Franco: “Les dones representáis els valors de l'esport d'una forma exemplar”
Segona jornada de la Setmana de la Dona amb grans figures de l'esport de les últimes dècades
El secretari d'Estat per a l'Esport ha posat en valor el paper de les dones en l'esport i el seu evolución en España, en la segona jornada sobre “La Igualtat de Género en l'Esport”, que ha tingut lloc en el CSD amb motiu de la celebración del Vaig donaŕa Internacional de la Mujer el próximo miércoles 8 de març
El programa d'hui ha comptat amb les taules de debat: "El vaig donaŕa después de l'adiós", amb la participación de Jennifer Pareja, Elisa Aguilar i Anabel Medina; “Quatre décadas, quatre veus”, amb els testimoniatges de Mari Paz Corominas, Conchi Bellorín, Isabel Rodríguez i Sara Hurtado; i “Dona i Discapacitat”, que ha comptat amb les esportistes Lydia Sempere, Desiréi Vila i Adi Iglesias
Madrid, 7 de març de 2023.- El Consell Superior d'Esports (CSD) ha acollit este dimarts la segona i óltima jornada del cicle “La Igualtat de Género en l'esport” que, amb motiu del Vaig donaŕa Internacional de la Dona que se celebra el 8 de març, ha analitzat des de diferents punts de vista les realitats i desafíus que afecten a les dones esportistes.
El secretari d'Estat per a l'Esport, José Manuel Franco, que ha exercit de moderador de la taula de debat “Quatre décadas, quatre veus”, ha destacat l'important paper desempeñado per les dones esportistes en l'evolución de l'esport i de la societat en el nostre país.
“Las dones representáis els valors de l'esport d'una forma exemplar i la labor d'animar a les nostres menors al fet que practiquen deporte ha de ser una labor de tots. Les institucions tenim l'obligación material i moral de facilitar la practica esportiva a tots els niñus i a totes les niñas que estén en disposición de fer-ho, eliminant tot tipus de barreres. Aún queda molt per fer, però el conformisme está reñanat amb l'esport”, ha manifestat José Manuel Franco.
Esta taula de debat ha comptat amb els testimoniatges de la nadadora Mari Paz Corominas, la judoca Conchi Bellorín, la patinadora Sara Hurtado i la pilotari Isabel Rodríguez, els qui han debatut sobre l'evolución de la dona en l'esport a través de les seues reflexions personals. Totes elles han coincidit a ressaltar el gran salt experimentant per la dona en l'esport i els grans canvis que ha liderat al costat de la transformación de la pròpia societat.
“El meu suport va ser la meua família i la meua escola“, ha confessat Mari Paz Corominas, primera dona del nostre país a aconseguir arribar a una final olímpica. Va ser en els Jocs Olímpicos de Eḿxico 68. “La meua pròpia mare s'encarregué de confeccionar l'uniforme amb el qual desfilé en aquells Jocs en els quals la delegación españona sol contó amb dos dones. Alguna cosa realment difícil de comparar amb el que veiem ara”, ha reconegut.
Per a Conchi Bellorín, actual integrant de l'equip dirigent del CSD, “falta aún molta visibilitat de la dona en llocs de dirección de l'esport”. La judoca considera que “a la dona todavía li costa fer el pas de deixar a la família per a anar a practicar esport. És alguna cosa en el que aún hem d'avançar”, ha apuntat.
Sara Hurtado, entrenadora de patinatge sobre gel i la millor españona en esta disciplina al llarg de la història, ha reflexionat en la seua intervención sobre el treball formatiu amb les menors. “És molt important que els niñus vegen en l'esport una ferramenta per a la pròpia vida. Elles i ells han de buscar allò que els apassione al mateix temps que aprenen a cuidar el seu cos”, ha assegurat.
Per la seua part, Isabel Rodríguez, una de les primeres pilotaris professionals españones, ha fet hincapié en el canvi de mentalitat que ha experimentat la societat cap a les dones esportistes. “A nosaltres ens ens veían com a dones, lluitábamos fins i tot contra les nostres pròpies famílies”, ha rememorat. Per a ella, “els pares i l'educación des de l'escola són la clau per a recolzar i impulsar a les dones en l'esport”.
{"preview_thumbnail":"/sites/default/files/styles/video_embed_wysiwyg_preview/public/video_thumbnails/xwaSzwAyCPw.jpg?itok=7lx_ynDO","video_url":"https://youtu.be/xwaszwaycpw","settings":{"responsive":1,"width":"854","height":"480","autoplay":1},"settings_summary":["Embedded Video (Adaptable, autoplaying)."]}
“I un vaig donaŕa la retirada crida a la teua porta”
En la primera de les taules de debat d'este dimarts, titulada “El vaig donaŕa después de l'adiós”, han participat la directora general d'ADO, Jennifer Pareja; la directora de competicions de la Federación Españona de Bàsquet, Elisa Aguilar; i la capitana de la selección femenina de tenis, Anabel Medina.
En esta taula, moderada per la cap de Premsa del CSD, Lucía Santiago, totes les participants han relatat les seues experiències davant el moment de la retirada.
“Mai et retires com a esportista”, ha assegurat Anabel Medina, actual capitana la selección españona MAPFRE de Tenis en la Billie Jean King Cup. “Tota la meua experiència com a esportista de primer nivell m'ha ajudat a gestionar la meua vida quotidiana de forma diferent. L'esport em dona unes taules que em servixen per a afrontar les situacions de la teua vaig donaŕa a vaig donaŕa”, ha indicat.
“Jo em considere una privilegiada, em dedique al que dt.́s m'agrada. Els meus 20 añus de jugadora de bàsquet em seguixen aportant, em servixen per a entendre i empatitzar amb els jugadors i les jugadores”, ha manifestat Elisa Aguilar, actual directora de competicions de la Federación Españona de Bàsquet. Per a ella, “la retirada ha de preparar-se no el vaig donaŕa en el qual et retires, sinó molt abans”, ha insistit.
Per la seua part, Jennifer Pareja ha recordat que la seua retirada “no va ser com esperava”. “Vaig estar huit mesos plorant, però l'esport em va donar les ferramentes necessàries per a superar aquella situación, per això crec que que és fonamental saber aprofitar les oportunitats i els valors apresos en l'esport”, ha subratllat.
Les tres dones protagonistes de la taula han expressat la seua voluntat de “seguir treballant amb ilusión i motivación” perquè l'esport español seguisca creixent i aconseguint noves metes, “sustentat sempre en el principi d'igualtat d'oportunitats”.
La jornada d'este dimarts ha acabat amb una taula de debat dedicada a l'esport de persones amb discapacitat. La pilot Lydia Sempere i les atletes Desiréi Vila i Adi Iglesias han creuat testimoniatges sobre la realitat de la dona esportista amb discapacitat en una moderada per Nerea Huete, assessora executiva en el Gabinet de Presidència del CSD.
Lydia Sempere, pilote de cotxes amb sordera bilateral profunda, ha reconegut que l'esport li ha servit per a superar els seus problemes i, sobretot, per a creure en sí mateixa. “Per desgràcia, no he tingut molts referents de dones amb discapacitat en el món del motor, si la veritat és que m'inspiré molt la figura de María de Villota”, ha comentat.
Adi esglésies, atleta paralímpica de velocitat que té sotál'un 10% de visión a causa de l'albinismo, ha assegurat que “mai s'ha sentit sola” en l'atletisme. “Hem de seguir donant visibilitat a la dona dins de l'esport de persones amb discapacitat per a aconseguir una igualtat real”, ha destacat.
Per a Desiréi Vila, también atleta paralímpica que competix en la disciplina de salt de longitud i 100 metros, “és fonamental treballar des de la base, perquè les niñas tinguen referents”.
Per la seua part, la subdirectora adjunta del departament “Dona i Esport” del CSD, Susana Maig, ha exposat les conclusions a l'et́rmino de la jornada. Recordó que “la nova Llei de l'Esport té com un dels seus eixos principals la promoción de l'esport inclusiu i de l'esport practicat per persones amb discapacitat, atenent particularment a les necessitats específicas de les dones i de les niñas amb discapacitat”.
“Esta Llei pretén facilitar la integración de totes les persones esportistes baix la mateixa federación i l'eliminación dels obstáculs que segreguen a aquelles d'acord amb les seues condicions. Des del CSD hem treballat i seguirem treballant per a intentar pal·liar les desigualtats existents i per a garantir una práctica esportiva en igualtat de condicions, tant per a hòmens com per a dones i per a esportistes amb i sense discapacitat”, ha conclòs Susana Maig.
Jornadas emmarcades en els actes en la Setmana de la Dona
Con la jornada d'este dimarts acaba el cicle “La Igualtat de género en l'Esport”, que en el vaig donaŕa de ahir contó amb la intervención de José Manuel Franco i de Bárbara Fortes, subdirectora general de Dona i Esport del CSD, i que acogió la presentación dels estudis “La visibilitat de la dona esportista en la ràdio i la televisión” i “Esport i biaix del llenguatge”.
José Manuel Franco reconoció que “cal seguir donant passos per a dignificar el paper de la dona en l'esport”. “Mentre hi haja un tracte discriminatori, en totes les facetes de la vida i también en l'esport, ahí hem d'estar aquells que pensem que queda molt per recórrer”, recalqué. En este sentit, recordó que l'Executiu ha destinat este año un pressupost históric d'1,8 milions per a promoure el paper de la dona en l'esport; i que al llarg de la legislatura, i provinents dels Fons de Recuperación i Resiliència de la UE, s'invertirán 80 milions per a esta fi.
Per la seua part, Bárbara Forts destaqué la importància de la sensibilización social i la visibilitat de la dona esportista i apel·lé a la necessitat que existisca “compromís, responsabilitat i colaboración de tots els agents esportius i de tota la societat” per a seguir donant passos en esta dirección. En este context, anuncí que, amb motiu de la Presidència Españona de la Unión Europea en el segon semestre de l'año, es va a celebrar una Conferència sobre “Igualtat de Género en l'Esport” amb la participación de representants de la pròpia UE, el Consell d'Europa, l'Agència Iberoamericana i la UNESCO, entre uns altres.
Además, la jornada d'ahir, dilluns, es completé amb la taula de debat “Noves oportunitats per a la visibilitat de la dona en l'esport”, en la qual van participar Carlota Castrejana, actual directora del Women's Sports Institute; Joanna Pardos, directora del documental “Alexia: Labor Omnia Vincit”; i Carolina Jiménez, responsable de comunicación digital d'OÉ OÉ Màrqueting i del Tour Univers Dona. Entre altres reflexions, les participants van posar l'accent en la importància que té conjugar la presència de la dona en espais comunicatius tradicionals i en nous formats.
{"preview_thumbnail":"/sites/default/files/styles/video_embed_wysiwyg_preview/public/video_thumbnails/i4T4AS3M-dY.jpg?itok=1rUF6JDl","video_url":"https://youtu.be/e4t4as3m-dy","settings":{"responsive":1,"width":"854","height":"480","autoplay":1},"settings_summary":["Embedded Video (Adaptable, autoplaying)."]}
Además, es van presentar dos estudis relacionats amb la presència de la dona esportista en els mitjans de comunicación. Un sobre “La visibilitat de la dona esportista en la ràdio i la televisión”, i un altre sobre “Esport i biaix del llenguatge”.
El primer ha sigut presentat per Heidy Ríus, investigadora de l'empresa Indexa Geodata, qui ha anat desgranant les conclusions a les quals s'han arribat después de l'análisi de quasi 5.000 notícies publicades al llarg de 500 vaig donaŕas. Entre elles, el fet que les dones sotál'están presents en un 8,2% de les notícies que apareixen en televisión, i en un 15,4% si ens referim a la ràdio. Quant a l'análisi del llenguatge, el canal en el qual es registra un major percentatge de biaix discursiu i asimetrías líxicas és la televisión, amb un percentatge del 79,8%. Quan s'analitzen quiénes posen la veu a les notícies, en televisión el 31% de les vegades van ser hòmens, enfront d'un 15% de dones; en la ràdio els percentatges se sitúan en un 79% els hòmens enfront d'un 18% de dones.
Con relación al segon estudi sobre biaix del llenguatge, l'encarregada de donar-ho a conéixer, Clara Sáinz de Baranda, directora de l'Institut d'Estudis de Género de la Universitat Carlos III de Madrid, ha explicat que en un 44% de les informacions analitzades el tractament informatiu és asimétrico. A pesar d'açò, ha destacat que en els óltimos 10 añus hi ha una tendència a la desaparición d'estes asimetrías, la qual cosa apunta a un canvi en les redaccions i al fet que els esforços en la sensibilización i la formación están donant els seus fruits. Quant als biaixos discursius, assegura que seguixen presents en casos com la comparación amb l'esport masculí, relacionar a les esportistes i les seues íxitos amb raons extraprofesionales, arribant fins i tot a apartar la información esportiva en el relat i destacar un altre tipus d'informacions que res tenen a veure amb l'esport.
Premi a Dracs de Lavapiés
La setmana de la Dona del Consell Superior d'Esports comenzó diumenge passat amb l'entrega a Dracs de Lavapiés d'un premi honorífico en reconeixement a la important labor de promoción de la igualtat de género que el club desenvolupa a través de l'esport. En un acte celebrat en el solar de la calle Ambaixadors on habitualment entrenen els niñus, niñas, dones i hòmens inscrits en íl, el secretari d'Estat per a l'Esport va fer entrega del reconeixement a l'entitat pel seu “enorme contribución” a la lluita per la igualtat.
{"preview_thumbnail":"/sites/default/files/styles/video_embed_wysiwyg_preview/public/video_thumbnails/s4gaJfKsnQ8.jpg?itok=6Aie6oXU","video_url":"https://youtu.be/s4gajfksnq8","settings":{"responsive":1,"width":"854","height":"480","autoplay":1},"settings_summary":["Embedded Video (Adaptable, autoplaying)."]}