|
|
|
|
|
|
|
|
1. GRANDÀRIA DEL CAMP:
El camp de joc és un rectangle de dimensions 28 m x 15 m mesurats des de la vora interior de les línies que ho delimiten, tant per a competicions internacionals i nacionals com per als camps de nova construcció.
La Federació Espanyola de Bàsquet podrà aprovar altres camps amb dimensions mínimes de 26 m x 14 m
2. BANDES EXTERIORS:
Al voltant del camp de joc hi haurà un espai de 2 m d'amplària lliure d'obstacles.
3. TRAÇAT DEL CAMP:
El traçat del camp serà conforme amb les figures:
Las línies de marques tindran 5 cm d'amplària i seran totes del mateix color preferentment blanc.
Todas les línies formen part de la superfície que delimiten, excepte les línies perimetrals que són exteriors.
4. ALTURA LLIURE D'OBSTACLES:
Serà de 7 m com a mínim sobre el camp i les bandes exteriors.
5. ORIENTACIÓ:
El eix longitudinal del camp en instal·lacions a l'aire lliure serà N-S admetent-se una variació compresa entre N-NE i N-NO.
6. IL·LUMINACIÓ:
La il·luminació artificial serà uniforme i de manera que no dificulte la visió dels jugadors, de l'equip arbitral ni dels espectadors. Complirà la norma UNE-EN 12193 "Il·luminació d'instal·lacions esportives" i comptarà amb els següents nivells mínims d'il·luminació:
NIVELLS MÍNIMS D'IL·LUMINACIÓ (interior) |
Iluminancia horitzontal I med (lux) |
Uniformitat I min/I med |
---|---|---|
Competicions internacionals FIBA nivell 1 i 2 (I) | 1.500 | 0,7 |
Competicions internacionals i nacionals | 750 | 0,7 |
Competicions regionals, entrenament alt nivell | 500 | 0,7 |
Competicions locals, entrenament, ús escolar i recreatiu | 200 |
0,5 |
(I) medido a 1,50 m sobre la zona de juego
Las lluminàries no han de col·locar-se en la part del sostre corresponent a un circule de 4 m al voltant de la canastra per a evitar enlluernaments.
Per a retransmissions de TV color i gravació de pel·lícules es requerix un nivell d'iluminancia vertical d'almenys 800 lux, no obstant este valor pot augmentar amb la distància de la càmera a l'objecte. Per a major informació ha de consultar-se la norma citada.
NIVELLS MÍNIMS D'IL·LUMINACIÓ (exterior) |
Iluminancia horitzontal I med (lux |
Uniformitat I min/I med |
---|---|---|
Competicions internacionals i nacionals | 500 | 0,7 |
Competicions regionals, entrenament alt nivell | 200 | 0,6 |
Competicions locals, entrenament, ús escolar i recreatiu | 75 | 0,5 |
7. PAVIMENT ESPORTIU:
Son aptes els paviments de fusta o sintètics. Los paviments rígids no són recomanables. Se disposarà com a mínim amb el següent criteri:
- De fusta fix o desmuntable per a competicions d'alt nivell FIBA i nacionals.
- Sintètic fix o desmuntable per a competicions no incloses en les anteriors, per a entrenament i ús escolar i recreatiu. El paviment esportiu complirà els següents requisits d'acord amb l'Informe UNIX 41958 IN "Pavimentos esportius": Requisits:
Absorción impactes (Reducció de força) |
RF³50% RF³35% RF³20% | Competicions àmbit internacional i nacional Competicions àmbit regional Ambito local, recreatiu, escolar |
Deformació |
StV£3mm StV£5mm | Sintético Madera |
Fricció | 0,4 £ m £0,8 | |
Planeidad | Diferències de nivell inferiors a 3 mm mesurats amb regla de 3 m (1/1000) | |
Bote de pilota | ³90% respecte a l'altura de pot en sòl rígid | |
Resistència a impactes | Sense fissures, clevills o deformacions majors de 0,5 mm per a impactes de 8 Nm | |
Resistència a petjada | Sense fissures, clevills o deformacions majors de 0,5 mm a les 24 h. de realitzar l'assaig | |
Cargas rodants | Sense fissures, clevills o deformacions majors de 0,5 mm per a càrregues de 1500 N (fusta) o per a càrrega de 1000 N (sintètic) | |
Resistència a abrasió | Máxima perduda de pes: 3 g per 1000 revolucions (sintètic) | |
Espesores | Verificació de l'espessor o espessors de les capes, oferits pel fabricant o instal·lador, d'acord amb la norma UNIX EN 1969 | |
Resistència al foc | M3 (UNIX 23727) |
La FIBA exigix que el paviment esportiu complisca la norma alemanya DIN 18032-2 Per a pistes exteriors a més dels anteriors compliran els següents requisits:
Pendientes d'evacuació | Transversal i màxima del 1% |
Resistència a tracció (sintètics) | ³ 400 KPa |
Allargament de trencament (sintètics) | ³ 40 % |
Drenaje (Paviments drenantes) | Coeficient d'infiltració > 50 mm/h |
8. EQUIPAMENT:
Els equipaments de bàsquet constaran del tauler, l'anella, la xarxa i el suport del tauler. Compliran les Regles oficials de la Federació Espanyola de Bàsquet i la norma UNIX EN 1270 “Equips de bàsquet”
EL TABLERO:
Tendrá les dimensions i el marcat que indica la figura:
El front serà pla i preferentment de material transparent (policarbonat, vidre temperat de seguretat en competicions FIBA) i d'una sola peça. Les línies seran de color blanc amb un ample de 5 cm. Els de material no transparent tindran les lineas de color negre i del mateix ample de 5 cm.
Les vores inferiors i laterals del tauler han de protegir-se amb encoixinat per a les classes A i B com s'indica en la figura:
SUPORT DEL TAULER:
Els taulers es muntaran fermament subjectes als suports en la posició indicada en la figura:
Segons el seu disseny els suports del tauler poden ser:
- Estructures a sòl mòbils, fixes al sòl, penjades del sostre plegables o elevables, subjectes a paret fixes o abatibles.
- Els suports al sòl (fixos o mòbils) i els suports a paret (fixos o abatibles) es classifiquen segons l'espai lliure “L” entre la projecció del tauler i el suport o la paret de recolze en les classes següents:
Espacio lliure "L" (mm) | |
Clase A | 3250 |
Clase B | 2250 |
Clase C | 1650 |
Clase D | 1250 |
Clase E | Otros<1200 |
Per a les competicions d'alt nivell FIBA i nacionals i les de la FEB solament s'han d'usar les estructures mòbils o fixes al sòl de classe A, segons s'indica en la figura;
de suport reglamentari. Els de classe B poden utilitzar-se per a entrenament i les classes C i D per a ús recreatiu i escolar.
El espai lliure ha d'estar desproveït d'obstacles i per a evitar colps ha de ser com a mínim d'1,650 m (0,40 m fins al suport) i recomanable 2,250 m (1 m fins al suport).
Per a possibilitar l'ús de minibasket el suport del tauler disposarà d'un mecanisme que regule la posició de l'altura de l'anella a 2,60 m (minibasket) i a 3,05 m (bàsquet).
La superfície inferior de qualsevol part del suport situat darrere del tauler en una distància d'1,20 m a partir del front del tauler i a una altura des del sòl inferior a 2,75 m, estarà protegida per un encoixinat.
Els suports construïts per estructures a sòl mòbils o fixes classe A o B (amb espai lliure 3,250 m o 2,250 m) tindran les bases protegides fins a una altura de 2,15 m per un encoixinat d'espessor 10 cm. El encoixinat del suport i del tauler complirà la norma UNIX EN 913 sent el valor d'amortiguamiento amb una caiguda de 200 mm inferior a 50 g (acceleració de la gravetat 9,8 m/s²).
Els suports tindran estabilitat i rigidesa enfront de forces horitzontals i verticals per a açò compliran els requisits a este efecte de la norma UNIX EN 1270 "Equips de bàsquet".
Els suports plegables a sostre comptaran amb un sistema de protecció automàtic contra caiguda lliure o involuntària per fallada en el sistema d'elevació o falta de subministrament elèctric i un dispositiu de seguretat que protegisca a l'equip de caigudes. La subjecció d'este dispositiu ha de ser independent de l'aparell d'elevació. Periòdicament es faran operacions de manteniment consistents en la verificació d'estos equips per personal qualificat o per l'instal·lador.
Els suports d'estructures a sòl mòbils si disposen de rodes, cadascuna d'estes no transmetrà al sòl mes de 1500 N (sòl de fusta) o 1000 N (sòl sintètic) i tindran un ample de mes de 30 mm.
LA CANASTRA:
Se compon de l'anella i la xarxa.
L'ANELLA:
L'anella serà d'acer temperat soldable de qualitat S235JR pintat de color taronja, amb diàmetre interior 45 cm, veure figura:
Tindrà 12 elements de subjecció de la xarxa equidistants entre si en la vora inferior de l'anella, els quals no tindran elements tallants o buits de mes de 8 mm per a impedir que queden atrapats els dits dels jugadors. Estarà fixat al suport de manera que no transmeta cap força al tauler. Les anelles poden ser fixos o basculants. Tindran la resistència davant càrregues verticals que establix la norma UNIX EN 1270 ja citada.
El mecanisme de flexió de les anelles basculants no tindrà buits que puguen crear risc d'atrapament en posició flexionada o no flexionada, així mateix el mecanisme de flexió solament flexionarà per a càrregues superiors a 1050 N i no descendirà mes de 30° des de l'horitzontal en posició flexionada.
LA XARXA:
Podrá ser de fibres sintètiques (polipropilé) o naturals (cotó) De color blanc i oferirà certa resistència al pas de la pilota per a retardar la caiguda i permetre veure bé si ha passat la pilota a través de la xarxa. El disseny de la xarxa evitarà que se de la volta a través de l'anella i s'embolique o que la pilota quede atrapat en ella o rebot i s'isca de la canastra.
LA PILOTA:
Esfèric, de color taronja, amb 8 sectors i juntes negres, amb superfície exterior de cuir, cautxú o material sintètic.
La circumferència de la pilota no ha de ser inferior a 749 mm ni superior a 780 mm (talla 7) No pesarà mes de 650 g ni menys de 567 g.
Estarà unflat a una pressió tal que si se li deixa caure sobre la superfície del terreny de joc des d'una altura d'1,80 m. mesurat des del sòl fins a la seua part superior pot a una altura d'entre 1,20 m i 1,40 m mesurat des del sòl a la seua part inferior.
9. EQUIP TÈCNIC:
RELLOTGE DE PARTIT:
S'utilitzarà per a cronometrar els períodes de joc i els intervals entre ells, col·locat de manera que siga visible clarament per qualsevol persona relacionada amb el partit, fins i tot pels espectadors.
CRONOMETRE:
Dispositiu visual apropiat diferent del rellotge del partit, usat per a controlar els temps morts.
DISPOSITIU DE 24 SEGONS:
Dispositiu amb unitat de control i monitors amb compte arrere indicant el temps en segons. Estaran situats, segons la figura:
en la forma següent: Dos sobre cada tauler (A) Quatre en les cantonades del terreny de joc 2m darrere de cada línia de fons (B) Dos sobre el terreny de joc en cantonades diametralment oposades (C)
SENYALS ACUSTICAS:
Existiran 2 amb diferents sons i molt potents per a sentir-los fàcilment a pesar del soroll. Una per al cronometrador i l'anotador. Per al cronometrador sonarà automàticament per a indicar el final del temps de joc d'un període o període extra. Per a l'anotador i el cronometrador es farà sonar manualment quan siga necessari per a cridar l'atenció dels àrbitres sobre la sol·licitud d'un temps mort, d'una substitució, etc. Una altra per a l'operador de 24 segons que sonarà automàticament per a indicar el final del període de 24 segons.
MARCADOR:
Mostrará el temps de joc, el tempteig, el nº de període actual i el nº de temps morts registrats.