Els Matute: un pare i un fill marcats per la seua història de superació

• El genet espanyol Juan Matute protagonitza al costat de son pare, amb qui compartix nom i primer cognom, una nova entrega de “El que vaig aprendre del meu entrenador”
• Tots dos detallen en este diàleg el seu mètode d'entrenament, descriuen les sensacions que transmet la unió entre genet i cavall i recorden l'exemplar forma de superar una dura experiència vital gràcies a l'esport
• Després de 22 dies en coma pel greu vesse cerebral que va patir mentre entrenava, Juan Matute, de 26 anys, aspira a ser olímpic a París 2024

Madrid, 20 de maig de 2024.- El Consell Superior d'Esports (CSD) publica esta setmana una nova edició del programa “El que vaig aprendre del meu entrenador”, que explica com a protagonistes amb el genet Juan Matute i son pare i entrenador, del mateix nom.

A través d'un diàleg gravat en les instal·lacions del centre eqüestre de Sun Point (Arroyomolinos, Madrid), tots dos rememoren l'episodi que ha marcat les seues vides. El jove genet va patir en 2020 un greu vesse cerebral mentre entrenava. “La vida ens va donar un bon trallazo”, recorda Juan Matute sènior. “Van ser 22 dies en coma. De sobte la vida es para, però ací seguim treballant com si no haguera passat absolutament res”, celebra.

Per als dos eixe incident s'ha convertit en un ensenyament de vida. Van fer seu el valor de la superació i van seguir avant. “Vam aprendre tots que fins al final cal barallar”, asseguren.

Dels primers moments de la seua recuperació, Juan Matute júnior té molt present la figura de la seua mare. “Em portava a tots els llocs en cadira de rodes. Recorde entrar per la porta d'esta nau. Tots els cavalls em miraven amb una cara de ‘qui serà est?’. No em reconeixien. Feia olor encara a medicina”, compte.

“Jo he après d'este contratemps, d'este regal més prompte, l'aferrar-me, el lluitar, l'optar a estar sempre. Sempre es pot, com tu i mamà sempre em recordeu”, reconeix davant son pare i entrenador, que, des de l'emoció que evoca rememorar la superació d'este episodi vital, assegura que l'exemple de Juan “ajudarà a molta gent a guanyar medalles, però, sobretot, a barallar per la vida”.

De l'entrevista concedida al Centre Superior d'Ensenyaments Esportius (CSED) del Consell Superior d'Esports tots dos esperen que “molta gent vullga acostar-se al món del cavall per a buscar eixa connexió i eixa part interior que ens engrandix”.

“Els genets no estem a dalt del cavall en posició de domini i submissió, sinó que creixem junts. Eixa és la bellesa d'este esport”, indica Juan Matute sènior.

El seu fill és una de les bases de la doma clàssica espanyola per a participar en els Jocs Olímpics.

Juan Matute confía en poder emular a su progenitor, olímpico hasta en tres ocasiones (Seúl 1988, Barcelona 1992 y Atlanta 1996). El joven jinete, campeón de Europa juvenil en 2015, empezó en la hípica en los saltos y el concurso completo. No fue hasta 2008, viendo competir a su padre en una Copa del Mundo en Aquisgrán, la catedral de la doma clásica, cuando decidió seguir sus pasos.

Sobre “El que vaig aprendre del meu entrenador”

Este projecte, impulsat pel Centre Superior d'Ensenyaments Esportius (CSED) del Consell Superior d'Esports, té com a objectiu posar en valor la figura de l'entrenador i la seua important labor a l'hora de millorar la preparació, la progressió i la consecució dels èxits d'aquells esportistes amb els quals treballen.

A través d'un diàleg, els protagonistes de “El que vaig aprendre del meu entrenador” parlen de la importància de la figura del tècnic i donen a conéixer el mètode de treball emprat, les seues experiències en la competició o les seues idees sobre els aspectes psicològics en l'àmbit de l'esport.