FRN Pilota-Frontó

Frontó curt 30 m cobert	Frontó curt 30 m descobert
Frontó curt 36 m cobert	Frontó curt 36 m descobert
Frontó llarg 54 m cobert	Frontó llarg 54 m descobert

El frontó és una de les instal·lacions esportives de l'esport de Pilota juntament amb el Trinquet i Plaza. Els frontons de nova construcció han d'atenir-se a les característiques tècniques que s'indiquen a continuació.

1. GRANDÀRIA DEL FRONTON:

El frontó està compost d'una pista rectangular i tres paraments verticals denominats frontis, paret esquerra i rebot que limiten a la pista d'una banda major i dos menors. La pista queda oberta pel segon costat major. Els angles que formen el frontis amb la paret esquerra i aquesta amb el rebot seran angles rectes. El rebot i la paret esquerra tindran la mateixa altura que el frontis. El rebot tindrà la mateixa amplària que la pista. Hi ha tres tipus de frontó segons la modalitat que es desitge practicar:

Les dimensions de cada tipus de frontó són les que s'indiquen en la taula següent:

2. BANDA EXTERIOR / CONTRACANCHA:

Per a facilitar el desenvolupament i la visió del joc per part de jugadors i espectadors es disposa un espai lliure i sense obstacle algun al llarg de la pista denominat contracancha. La contracancha separa la pista de joc de la zona d'espectadors si existeix o de la tanca delimitadora i és el lloc on es col·loquen els jutges. La contracancha tindrà una amplària mínima de 4,50 m en totes les instal·lacions.

3. MARCAT DEL FRONTON:

El marcat del frontó serà conforme amb les figures

Les línies de marques tindran un color que contraste perfectament amb el de la pista i paraments. Poden ser pintades o amb fleixos, xapes o un altre material, en aquest cas han de quedar enrasades i perfectament incorporats al paviment o parament. S'estableixen les marques següents:

• Línia "escas" de límit de pista, de 15 cm d'amplària és paral·lela a la paret esquerra i marca el límit de pista a la distància indicada en la taula de dimensions. Aquesta línia que separa la pista de la contracancha pot fer-se pintada o amb una xapa incrustada en el paviment, sense ressaltes i de material que sense ser perillós per als jugadors proporcione un so diferent davant l'impacte de la pilota.
• Línies "escases" de límits de paraments, de 15 cm d'amplària. Juntament amb la línia "escas" de límit de pista delimiten l'espai del frontis, paret esquerra i rebot on han de botar les pilotes "bones". Aquestes línies poden ser pintades o amb una xapa incrustada en el parament amb so clar als colps de pilota. En la paret esquerra i rebot la línia escas superior estarà a 10 m d'altura. En la paret de rebot es col·locarà una línia vertical a 10 m de la paret de rebot que coincidirà amb la de la pista.
• En el frontis hi ha tres línies "escases", de 15 cm d'amplària. Una horitzontal a 10 m del sòl, una altra també horitzontal denominada "falta" a una altura del sòl des de la seua part superior d'1 m (excepte para la modalitat de raqueta que serà de 60 cm) i una altra vertical que limita l'amplària del frontis, el qual podrà ser fins a 1,10 m més ample que la pista. Aquestes línies poden ser pintades o amb una xapa incrustada en el parament amb so clar als colps de pilota.
• Els "quadres" són les divisions que s'assenyalen en la pista per a establir les distàncies dels serveis, la falta i la pansa. Van marcats en la paret esquerra i tindran les següents distàncies de quadre a quadre: 4m (frontó llarg) 3m (frontó curt i de 30 m) La falta i la pansa també es marquen en la pista.
• Línies de falta i pansa, es tracen en la pista i assenyalen la zona on han de botar les pilotes de servei, són paral·leles al frontis amb una línia de 15 cm d'amplària paral·lela al frontis pintada en el sòl o amb cinta adhesiva, que va des de la paret esquerra a la contracancha. Es corresponen amb els quadres 4 i 7 excepte en la modalitat de raqueta.
• pilota olímpica en la qual la falta estarà en el quadre 3 i la pansa en el 5.
• Línies de servei, assenyalen la posició del jugador que efectua el servei, podran ser de caràcter permanent o provisional (p.i.: cintes adhesives) En els quadres següents s'indiquen les distàncies de servei.

Les distàncies sempre es mesuren des del frontis Els quadres seran de 3,50 m

metres

Les distàncies sempre es mesuren des del frontis Els quadres seran de 3,50 m En els frontons que tinguen menys de 36 m, el servei s'efectuarà a 2 m de la paret de rebot

Les distàncies sempre es mesuren des del frontis Els quadres seran de 4 m

4. ALTURA LLIURE D'OBSTACLES:

Des del límit superior del frontis, paret esquerra i rebot fins a l'obstacle superior més pròxim (cintra, xarxa, etc. en instal·lacions cobertes) hi haurà una altura lliure mínima de 2 m i recomanable de 3 m en frontons curts (30 m i 36 m) i de 3,50 m en frontons llargs. Per tant l'altura lliure mínima des del paviment serà:

L'altura lliure serà sobre tota la pista o sobre tota l'amplària del frontis quan aquest és més ample que la pista. En frontons coberts l'altura de les parets del frontis, paret esquerra i rebot serà com a mínim l'altura lliure d'obstacles. En frontons descoberts l'altura de les parets del frontis, paret esquerra i rebot serà mínim 1,50 m més de l'altura del frontis, havent de suplementarse amb un tancament de malla metàl·lica d'1,50 m en frontó curt i de 2,00 m en frontó llarg (veure punt 10)

5. ORIENTACIÓ:

L'eix longitudinal de la pista en frontons a l'aire lliure serà N-S admetent-se una variació compresa entre N-NE i N-NO disposant el frontis cap al Nord i el rebot cap al Sud. Si es fan coincidir les parets esquerres de dos frontons paral·lels, l'eix longitudinal d'ambdues pistes haurà de coincidir amb l'adreça geogràfica I-O, admetent-se la seua variació dins de l'entorn comprès entre I-NE i I-ES de manera que un frontis estiga orientat cap a l'Est i l'altre cap a l'Oest.

6. IL·LUMINACIÓ:

La il·luminació artificial serà uniforme i de manera que no dificulte la visió dels pilotaris, dels jutges ni dels espectadors. Complirà la norma UNE-EN 12193 "Il·luminació d'instal·lacions esportives" i comptarà amb els següents nivells mínims d'il·luminació:

Les lluminàries no han de col·locar-se sobre la pista per a evitar enlluernaments.

Per a retransmissions de TV color i enregistrament de pel·lícules es requereix un nivell d'iluminancia vertical d'almenys 800 lux, no obstant aquest valor pot augmentar amb la distància de la càmera a l'objecte. Per a major informació ha de consultar-se la norma citada.

7. PAVIMENT:

Són aptes els paviments d'asfalt fos poliment, de quars polit o de resines sobre formigó. La superfície del paviment serà plana (La planeidad serà tal que les diferències de nivell seran inferiors a 3 mm mesurats amb regla de 3 m; 1/1000) i horitzontal, en frontons a l'aire lliure s'admet un pendent transversal màxim de 0,5 % per a l'evacuació superficial de les aigües de pluja cap al lateral exterior de la contracancha. El paviment serà homogeni rígid i continu (no hauran juntes no enrasades) perquè la resposta del pot de la pilota siga correcta i uniforme. Estarà suficientment polit de manera que no siga abrasiu, facilite seguretat en la trepitjada i permeta que el jugador i la pilota llisquen sobre ell de forma controlada sense ser relliscós. La pista i la contracancha tindran el mateix tipus de paviment en frontons a l'aire lliure. En frontons coberts la contracancha pot ser de material diferent que la pista (p.i.: fusta), fins i tot que oferisca un pot i so diferent de la pilota considerada "dolenta". El color del paviment de la pista serà igual que el del frontis, paret esquerra i rebot preferentment verd, també s'admet el blanc. La contracancha pot ser de color diferent.

8. PARAMENTS:

Els paraments del frontis, paret esquerra i rebot han de ser perfectament llisos i no han de tenir vores, arestes, rugosidades, elements sortints o anòmals. El frontis i el rebot (en frontons llargs) tindran un acabat superficial perfectament pla, uniforme, dur, llis, resistent, massís, amb espessor suficient i el menor nombre de juntes possibles, de manera que tinguen una resposta uniforme al colp de la pilota i puguen absorbir sense deterioració algun l'impacte de les pilotes sense que el colp en buit "sone" possibilitant en tot case el rebot per xicotet que siga. La paret esquerra i el rebot (en frontons curts) tindran un acabat superficial uniforme, dur i llis sense rugosidad alguna perquè permeten el contacte, frec i lliscament de pilotes, eines, mans i cossos. Haurà de suportar sense deterioració algun l'impacte de les pilotes. Els paraments utilitzats són de formigó amb encofrats metàl·lics per a obtenir una perfecta planeidad, esquerdejat amb acabat brunyit i en el frontis també amb revestit de bloc de pedra arenisca o calcària grisa, dura i resistent a l'impacte, de 15 cm d'espessor. Vorejant el frontis es recomana disposar matalassos amb lona, suros, teles o altres elements diferents de la superfície del frontis, que esmorteïsquen les pilotes de "falta". En frontons coberts s'ha de cuidar que no aparega condensació en els paraments gràcies a un sistema de ventilació o a la pròpia composició del parament, doncs pot desvirtuar o impossibilitar el joc.

9. XARXES PROTECTORES:

En frontons coberts es col·locarà una xarxa vertical per a protecció dels espectadors i de les instal·lacions (il·luminació, etc.) de grandària tal que impedisca el pas de pilotes però no dificulte la visió del joc, el color serà igual al dels paraments perquè contrasten amb la pilota. Aquesta xarxa ha de ser desplegable. Sobre la pista i contracancha, si és necessari, es col·locarà una xarxa horitzontal per sobre de l'altura lliure d'obstacles per a protegir elements constructius (falsos sostres, etc.) o instal·lacions.

10. TANCAMENT:

En frontons descoberts existirà un tancament en el límit exterior de la contracancha per a evitar l'eixida a l'exterior de les pilotes i per a protegir als espectadors si escau. L'altura total d'aquest tancament serà de 8 m dels quals els 3m inferiors han de ser de malla metàl·lica i la resta pot ser mitjançant xarxa de material mal·leable. Els elements metàl·lics seran no oxidables o estaran protegits de la corrosió. Sobre els murs del frontis, paret esquerra i rebot, per a evitar l'eixida a l'exterior de les pilotes, es col·locarà un tancament de malla metàl·lica no oxidable o protegida de la corrosió, d'1,50 m d'altura en frontó curt i de 2m d'altura en frontó llarg.

11. PILOTES

La pilota reglamentària (excepte en raqueta i pilota de goma) està composta de:

• Nucli o bola de goma trenada en tires que pot portar en el seu interior una boleta de diferent material, segons la fi al fet que es destina. El nucli pot ser de polipropilè o substància similar que reunisca les característiques exigides de pes i diàmetre.
• Capa de cotó o llana recobrint el nucli.
• Coberta de cuir en forma de dues ochos que es tanquen sobre si mateixos. La pilota d'eina porta dos cuirs sent l'interior de simple protecció a la resta de material.

El color de les pilotes serà el propi folre de cuir, el mes blanc possible. En les especialitats de raqueta, la pilota serà de goma pneumàtica de color blanc o groc, igual que en paleta de goma. La distància per a conèixer el pot màxim i mínim serà deixant caure la pilota sense força des de 2 m. El pes i característiques de les pilotes per a les diferents modalitats s'indiquen a continuació.

12. EINES

En la practica de les diferents modalitats de pilota en frontó s'utilitzen diferents eines que s'indiquen a continuació així com les seues característiques: