El Congrés dels Diputats acull, a proposta del CSD, la conferència internacional sobre el combat del discurs d'odi en l'esport

Representants del Consell d'Europa i de la Comissió Europea, al costat d'experts, entitats i organitzacions, han exposat les conclusions del projecte comú desenvolupat per Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Grècia i Montenegro

 

  • Representants del Consell d'Europa i de la Comissió Europea, al costat d'experts, entitats i organitzacions, han exposat les conclusions del projecte comú desenvolupat per Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Grècia i Montenegro
  • José Manuel Rodríguez Uribes, president del Consell Superior d'Esports (CSD), ha incidit en la necessitat que “tant les institucions i organismes supranacionals com el conjunt de les societats que formen la Unió Europea seguisquen treballant activament” contra el discurs d'odi en l'esport
  • La conferència també ha comptat amb la intervenció del president de LaLiga, Javier Tebas, que ha desgranat els avanços de l'organització enfront del discurs d'odi en els estadis; i els esportistes ambaixadors del projecte #SportIsRespect, Aauri Bokesa, Adi Iglesias, Ioannis Melissanidis i Charlotte Girard-Fabre

 

Madrid, 5 de juny de 2024.- El Congrés dels Diputats ha acollit este dimecres, a proposta del Consell Superior d'Esports (CSD), la conferència sobre el ‘Combat del Discurs d'Odi en l'Esport’. Es tracta de la jornada final d'un projecte cofinançat per la Comissió Europea i el Consell d'Europa i implementat per la Divisió d'Esport del Consell d'Europa que, durant els últims dos anys, ha oferit assistència tècnica a Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Grècia i Montenegro, així com als principals agents de l'esport, per a desenvolupar estratègies integrals per a erradicar este alifac.

“Compartim una enorme preocupació en relació amb un fenomen que té un doble caràcter. Es tracta d'un problema global, perquè traspassa fronteres, i d'un problema social, perquè excedix l'àmbit esportiu”, ha apuntat el president del CSD, José Manuel Rodríguez Uribes, durant l'obertura de la conferència.

Per a Rodríguez Uribes “és necessari que tant les institucions i organismes supranacionals com el conjunt de les societats que formen la Unió Europea seguisquen treballant activament per a combatre el discurs d'odi en l'esport, implementant una estratègia que siga multidisciplinària, que funcione en xarxa i incloga bones pràctiques”.

El president del CSD ha comentat, així mateix, que la prevenció, l'educació, la conscienciació social i la sanció són les claus per a avançar en la lluita contra els discursos d'odi en l'esport.

Durant l'obertura també ha intervenut el vice-president primer del Congrés dels Diputats, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, per a qui “l'esport no és alié a les amenaces que té la nostra societat actual”. “En ell també es reflectixen les actituds d'intolerància que avancen en tota Europa”, ha assegurat.

 

 

Per la seua part, la cap del Departament d'Institucions Democràtiques i Llibertats del Consell d'Europa, Irena Guidikova, ha recalcat la necessitat de “accions fermes a l'hora de plantejar objectius, però també el desplegament i aplicació de la legislació”. “Tot el món té un paper que complir”, ha indicat.

“El discurs de l'odi fa un flac favor a l'esport, però també va en contra dels valors pels quals advoquem en la Unió Europea”, ha afegit la cap de la unitat d'Esports de la Comissió Europea, Floor Van Houdt, qui ha explicat que, “en el nou pla comunitari per a l'esport, la lluita contra el discurs d'odi s'ha marcat com un tema fonamental i serà objecte d'un nou grup de treball”.

 

Sis països units en la lluita contra el discurs d'odi

En la primera taula redona de la conferència, els representants dels sis països integrants del projecte contra el discurs d'odi en l'esport han desgranat les línies generals de les seues estratègies nacionals.

Mico Pantel, de l'Oficina de Lluita contra la Discriminació del Ministeri d'Esports francés, ha destacat la creació d'una unitat per a recaptar informació i denúncies. També ha detallat les noves polítiques públiques per a combatre el sexisme i la violència sexual, el pla d'acció contra la LGBTIfobia i el desenvolupament de mesures específiques per als Jocs Olímpics i Paralímpics d'este estiu a París.

El secretari general d'Esports del Govern grec, George Mavrotas, ha qualificat la violència en l'esport com un “problema d'Estat”, que fa necessari l'enfortiment del sistema sancionador. “Necessitem una definició exacta de discurs d'odi amb vista a aplicar-la a la legislació que ja tenim”, ha dit.

El responsable de la campanya #SportIsRespect a Itàlia, Antonio Graella, ha posat el focus en les “agendes diferents i diferents prioritats” de cada país membre del projecte, concorde a les seues circumstàncies, si bé ha considerat “molt important compartir les idees”, ja que “la lluita contra la discriminació és la base de la democràcia”.

El secretari d'Estat del Ministeri d'Esports i Joventut de Montenegro, Vladimir Obratovic, ha posat l'accent en la importància de “conéixer les experiències dels esportistes per a ser conscients del risc del discurs d'odi” i de “intercanviar bones pràctiques entre els diferents països”.

 

Javier Tebas: “LaLiga, per al bé i para el roín, és una caixa de ressonància”

El president de LaLiga, Javier Tebas, també ha participat en esta conferència internacional per a desgranar les principals línies d'actuació de la seua organització.

“LaLiga té una doble responsabilitat. La primera és que no es produïsquen en el seu entorn discursos d'odi, al que se sumisca”, com ha assenyalat, “que el que ocorre dins de l'àmbit de LaLiga, per al bé i para el roín, és una caixa de ressonància que arriba molt lluny en la societat”.

Javier Tebas ha destacat els avanços a l'hora de previndre, detectar, localitzar i denunciar davant la policia els insults racistes en els partits de futbol gràcies, entre altres coses, a recursos tecnològics per a controlar el comportament dels espectadors. “Hem identificat crits racistes durant el mateix partit i al seu autor abans que acabara l'encontre i poguera abandonar l'estadi”, ha explicat.

Així mateix, ha assenyalat com un aspecte decisiu per a “arribar al màxim nivell de control i denúncia dels comportaments d'odi” el fet de disposar d'una estratègia, a més de les accions de comunicació interna (jugadors, tècnics, aficionats, etc.) i externa (mitjans de comunicació), les ferramentes d'escolta en xarxes socials i la col·laboració institucional.

 

Ambaixadors i ambaixadores de #SportIsRespect

L'atleta espanyola Aauri Bokesa, el gimnasta grec Ioannis Melissanidis, la jugadora d'hoquei gele i árbitra francesa Charlotte Girard-Fabre i l'atleta paralímpica espanyola Adiaratou Iglesias han sigut els ambaixadors del projecte #SportIsRespect presents en la conferència.

Bokesa, Melissanidis i Girard-Fabre han relatat les històries de racisme, xenofòbia i LGTBIfobia patides en les seues carreres esportives, mentre Iglesias ha explicat com l'esport paralímpic li ha garantit un espai on la diferència és la norma.

La jornada de treball ha continuat a la vesprada en la seu del Consell Superior d'Esports després d'una última taula redona en el Congrés dels Diputats dedicada a destacar els assoliments específics del projecte de la Comissió Europea, que inclouen la recopilació de dades per a l'elaboració d'estratègies nacionals, la posada en marxa de la campanya #SportIsRespect a nivell nacional, la creació d'un centre de recursos per a posar en comú les bones pràctiques i les propostes en matèria de formació.

 

 

En el CSD s'han analitzat aspectes com el paper de les organitzacions esportives en la lluita contra el discurs de l'odi, amb la participació, entre unes altres, de la Real Federació Espanyola de Futbol i la Federació Internacional d'Automobilisme, i s'han presentat els resultats dels grups de treball desenvolupats durant estos dos anys.