El Congrés dels Diputats acull, a proposta del CSD, la conferència internacional sobre el combat del discurs d'odi en l'esport

Representants del Consell d'Europa i de la Comissió Europea, al costat d'experts, entitats i organitzacions, han exposat les conclusions del projecte comú desenvolupat per Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Grècia i Montenegro

 

  • Representants del Consell d'Europa i de la Comissió Europea, al costat d'experts, entitats i organitzacions, han exposat les conclusions del projecte comú desenvolupat per Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Grècia i Montenegro
  • José Manuel Rodríguez Uribes, president del Consell Superior d'Esports (CSD), ha incidit en la necessitat que “tant les institucions i organismes supranacionals com el conjunt de les societats que formen la Unió Europea segueixin treballant activament” contra el discurs d'odi en l'esport
  • La conferència també ha comptat amb la intervenció del president de LaLiga, Javier Tebas, que ha desgranat els avanços de l'organització enfront del discurs d'odi en els estadis; i els esportistes ambaixadors del projecte #SportIsRespect, Aauri Bokesa, Adi Iglesias, Ioannis Melissanidis i Charlotte Girard-Fabre

 

Madrid, 5 de juny de 2024.- El Congrés dels Diputats ha acollit aquest dimecres, a proposta del Consell Superior d'Esports (CSD), la conferència sobre el ‘Combat del Discurs d'Odi en l'Esport’. Es tracta de la jornada final d'un projecte cofinançat per la Comissió Europea i el Consell d'Europa i implementat per la Divisió d'Esport del Consell d'Europa que, durant els últims dos anys, ha ofert assistència tècnica a Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Grècia i Montenegro, així com als principals agents de l'esport, per desenvolupar estratègies integrals per erradicar aquesta xacra.

“Compartim una enorme preocupació en relació amb un fenomen que té un doble caràcter. Es tracta d'un problema global, perquè traspassa fronteres, i d'un problema social, perquè excedeix l'àmbit esportiu”, ha apuntat el president del CSD, José Manuel Rodríguez Uribes, durant l'obertura de la conferència.

Per a Rodríguez Uribes “és necessari que tant les institucions i organismes supranacionals com el conjunt de les societats que formen la Unió Europea segueixin treballant activament per combatre el discurs d'odi en l'esport, implementant una estratègia que sigui multidisciplinària, que funcioni en xarxa i inclogui bones pràctiques”.

El president del CSD ha comentat, així mateix, que la prevenció, l'educació, la conscienciació social i la sanció són les claus per avançar en la lluita contra els discursos d'odi en l'esport.

Durant l'obertura també ha intervingut el vice-president primer del Congrés dels Diputats, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, per qui “l'esport no és aliè a les amenaces que té la nostra societat actual”. “En ell també es reflecteixen les actituds d'intolerància que avancen en tota Europa”, ha assegurat.

 

 

Per la seva banda, la cap del Departament d'Institucions Democràtiques i Llibertats del Consell d'Europa, Irena Guidikova, ha recalcat la necessitat de “accions fermes a l'hora de plantejar objectius, però també el desplegament i aplicació de la legislació”. “Tothom té un paper que complir”, ha indicat.

“El discurs de l'odi fa un flac favor a l'esport, però també va en contra dels valors pels quals advoquem en la Unió Europea”, ha afegit la cap de la unitat d'Esports de la Comissió Europea, Floor Van Houdt, qui ha explicat que, “en el nou pla comunitari per a l'esport, la lluita contra el discurs d'odi s'ha marcat com un tema fonamental i serà objecte d'un nou grup de treball”.

 

Sis països units en la lluita contra el discurs d'odi

En la primera taula rodona de la conferència, els representants dels sis països integrants del projecte contra el discurs d'odi en l'esport han desgranat les línies generals de les seves estratègies nacionals.

Mico Pantel, de l'Oficina de Lluita contra la Discriminació del Ministeri d'Esports francès, ha destacat la creació d'una unitat per recaptar informació i denúncies. També ha detallat les noves polítiques públiques per combatre el sexisme i la violència sexual, el pla d'acció contra la LGBTIfobia i el desenvolupament de mesures específiques pels Jocs Olímpics i Paralímpics d'aquest estiu a París.

El secretari general d'Esports del Govern grec, George Mavrotas, ha qualificat la violència en l'esport com un “problema d'Estat”, que fa necessari l'enfortiment del sistema sancionador. “Necessitem una definició exacta de discurs d'odi amb vista a aplicar-la a la legislació que ja tenim”, ha dit.

El responsable de la campanya #SportIsRespect a Itàlia, Antonio Graella, ha posat el focus en les “agendes diferents i diferents prioritats” de cada país membre del projecte, concorde a les seves circumstàncies, si bé ha considerat “molt important compartir les idees”, ja que “la lluita contra la discriminació és la base de la democràcia”.

El secretari d'Estat del Ministeri d'Esports i Joventut de Montenegro, Vladimir Obratovic, ha posat l'accent en la importància de “conèixer les experiències dels esportistes per ser conscients del risc del discurs d'odi” i de “intercanviar bones pràctiques entre els diferents països”.

 

Javier Tebas: “LaLiga, pel bé i para el dolent, és una caixa de ressonància”

El president de LaLiga, Javier Tebas, també ha participat en aquesta conferència internacional per desgranar les principals línies d'actuació de la seva organització.

“LaLiga té una doble responsabilitat. La primera és que no es produeixin en el seu entorn discursos d'odi, al que se sumeixi”, com ha assenyalat, “que el que ocorre dins de l'àmbit de LaLiga, pel bé i para el dolent, és una caixa de ressonància que arriba molt lluny en la societat”.

Javier Tebas ha destacat els avanços a l'hora de prevenir, detectar, localitzar i denunciar davant la policia els insults racistes en els partits de futbol gràcies, entre altres coses, a recursos tecnològics per controlar el comportament dels espectadors. “Hem identificat crits racistes durant el mateix partit i al seu autor abans que acabés l'encontre i pogués abandonar l'estadi”, ha explicat.

Asimismo, ha señalado como un aspecto decisivo para “llegar al máximo nivel de control y denuncia de los comportamientos de odio” el hecho de disponer de una estrategia, además de las acciones de comunicación interna (jugadores, técnicos, aficionados, etc.) y externa (medios de comunicación), las herramientas de escucha en redes sociales y la colaboración institucional.

 

Ambaixadors i ambaixadores de #SportIsRespect

La atleta española Aauri Bokesa, el gimnasta griego Ioannis Melissanidis, la jugadora de hockey hielo y árbitra francesa Charlotte Girard-Fabre y la atleta paralímpica española Adiaratou Iglesias han sido los embajadores del proyecto #SportIsRespect presentes en la conferencia.

Bokesa, Melissanidis i Girard-Fabre han relatat les històries de racisme, xenofòbia i LGTBIfobia sofertes en les seves carreres esportives, mentre Iglesias ha explicat com l'esport paralímpic li ha garantit un espai on la diferència és la norma.

La jornada de trabajo ha continuado por la tarde en la sede del Consejo Superior de Deportes tras una última mesa redonda en el Congreso de los Diputados dedicada a destacar los logros específicos del proyecto de la Comisión Europea, que incluyen la recopilación de datos para la elaboración de estrategias nacionales, la puesta en marcha de la campaña #SportIsRespect a nivel nacional, la creación de un centro de recursos para poner en común las buenas prácticas y las propuestas en materia de formación.

 

 

En el CSD se han analizado aspectos como el papel de las organizaciones deportivas en la lucha contra el discurso del odio, con la participación, entre otras, de la Real Federación Española de Fútbol y la Federación Internacional de Automovilismo, y se han presentado los resultados de los grupos de trabajo desarrollados durante estos dos años.