARD
Característiques Geomètriques
Longitud de la pista en la vorada 198,140 m
Longitud de la pista en la línia de mesurament del primer carrer 200,00 m
R, ràdio a la vorada 17,204 m
R1, radie del primer carrer 17,500 m
Longitud de la clotoide en la vorada 10,022 m
Longitud de la clotoide en el primer carrer 10,108 m
Longitud de la recta 35,000 m
Angle d'inclinació del peralt 10,0925°

 

Les coordenades de la clotoide relatives a longituds cada 0,50 m en la vorada es poden veure en el quadre següent, segons els eixos indicats en la figura ATL PC-6:

COORDENADES DE LA CLOTOIDE
Relatives a la vorada
L X I
0,0 0,000 0,000
0,5 0,500 0,000
1,0 1,000 0,001
1,5 1,500 0,003
2,0 2,000 0,008
2,5 2,500 0,015
3,0 3,000 0,026
3,5 3,500 0,041
4,0 3,999 0,062
4,5 4,498 0,088
5,0 4,997 0,121
5,5 5,496 0,161
6,0 5,993 0,209
6,5 6,490 0,265
7,0 6,986 0,331
7,5 7,480 0,407
8,0 7,972 0,494
8,5 8,463 0,592
9,0 8,950 0,702
9,5 9,435 0,825
10,0 9,916 0,961
10,022 9,937 0,967

3 TRAÇAT DE LA PISTA COBERTA DE 200 m

El mesurament del perímetre de la pista (calle nº1) es realitza sobre una línia imaginària situada a 30 cm de la cara exterior de la vorada ( a 20 cm si la vorada està substituïda per una línia pintada) El mesurament del perímetre dels carrers dos d'ara endavant es realitza sobre una línia imaginària situada a 20 cm de la vora exterior de la línia limite del passadís anterior.

Totes les línies formen part de les superfícies que delimiten a excepció de la “línia d'arribada” i dels traços de col·locació de tanques.

El color de les línies limites de passadissos, de les línies d'eixida i arribada serà blanc, mentre que les línies de senyalització de relleus i tanques serà de qualsevol altre color segons criteri de la Real Federació Espanyola d'Atletisme. El marcatge de les línies sobre paviments sintètics ha de quedar perfectament adherit, ser de caràcter permanent, així com enrasar amb la superfície.

Del traçat complet poden especificar-se els següents detalls:

3a) Línia d'arribada o de meta:

Els requisits reglamentaris per a aquesta línia són: que hi haja solament una para totes les diferents longituds de carreres, que estiga en una part recta de la pista i que hi haja quanta més tram d'aqueixa recta com siga possible abans de la meta. Estarà indicada per una línia blanca de 5 cm d'ample en angles rectes a les línies dels carrers.

Per a ajudar a l'alineació de l'equipe Foto Finish i per a facilitar la lectura de la pel·lícula de Foto Finish, les interseccions de les línies dels carrers amb la línia d'arribada estaran pintades en negre amb un disseny adequat.

3b) Línia limite del passadís o carrer:

La línia límit de cada passadís es traçarà paral·lelament a la vorada o línia interior, a una distància determinada multiplicant el nº de carrers que la separen d'aquesta vorada per l'amplària del carrer. Tots els carrers tindran la mateixa amplària amb un mínim de 0,90 m (± 0,01) i un màxim d'1,10 m (± 0,01) incloent en aquest ample la línia limite de 5 cm d'ample situada a la dreta en l'adreça de la carrera. Per a les carreres de 400 m o menys cada atleta tindrà un carrer individual en l'eixida.

Les carreres fins a 200 m inclusivament es correran enterament per carrers. Les carreres superiors a 200 m i menors de 800 m s'iniciessin en carrers fins al final de la 2ª corba. En les carreres de 800 m a cada atleta se li pot assignar un carrer individual en l'eixida o pot donar-se una eixida en grups utilitzant preferiblement els carrers 1 i 3.

Les carreres de més de 800 m es correran sense usar carrers utilitzant una línia d'eixida corba o eixides en grup.

3c) Línies d'eixida:

El requisit essencial per a totes les línies d'eixida és que la distància per a tots i cadascun dels atletes quan prenguen la trajectòria mes talla permesa siga exactament la mateixa.

Sempre que siga possible les línies d'eixida i les zones de canvi de les carreres de relleus no hauran d'estar en la part mes pronunciada de la corba ni en la part mes empinada del peralt.

L'eixida estarà indicada per una línia blanca de 5 cm d'ample en angle recte amb les línies dels carrers en les parts rectes de la pista i al llarg d'una línia radial en les parts corbades de la mateixa.

La línia d'eixida del carrer 1 haurà d'estar en la recta principal. La seua posició estarà determinada de manera que la línia d'eixida escalonada mes avançada en el carrer exterior (carreres 400/800 m) estiga en una posició on l'altura del peralt d'aquest carrer no siga major de 0,80 m (pista de 4 carrers) o la meitat de la màxima altura del peralt en el cim de la corba, qualsevol que siga la major.

3d) Línies d'eixida escalonades per a la carrera de 200 m:

Establides les situacions de la línia d'eixida en el carrer 1 i de la línia de meta, la posició de la línia d'eixida dels restants carrers haurà de determinar-se mesurant en cada carrer cap a arrere des de la línia de meta. La mesura de cada carrer es realitzarà exactament en la mateixa forma que per al carrer 1 en mesurar el perímetre de la pista.

Establida la posició de la línia d'eixida on es creua amb la línia de mesurament a 20 cm a l'exterior de la part interna del carrer, aquesta línia es perllongarà a través del carrer en angle recte a les línies de carrer, si es troba en una part recta de la pista.

Si està en una part corba de la pista, es marcarà al llarg d'una línia radial des del centre on està traçada la corba i si estiguera en una de les zones de transició, al llarg d'una línia radial des del centre teòric en aqueix punt. La línia d'eixida es marcarà amb una amplària de 5 cm des de la distància mesurada cap a la part mes pròxima a la meta.

3i) Línies d'eixida escalonades per a carreres superiors a 200 m fins als 800 m inclusivament:

Ja que es permet als atletes eixir dels seus respectius carrers en entrar en la recta, després d'haver recorregut una o dues corbes per carrers, per a fixar les posicions d'eixida han de tenir-se en consideració dos factors: primer, el decalatge normal permès, similar al de la carrera de 200 m i segon, l'ajust necessari en els llocs de partida en cada carrer per a compensar la major distància que recorreran els atletes de la carrers exteriors per a aconseguir la posició interior (de la "corda") al final de la recta, després de creuar la línia de carrer lliure, respecte d'aquelles que corren en els carrers interiors. Aquests ajustos poden determinar-se quan s'assenyale la "línia de carrer lliure" on es permet als atletes eixir dels seus carrers. Atès que les línies d'eixida són de 5 cm d'amplària, és impossible marcar dues línies d'eixida diferents, llevat que la diferència de posició excedisca aproximadament 7 cm que permeta un clar espai de 2 cm entre les línies d'eixida. On sorgisca aquest problema, la solució és utilitzar la línia d'eixida més retardada. El problema no es presenta en el carrer 1, ja que, com és obvi, no hi ha ajust en la "línia de carrer lliure”. Sorgeix en els carrers interns (carrers 2 i 3), però no en les externes (carrers 5 i 6) on l'ajust, a causa de la "línia de carrer lliure” és major de 7 cm.

En aquells carrers externs on la separació és suficient, pot mesurar-se una segona línia d'eixida davant de la primera, requerida pel "ajust" determinat per la "línia de carrer lliure" traçat. La segona línia d'eixida pot marcar-se en la mateixa forma que la de la carrera de 200 m.

És la posició d'aquesta línia d'eixida en el carrer extern la que determina la posició de totes les línies d'eixida i la línia de meta en la pista. A fi d'evitar que l'atleta del carrer extern s'expose a la molt seriós desavantatge d'eixir en una part de la pista empinadamente peraltada, totes les línies d'eixida i, en conseqüència, la línia de meta, es portaran prou arrere de la primera corba, a fi de restringir el pendent del peralt a un nivell acceptable. És, per tant, necessari fixar primer la posició de les línies d'eixida de 400 i 800 m en el carrer extern i després marxar cap a arrere en totes les altres línies d'eixida, arribant finalment a la línia de meta.

La figura ATL PC-7 mostra les línies d'eixida escalonades de 200 m, 400 m i 800 m de la pista coberta estàndard, d'acord amb el quadre següent:

VALORS DE LES LÍNIES DE MESURAMENT EN LA VORADA I EN LES
CALLES, SITUACIÓ DE LES LÍNIES DE "CARRER LLIURE"
I LÍNIES D'EIXIDA ESCALONADES EN LA PISTA COBERTA ESTÀNDARD
(dimensions en m)
Característiques
geomètriques
Vorada
(interior)
Calle 1 Calle 2 Calle 3 Calle 4 Calle 5 Calle 6
Radie de la línia de mesurament en projecció 17,204 17,500
(17,4994)
18,287 19,173 20,059 20,945 21,831
Longitud d'una cambra de corba en projecció 32,035 32,500 33,743 35,139 36,537 37,935 39,331
Longitud d'elevació 18,523 18,756 19,380 20,081 20,783 21,485 22,185
Longitud de la corba peraltada no alterada 13,512 13,744 14,363 15,058 15,754 16,450 17,146
Longitud de la línia de mesurament de la pista 198,140 200,00 204,970 210,556 216,148 221,740 227,325
Augment de l'elevació en una cambra de corba - - 0,001 0,003 0,006 0,010 0,015
Posició de les línies de "carrer lliure" - - 0,009 0,041 0,097 0,175 0,278
Posició de les línies d'eixida escalonades en 200 m - - 4,973 10,565 16,166 21,770 27,370
en 400 m - - 4,982 10,606 16,263 21,945 27,648
en 800 m - - 2,495 5,322 8,177 11,055 13,956

 

 

3f) Línies de " pista lliure" per a carreres de 400 i 800 m:

La línia de "pista lliure", on els atletes poden deixar els seus passadissos al final d'una corba o "zona de transició" d'aqueixa corba, pot marcar-se com segueix:

Marque's una línia provisional justament a través de la pista, en angles rectes a les línies dels carrers, al final de la corba.

Marque's el punt X sobre aquesta línia, a 0,30 m (a 0,20 m en una pista sense vorada) a l'exterior de la part interna del carrer 1.

Similarment, marquen-se els punts X2, X3, etc. per als carrers 2,3, etc. Finalment, marque's el punt I on la línia provisional talla la línia que assenyala l'exterior de la pista.

Tendisca's tensamente una corda des d'aquest punt I de manera que forme una tangent a la línia de mesurament a 0,30 m (a 0,20 m. en una pista sense vorada) a l'exterior de la part interna del carrer 1 més enllà del final de la recta. Marque's aquest punt de contacte de la tangent Z.

Amb el punt Z com a centre i amb un radi de ZX1, trace's un arc exactament a través de la pista des de l'interior del carrer 1 fins al carrer exterior. Marquen-se els punts on aquest arc es creua amb la línia de mesurament en el carrer I2,I3, etc. Mesure's la compensació X2I2, X3I3, etc. en cadascuna dels carrers.

Amb aquest arc com a bord més pròxim a l'eixida, marque's una línia de 5 cm d'amplària. Aquesta és la "línia de canvi" o de "pista lliure". Els extrems d'aquesta línia hauran d'assenyalar-se amb banderoles a l'exterior de la pista.

Per a les eixides en grup en els 800 m la marca de carrer lliure està en la intersecció de la "línia de canvi" o de "pista lliure" i la línia interior del carrer en la qual comença la seua carrera el grup exterior.

Per a ajudar als participants a identificar la línia de carrer lliure, poden col·locar-se petits cons o prismes de base 5 cm x 5 cm i d'una altura màxima de 15 cm i del mateix color que el de la línia de carrer lliure en les interseccions de cada carrer i la línia de carrer lliure.

La figura ATL PC-8 mostra la línia de “carrer lliure” en una Pista Coberta Estàndard d'acord amb el quadre de la pàgina 8.

3g) Línies corbades d'eixida per a carreres superiors a 800 m:

Les carreres de distàncies superiors a 800 m començaran des d'una línia corbada. Els principis per al jalonamiento i marcatge de les línies corbades d'eixida són molt similars a aquells de la "línia de canvi” o de carrer lliure", en carreres que es corren parcialment per carrers.

La longitud de la carrera es mesura primerament cap a arrere des de la línia de meta al llarg de la línia de mesurament (0,30 m o 0,20 m a l'exterior des de l'interior de la pista, depenent de si té o no vorada). Marque's aquest punt A en la línia de mesurament.

Aquest és el punt on començarà la vora de darrere de la línia d'eixida.

Col·loquen-se fermament una sèrie de claus al llarg de la línia de mesurament a 0,30 m. (0,20 m. per a una pista sense vorada) després del punt d'eixida del carrer 1. Els claus no hauran d'estar separats més de 0,30 m. 

Assegure's l'extrem d'un tros suficient de corda a la superfície de la pista una mica més enllà de l'últim clau. Aquest últim clau ha d'estar més enllà del punt en què l'entenimentada forma una tangent a la línia de mesurament quan es marca l'exterior de la línia d'eixida. 

En tendir la corda, al llarg de la superfície de la pista, contra els claus B, C, D, etc., tire's d'ella mantenint-la tirant i marque's en la mateixa la posició del punt A. Utilitzant aquesta posició en la corda i mantenint-la tirant, assenyale's la part de darrere de la línia d'eixida.

El tram des del punt A en el carrer 1 a 0,30 m de la vorada o a 0,20 m, segons el cas, fins a la vorada o vora interior de la pista, es marcarà en angle recte amb la línia del carrer, si l'eixida coincideix en recta i radial si està en corba.

3h) Carreres de relleus:

En la carrera de relleus de 4 x 200 m, tot el primer relleu i la primera corba del segon es correran per passadissos o carrers individuals.

Haurà d'haver-hi després d'aquesta corba una línia de 5 cm d'amplària "línia de canvi" o de "carrer lliure" marcat distintament a través de tots els carrers, que indica el lloc en el qual cada atleta pot eixir-se del seu carrer i córrer en "pista lliure".

En la carrera de relleus de 4 x 400 m, es correran per carrers individuals les dues primeres corbes. Per tant, s'utilitzarà la mateixa "línia de canvi" o de "pista lliure", línies compensades d'eixida, etc., que per a la carrera individual de 400 m. 

En la carrera de relleus de 4 x 800 m., es correrà per carrers individuals la primera corba. Per tant, s'utilitzarà la mateixa "línia de canvi" o de "pista lliure", línies compensades d'eixida, etc., que per a la carrera individual de 800 m.

3i) Carreres de tanques:

Les carreres de tanques es realitzaran sobre distàncies de 50 m o 60 m en la pista recta, les tanques tindran les mateixes característiques que les d'a l'aire lliure. La disposició de les tanques per a les carreres s'indica en el quadre següent:

DISPOSICIÓ DE LES TANQUES
(Artº 216 Reglamente Atletisme)
Denominació Homes Dones
Longitud de la carrera (m) 50 / 60 50 / 60
Altura de les tanques (m) 1,067 0,840
Nombre de tanques 4 / 5 4 / 5
DISTÀNCIES
Línia d'eixida a primera tanca (m) 13,72 13,00
Separació entre tanques (m) 9,14 8,50
Última tanca a línia de meta (m) 8,86 / 9,72 11,50 / 13,00

4 VERIFICACIÓ DIMENSIONAL DE LA PISTA COBERTA ESTÀNDARD DE 200 m

La verificació dimensional exigida per a l'obtenció del Certificat d'Homologació i que es puguen celebrar tota classe de competicions i registres oficials, suposa que es complisquen en la vora exterior de la vorada interna de la pista els següents valors dels 29 Punts de Control. Vegeu figura ATL PC-9:

• Verificació de la distància entre els centres dels arcs circulars amb una desviació màxima de ± 0,005 m (44,994 m ± 0,005 m en pista estàndard): 1 mesurament.

• Verificació de la distància entre les dues rectes al final de cadascuna d'elles, amb una desviació màxima de ± 0,005 m (34,894 m ± 0,005 m en pista estàndard): 2 mesuraments.

• Verificació de la longitud de cadascuna de les dues rectes amb una desviació màxima de ± 0,005 m (35,000 m ± 0,005 m en pista estàndard): 2 mesuraments.

• Alineació de la vorada en la zona de les dues rectes amb una desviació no major de 0,01 m: 2 mesuraments.

• Verificació de la longitud de la clotoide en la vorada amb una desviació màxima de ± 0,005 m per a cadascuna de les quatre (10,022 m ± 0,005 m en pista estàndard): 4 mesuraments.

• Verificació del radi per als 9 punts de cadascun dels arcs dels dos cercles, inclòs la vorada amb una desviació màxima de ± 0,005 m (17,204 m ± 0,005 m en pista estàndard, la longitud de l'arc ha de ser de 44,026 m): 18 mesuraments.

La longitud total de la Pista Coberta Estàndard de 200 m al llarg de la vora externa de la vorada: (2 x 35,00) + (2 x 44,026) +
(4 x 10,022) = 198,140 m.

Es durà a terme el mesurament dels 29 punts de control i s'anotaran els mesuraments.

La suma de les mitjanes de les desviacions no excedirà de + 0,04 m, ni serà inferior a 0,00 m (200m + 0,04 m/-0,00 m)

Per a l'exactitud dimensional de la Pista Coberta Estàndard s'haurà de marcar la posició dels principals punts de control per mitjà de clavilles anticorrosivas permanents trepades o tubs incrustats a nivell amb el pis de la sala per a permetre al personal encarregat de la instal·lació que munte la pista amb la requerida exactitud dimensional.

Per norma, el mesurament de control es pot aplicar a totes les altres pistes cobertes que tinguen dimensions individuals utilitzant de forma lògica les dimensions bàsiques de la pista donada (coneguda).

5 BANDES EXTERIORS I SEGURETAT

Per a facilitar el desenvolupament de la competició i la seguretat dels atletes es reservaran bandes mínimes d'espais lliures d'obstacles d'1,50 m d'amplària mínima en els laterals de la pista. Per raons de seguretat, les vores externes de les corbes peraltades estaran proveïts d'una barana protectora des del començament de la corba de transició i al llarg de la corba fins al començament de la següent recta. Si la vora interna de la pista té un desnivell vertical superior a 0,10 m. s'hauran de prendre mesures protectores.

6 ZONA PER Al SALT D'ALTURA

La zona per al salt d'altura haurà de tenir les mateixes característiques que la d'a l'aire lliure. La longitud mínima del sector de carrera d'impuls serà de 15,00 m. En Campionats del Món, jocs Olímpics, Copes del Món, Campionats d'Àrea, de Zona Geogràfica o de Zona, el mínim serà de 20 m. El sector d'impuls on les condicions ho permeten tindrà una longitud mínima de 25 m

La zona de salts haurà d'estar anivellada, amb un pendent màxim total (ascendent o descendent) de 1per 250 (0,4 %). La zona de batuda ha d'estar horitzontal. La base en què estiga assentada la superfície de la zona de salts serà sòlida i si es tracta d'una construcció sobreposada (taulers o tarimes muntades sobre biguetes) sense cap secció especial de molls.

El sector de carrera d'impuls ha d'estar en la mateixa forma que la zona de batuda, no obstant açò, el Reglament permet que l'atleta inicie la seua carrera d'aproximació en la part peraltada de la pista "circular" sempre que els últims 5 metres de la seua carrera estiguen en la zona anivellada, açò s'haurà de tenir en compte en el moment de dissenyar el traçat de l'interior de la pista.

7 ZONA PER A SALT AMB PERXA

La zona per al salt amb perxa haurà de tenir les mateixes característiques que la d'a l'aire lliure, no obstant açò, el Reglament permet que l'atleta inicie la seua carrera de presa d'impuls en la part peraltada de la pista "circular" sempre que els últims 40 metres estiguen en passadís anivellat.

La base sobre la qual estiga col·locada la superfície del passadís serà sòlida i si es tracta d'una construcció sobreposada (taulers o tarimes muntades sobre biguetes) sense cap secció especial de molls.

8 ZONA PER A SALT DE LONGITUD I TRIPLE SALT

La millor ubicació per als passadissos de longitud i triple salt és a un costat de la pista interior de carreres, amb el passadís de salt amb perxa adjacent i paral·lel a ella. Els passadissos s'hauran de construir en sentits contraris l'u a l'altre per a permetre que tots dos passadissos puguen utilitzar-se simultàniament, si fos així requerit.

La zona per al salt de longitud i triple salt haurà de tenir les mateixes característiques que les d'a l'aire lliure, no obstant açò el Reglament permet que l'atleta inicie la seua carrera de presa d'impuls en la part peraltada de la pista "circular" sempre que els últims 40 m estiguen en passadís anivellat.

La base sobre la qual estiga col·locada la superfície del passadís serà sòlida i si es tracta d'una construcció sobreposada (taulers o tarimes muntades sobre biguetes) sense cap secció especial de molls.

La taula de batuda per al salt de longitud haurà d'estar a no menys de 3 m de la vora més pròxima de la zona de caiguda.

La zona de caiguda haurà de mesurar 2,75 m d'ample i un mínim de 7 m de llarg i un mínim de 0,30 m de profunditat.

9 ZONA PER Al LLANÇAMENT DE PES

La zona per al llançament de pes haurà d'estar preferiblement situada amb sentit de llançament cap a l'exterior des del centre de l'interior de l'anell i paral·lela a la pista recta, per a separar millor el llançament de pes d'altres proves.

Segons el Reglament les línies del sector de caiguda poden seguir una línia radial des del centre del cercle de pes incloent un sector complet de 34,92º, o poden estar paral·leles entre si, sent la distància mínima entre elles de 9 metres. Pel que el sector de caiguda té normalment una forma combinada d'un triangle (una porció del sector de 34,92º traçat radialment des del centre del cercle de pes) i d'un rectangle amb una separació mínima entre els seus costats de 9 m i en la seua part més allunyada almenys 0,50 m més enllà del rècord del món existent per a homes o dones. Vegeu figura ATL PC-10.

La superfície del sector de caiguda es compondrà d'un material apropiat, en el qual el pes deixe gravada una petjada però que reduïsca al mínim qualsevol pot.

El sector de caiguda estarà voltat amb una barrera de detenció al fons i en els dos costats, tan prop del cercle com siga necessari per seguretat dels atletes i dels jutges, de manera que siga capaç de detenir el pes ja siga en el seu vol o pel seu pot en la superfície de caiguda.

La barrera de detenció al fons haurà d'estar almenys 0,50 m més enllà del rècord mundial existent de pes, d'homes o dones.
La barrera de detenció pot ser similar a la gàbia de llançaments de martell a l'aire lliure, amb menys altura i amb una malla metàl·lica o xapes (làmines) de plàstic suficientment resistents per a detenir un pes, però que permeta als espectadors veure la prova sense obstacles.

10 PAVIMENT ESPORTIU

El paviment esportiu de la pista circular, el de la recta, de passadissos de salts i zones de batuda tindrà les mateixes característiques i una elasticitat uniforme en totes les seues parts, fins a on siga tècnicament possible. El paviment sintètic permetrà l'ús de claus de 6 mm en les sabatilles dels atletes. El paviment esportiu complirà els requisits de les pistes d'atletisme d'exterior.

11 EQUIPAMENT ESPORTIU

L'equipament esportiu serà conforme s'indica en la corresponents Normes NIDE reglamentàries d'Atletisme i estarà homologat per la Real Federació Espanyola d'Atletisme.

12 CRITERIS DE DISSENY DE LA INSTAL·LACIÓ PER A PISTA COBERTA

Reglamentàriament la Pista d'Atletisme coberta estarà en un recinte completament tancat, cobert i proveït d'il·luminació, calefacció i ventilació que li donen condicions satisfactòries per a la competició.

L'edifici que alberga la pista coberta ha d'estar integrat en el desenvolupament urbà i s'ajustarà als requisits locals i nacionals de disseny, construcció i seguretat. Poden existir bàsicament dos casos per al disseny de la pista coberta d'atletisme:

- Construcció de la pista en un edifici preexistent amb unes dimensions restrictives que permeten un disseny acceptable de la pista (radie no menor de 15,00 m ni major de 19,00 m) però no òptim.

- Disseny de la pista integrada en una nova instal·lació esportiva, on les dimensions de l'edifici es poden acomodar a la grandària de la pista coberta estàndard. 

L'edifici que alberga la pista pot ser una instal·lació multiús, dissenyat també per a adaptar-se a les necessitats d'altres esports (jocs de pilota, gimnàstica, hoquei sobre gel, ciclisme, etc.), espectacles culturals, exposicions i exhibicions. L'interior de la pista circular pot preveure's per a utilitzar-ho per a altres esports (Bàsquet, handbol, futbol-sala, voleibol, tennis, gimnàstica, hoquei-patines, hockeyhielo, etc.) Addicionalment la pista pot ser equipada amb una pista de ciclisme de 200 m o 250 m de longitud i una amplària de 6 m o 7 m.

13 TIPUS DE CONSTRUCCIÓ DE LA PISTA

El disseny de la pista depèn dels usos als quals es destine la sala. En una sala dedicada únicament a l'atletisme, la pista "circular" pot estar instal·lada permanentment. Per a una sala multiusos que es pretén utilitzar per a altres esports i per a esdeveniments no esportius, poden utilitzar-se altres tipus de pista com a pistes desmuntables o pistes amb sistemes mecànics o hidràulics per a aconseguir els peralts.

13a) Pista permanent:

Aquest tipus de pista s'instal·larà en un recinte dedicat únicament a l'atletisme. Una pista permanent té l'avantatge que es pot col·locar sobre una base sòlida de manera que tinga una elasticitat uniforme en totes les seues parts. El ferm és normalment de formigó.

Encara que una instal·lació permanent ofereix les millors instal·lacions per a competicions d'atletisme i entrenament, pot tenir desavantatges econòmics a causa de la seua falta de flexibilitat en l'ús. Si es requereix flexibilitat d'ús, s'haurà d'instal·lar una pista permanent amb corbes d'altura graduable o una pista portàtil.

13b) Pista permanent amb corbes d'altura graduable:

Els desavantatges d'una pista permanent es poden superar, en part, amb una pista que és una combinació de porcions de pistes fixes i mòbils. Aquesta és una pista en la qual les rectes i corbes estan instal·lades a nivell amb el sòl o marcades sobre el sòl. No obstant açò, quan es requerisquen per a la competició o entrenament, les corbes poden ser elevades a l'altura requerida. Si s'instal·la un sistema de gats hidràulics o mecànics, aquest procediment solament durarà uns pocs minuts.

Un altre benefici del sistema hidràulic o mecànic és que la corba sencera es pot elevar com una unitat simple assegurant que la superfície sintètica de la pista siga uniforme. Durant la instal·lació, les unitats que estan col·locades planes tenen juntes entre els panells oscil·lant de 0 a uns pocs centímetres cap a l'exterior. En col·locar el material de la superfície, les juntes hauran d'estar farcides de poliuretà assegurant el moviment sense plecs o protuberàncies (en el peralt) i sense esquerdes (en la part plana)

El nivell del peralt al llarg de la corba de transició vindrà determinat per a cada secció i programat per a una elevació sincronitzada amb pulsadores de control. L'aixecament amb el gat per a la col·locació de la corba peraltada s'efectua utilitzant frens controlats electrònicament.

Els principals avantatges d'una pista permanent amb corbes d'altura graduable són la flexibilitat d'ús per a altres esdeveniments i la velocitat de muntatge i desmuntatge.

13c) Pista portàtil:

Una pista portàtil es munta amb elements prefabricats que, després de desmuntar-se, s'emmagatzemen mentre no s'utilitzen.

Hi ha dues classes d'elements diferents: els elements del sòl (pis) amb capa superior sintètica i els elements de suport de les corbes peraltades.

Els elements del pis són panells fets de biguetes de fusta amb estructures recobertes amb làmines fusta contrachapada o entarimat com a capa de suport de la superfície sintètica. Les vores dels panells estaran fets amb disseny d'encaix de ranura i llengüeta per a facilitar la unió.

L'armadura de l'estructura de suport pot estar fet de fusta o metall, preferiblement amb disseny apilable.

El muntatge de la pista portàtil es duu a terme en les següents fases:

• Fer retrocedir les tribunes retractiles (sí les hi haguera)
• Identificació de les marques de traçat de la pista
• Col·locació d'una estora o lona protectora sobre la zona de la pista
• Instal·lació de les estructures de suport per a les corbes peraltades
• Muntatge de la pista "circular" de 200 m.
• Muntatge de la pista recta interior de 60 m.
• Instal·lació de passadissos i zones de caiguda per a les proves de salts
• Instal·lació per al llançament de pes
• Instal·lació d'una barana de seguretat en la part externa de les corbes i una paret embuatada per a la frenada dels corredors de velocitat.

La pista ha d'estar dissenyada acuradament perquè tinga una elasticitat uniforme en tota ella mitjançant la utilització de panells resistents i rígids en la seua construcció, la qual cosa afig alguna dificultat en el muntatge i desmuntatge, transport i emmagatzematge.

La pista portàtil té molts avantatges en instal·lacions polivalents aptes per a un ampli nombre d'usos. Amb un disseny acurat, es pot aconseguir una pista portàtil d'alta qualitat que reunisca totes les exigències dels atletes d'alt nivell.

Els desavantatges de la pista portàtil concerneixen al muntatge i desmuntatge. Aquestes operacions suposen la previsió d'un temps de muntatge i de mà d'obra per a un treball intens. Les juntes són fonts de fallades, els repetits muntatges i desmuntatges poden disminuir la vida útil de la pista. L'espai d'emmagatzematge requerit és alt. L'espai requerit per al seu magatzematge ha de considerar-se des del començament del disseny de la pista, preparant un esquema de magatzematge basat en la seqüència de muntatge de la pista i de la resta d'equipament a utilitzar. Per al transport i maneig del material emmagatzemat i dels components de la pista ha de disposar-se de sistemes mecànics d'elevació i transport tant per a desplaçament vertical com a horitzontal.

14 ALTURA LLIURE D'OBSTACLES

L'altura entre el paviment i l'obstacle més pròxim (cara inferior del sostre, penge de biga, lluminària, conducte de climatització) haurà de quedar totalment lliure i serà tal que permetrà el correcte desenvolupament de totes les proves previstes. Es recomana que l'altura lliure mínima siga de 10 m, no obstant açò quan l'edifici que alberga la pista es concep com una instal·lació multiús, dissenyat per a adaptar-se a la pràctica d'altres esports o fins i tot d'altres usos, s'haurà de considerar aquest aspecte per a fixar l'altura lliure mínima (p.i.: 12,5 m per a voleibol)