El deporte seguro, en marcha. Los deportistas ´veranean`en el CAR de Madrid

ELS ESPORTISTES “ESTIUEGEN” EN EL CAR DE MADRID

Durant els mesos del confinament a Espanya tots els esportistes d'alt nivell van haver de buscar-se les aragoneses per a poder mantindre mínimament la forma en els seus domicilis. Van ser temps molt durs i ja,  afortunadament, passats.

Ara els Centres d'Alt Rendiment (CAR) del Consell Superior d'Esports (CSD) han tornat a la nova normalitat permesa baix unes estrictes normes de seguretat i higiene per a reprendre  els entrenaments.  En este sentit, són més de 3.000 els esportistes que han tornat a fer ús de les diferents instal·lacions dels nostres CAR des de l'inici la desescalada.

Bádminton

La gimnàstica, tant artística com a rítmica, al costat de la natació, l'halterofília, el bàdminton, l'atletisme i el  triatló són només alguns dels esports que en este mes d'agost, a la mitat d' la canícula, continuen amb els seus entrenaments a ple rendiment.  Els centres d'Alt Rendiment del CSD i, en concret, el CAR de Madrid no solament no han tancat sinó que manté una activitat contínua i diària d'esportistes entrant i eixint de les seues sales de peses, tatamis, matalafs, piscina, parquet i allí on es desenvolupen els seus entrenaments. Ací l'única diferència són les estrictes mesures sanitàries i higièniques i les mascarillas. I, quan l'ocupació de la Residència Blume, en este mes d'agost, es troba pràcticament al 100% de la seua capacitat.

Sara Andrés

Amb freqüència el gran públic, els aficionats/aficionats i seguidors dels esports solen retindre en les seues retines la imatge icònica i triomfalista dels esportistes pujats en el podi arreplegant les seues medalles, escoltant els himnes  i posant per als fotògrafs. No obstant açò, pocs reparen que darrere d'eixes imatges hi ha molta dedicació, sacrifici, esforç i moltes hores d'entrenament. Fins i tot quan la majoria està de vacacions elles i ells seguixen treballant molt durament 

Atletisme

La Gimnàstica, a ple rendiment. Sara Bayón, entrenadora de Gimnàstica rítmica  del CAR de Madrid, ens confessa que “estem treballant des que es va obrir el CAR de Madrid i no hem parat, solament han tingut un cap de setmana les xiques perquè anaren a casa amb sus padres i no anem a parar perquè tenim el gran objectiu del campionat d'Europa en el mes de novembre, que  és classificatori per a nosaltres per als JJ.OO”. 

Rítmica

“L'important és la salut dels nostres esportistes i totes les mesures i precaucions són poques. Estem segures;  l'únic hándicap que han tingut les xiques en el seu retorn als entrenaments és que no es podien canviar els aparells unisques a unes altres, alguna cosa característic de la nostra modalitat esportiva de conjunt. Ja ha passat el temps suficient en què les gimnastas estan juntes i d'acord als protocols de seguretat ja no tenen eixa limitació i poden preparar tots els exercicis de cara a la competició”

Per la seua part, Lucia Guisat, seleccionadora de l'equip de gimnàstica artística femení,  explica  la volta als entrenaments “des del mes de juny, quan es va obrir la Residència Blume, perquè la gran majoria de les gimnastas són de fora de Madrid i ens hem trobat amb un servici de neteja i higiene impecable i amb totes les instal·lacions preparades per a una volta segura als entrenaments. Està tot impecable. Entrem en el CAR i era com entrar a casa”. “La setmana que vé ens prendrem uns dies de descans. El Campionat d'Europa serà al desembre i el que volem és reprendre la normalitat”

Artística GAF

L'equip masculí de Gimnàstica Artística que, igual que l'equip femení d'artística, ja està classificat per als Jocs de Tòquio, treballa sense descans des de la reobertura de les instal·lacions CAR de Madrid. Baix l'atenta mirada dels entrenadors Fernando Siscar i Benjamí Bango els gimnastas seguixen amb la seua preparació de cara a la pròxima competició important abans de Tòquio, l'europeu de desembre. “Està tot molt net i bé, amb totes les mesures higièniques i de seguretat. Excepte els primers dies, on hi havia estrictes limitacions d'aforament en algunes sales, estem treballant amb tota normalitat i continuarem entrenant durant tot el mes d'agost, on solament tindrem alguns dies lliures”,  explica Siscar.

Artística GAM

En el mateix edifici on es troben les sales dedicades a la gimnàstica rítmica i artística se situa la piscina coberta de 50 metros. Darío Carreras, màxim responsable de l'equip de Natació Adaptada, dirigix a un reduït grup de nadadors que fan sèries en els carrers centrals amb l'objectiu d'obtindre  la classificació per als Jocs Paralímpics. Malgrat els inconvenients provocats per l'absència de competicions, explica que els nadadors no han perdut la il·lusió i seguixen treballant amb la màxima exigència. Darío explica que la natació ho ha tingut més difícil en comparació d'altres disciplines i afig “Volem agrair l'esforç del personal de les instal·lacions. La neteja i la seguretat ens facilita tot i ens fa el treball molt agradable”.     

Natació

Amb competició o sense ella, perquè encara la pandèmia seguix campando a plaer, l'única cosa certa és que cal seguir carregant pes en les barres. Això ho sap molt bé Matías Talles, seleccionador nacional de la Real Federació Espanyola d'Halterofília, que supervisa diàriament els imponents entrenaments dels seus esportistes, “en l'esportiu la volta està sent complicada, doncs encara no sabem què va a passar amb el Campionat d'Europa que ha de celebrar-se a Rússia.  En qüestió de seguretat, higiene i neteja tot està molt bé, a més al no ser un esport de contacte no tenim tant problema”.

Halterofília

Un altre dels grups d'esportistes que han tornat a entrenar al CAR és el format pels triatletes. El tècnic de la Federació Espanyola de Triatló, Alejandro Zaragoza, explica com han viscut el retorn al treball en el Centre d'Alt Rendiment de Madrid, “Ara, estem preparant el Campionat d'Espanya que és a mediats, finals d'este mes. Nosaltres hem tingut sort perquè durant el temps de confinament com tenim els corrons doncs han pogut seguir treballant en un dels segments, i això ens dona prou avantatge a l'hora de tornar. La volta en els altres dos segments, la natació i la carrera, ha sigut despacito, centrant-nos una mica més en treballs més específics en la bici. Tornar, la veritat, és que ha sigut para tots una alegria”.

Triatló 1

En relació amb els inconvenients provocats per les estrictes mesures de seguretat i higiene, Alejandro afig “Crec que que és més fàcil que en molts altres llocs perquè està tot molt clar i se seguixen els protocols rigorosament. En fer les coses ben i sempre doncs és molt més fàcil. El primer dia t'has d'adaptar com en tots costats; alguna cosa que ens ha passat també en la nostra vida quotidiana, però d'altra banda és el lloc per a treballar més fàcil ara mateix”.

Ray Zapata

Seguix la sèrie "L'Esport segur, en marxa". La pandèmia mundial ha condicionat per complet la vida del planeta, i l'esport no és menys. Molts dels nostres campions, compromesos amb #LaVueltaResponsable, han canviat els seus horaris, els seus ritmes, la planificació esportiva…

1. ELS "CRACS" DE LA BOXA

ELS "CRACS" DE LA BOXA

Els integrants de la selecció nacional de boxa estaven concentrats en el Centre d'Alt Rendiment de Serra Nevada quan va ser decretat l'estat d'alarma a Espanya i el posterior confinament.

Llargs passadissos, silenci, llum tènue… “pareixia l'hotel de la Resplendor”, ens expliquen des de la Federació Espanyola de Boxa, que va tindre a les seues 14 integrants de l'equip nacional concentrats durant un mes. Estaven pràcticament sols en les habitacions, complint així amb les mesures de seguretat.

En les dos primeres setmanes de confinament, ni tan sols podien menjar junts. Cadascun es pujava la safata a l'habitació. Les dos setmanes posteriors, podien coincidir en el menjador.

“A Granada només estàvem 14 persones, al costat d'alguns pocs més esportistes de triatló i natació. Els protocols eren tan estrictes que si se t'oblidava alguna cosa en l'habitació, en haver d'anar en un sol sentit, havies de donar quasi la volta sencera a l'edifici per a arreplegar les coses”, recorden des de la Federació.

Entrenament de la selecció espanyola de boxa en el CAR de Madrid

Per a Rafa Lozano, seleccionador nacional, estes setmanes han sigut difícils de gestionar: “perquè és un grup que està molt unit, en el qual amb prou faenes hi havia contacte entre ells. Féiem vida en les habitacions i només coincidíem en l'entrenament. Després, les dos setmanes posteriors, ja ens ajuntàvem en el menjador. Ha sigut molt estrany perquè som una petit família i era rar estar separats”, detalla el doble medallista olímpic. 

Material boxa

Lozano té una doble lectura de l'obligada aturada que tant ha afectat a tot l'esport mundial: “Ha sigut bastant fastidioso, perquè estaven en un moment de forma fantàstic, que va anar en el preolímpico de Londres. Ens ha trencat el ritme de competicions, l'estat de forma… però també és veritat que para uns altres ha servit per a recuperar-se de lesions, i sobretot, per a guanyar experiència. Per exemple, les xiques: tenen bons resultats, encara que a principi d'any les enviem a Marroc perquè agafaren confiança disputant competicions. El que cal traure és que el grup guanya experiència internacional. Fins i tot per a Gabriel i Quiles, que encara que ja tenen plaça per a Tòquio, sempre agafen taules en els combats”, ens explica Rafa.

Entrenament en el CAR de Madrid

 

Retorn a Madrid

El “grup” al que es referix Rafa Lozano, format per 14 boxadors, ha tornat al CAR de Madrid, el seu lloc habitual d'entrenament. “També això era important, perquè tots tiren de tots. És un esport individual, però la unió que tenen és enorme i entre ells es motiven”.

Integrants de l'equip nacional de boxa, entrenant en el CAR de Madrid

“Estar en el CAR, amb tot el grup al complet és un luxe. Tenim moltíssima il·lusió en els objectius que ens hem marcat i estant tots junts és més fàcil treballar per a aconseguir-los”, expliquen des de la Federació Espanyola de Boxa. Eixos objectius als quals es referixen són aconseguir ficar a 5 boxadors espanyols en els Jocs Olímpics de Tòquio, per als quals ja estan classificats Gabriel Escobar (-52 kg.) i José Quiles (-57 kg.)”.

Gabriel Escobar

 

L'entrenador nacional, Carlos Peñate, lligant els guants a una de les seues pupil·les

Però abans de pensar a un any vista, la planificació esportiva se centra en el “ací i ara”. “Estem a un 70% del nostre ritme. A causa de les mesures de seguretat, no podem fer combat. Fem una espècie d'ombra imaginària, fem tècnica, defensa i contra atac per parelles… però sempre a distància”, compte Rafa Lozano, que afig: “estan com les feres, desitjant eixir a combatre”, ens confessa.

La pandèmia mundial ha condicionat per complet la vida del planeta, i l'esport no és menys. Ha hagut d'adaptar-se a una nova realitat, però que molts esportistes assumixen com un nou repte. Han canviat els seus horaris, els seus ritmes, la planificació esportiva… el que no ha canviat, ni ho farà, és el ritual diari de salutacions entre els integrants de l'equip. Amb mascarilla, seguixen xocant els seus punys cada vegada que comencen la sessió d'entrenament.

Punys

 

2. LA PELL DE L'AIGUA

LA PELL DE L'AIGUA

“El nivell aeròbic ho he mantingut. També el de força, però les sensacions del contacte amb l'aigua les hem perdut una mica i és el que més m'està costant recuperar”, compte des de la piscina del CAR de Madrid María Delgado, nadadora paralímpica, doble medallista de bronze en els passats Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

María Delgado

El confinament motivat per la pandèmia li va atrapar “en el millor moment de forma, perquè estava a punt de competir en els Campionats d'Espanya, per a revalidar la marca mínima amb la qual viatjar als Jocs de Tòquio”, relata la nadadora saragossana, que al costat dels seus companys d'entrenaments d'estos dies –Enhamed Enhamed i Iván Salguero-, troba a faltar els objectius i les competicions.

“En tancar la Residència Blume vaig tornar a la meua casa, i durant els dos primers mesos, vaig fer molta bici, màquina de rem i força. Quan ja es va permetre viatjar a la segona residència, em vaig anar a una casa de poble, on vaig instal·lar una piscina unflable. Molt rudimentària, de 3 metros de llarg, em lligava amb unes cordes a un arbre, però sí que a la llarga sigut un plus perquè vaig recuperar les sensacions”.

María Delgado 2

Als nadadors que entrenen de manera habitual en la piscina del CAR no els ha suposat un esforç afegit adaptar-se a les mesures de seguretat. “No compartim carrer, perquè tenim espai suficient, i cadascun té les seues pròpies aletes, les botelles d'aigua, la borsa… perquè a més està tot amb clor, que desinfecta molt”, detalla María, que diu que estes mesures són “pertinents i necessàries”.

Útils entrenament

“Hem tornat millor del que pensàvem”, afig, “i ara el que fa falta és tindre objectius, pujar en la motivació, posar objectius de marques, per a continuar amb la preparació de cara a Tòquio. Sense forçar molt per a evitar lesions, però pensant ja en les competicions, para quan tinguen data”.

Iván Salguero coincidix amb la seua companya María: “Sí que és veritat que si estàs molt temps sense nadar es nota. Perds tècnica, no agarres bé l'aigua, vas com relliscant, no vas fi. Però després d'un mes, quasi dos, que portem en el CAR, sí que he recuperat les sensacions”, explica el nadador navarrés, que a més, ressalta: “del que més content estic és del compromís, de complir els plans d'entrenament… crec que que per això no he perdut molt estat de forma”.

Iván Salguero 1

Quant a les mesures de seguretat que deuen seguir necessàriament en el CAR,  Iván explica que “al principi es fa rar. Per exemple, en la Residència Blume, en el menjador, quan t'han de donar el menjar en l'autoservici… al final t'acostumes perquè són lògiques i raonables”.

Iván Salguero 2

 Per la seua part, Enhamed Enhamed, amb nou medalles paralímpiques, i hui destacat conferenciant motivacional, fa la següent lectura de l'aturada de la pandèmia: “Em va sorprendre el ben que he tornat, a nivell de cardio i de fisiologia fins i tot em trobe millor, però m'està costant tornar pensat en “para què”. Vull dir que torne amb moltíssima il·lusió, amb moltíssimes guanyes, però sense un objectiu concret. I això costa”.

Enhamed 1

Com a anècdota, explica que “el meu gos pigall no entén molt bé la distància de seguretat amb les persones, i també em passa al revés. Soc cec i no veig si m'estic acostant massa a les persones”, ens explica el millor nadador espanyol paralímpic de la història després de Teresa Perales.

Enhamed 1

 José Luis Vaquer, l'entrenador del grup de nadadors amb deficiència visual, coincidix amb les seues tres nadadors en assenyalar que l'aturada ha afectat a les sensacions: “L'ésser humà està dissenyat per a córrer, saltar, grimpar… però no per a nadar. Per això es perd la sensibilitat amb l'aigua, hi ha com una desadaptació”.

Enhamed 3

Quan li preguntem per les millors anècdotes del confinament, recorda: “va haver-hi dies en els quals era molt rar entrar en el CAR, estava desert. No hi havia ningú més, teníem la piscina per a nosaltres sols”.

També explica que, per moments, van sentir certa por per la situació creada: “Cada vegada que tocàvem les peses, que agafàvem gomes o mancuernas, les desinfectàvem. I si teníem dubtes, les tornàvem a desinfectar. Per exemple, a Enhamed, que és cec, li donava les peses en la mà i sempre pensava per a les meues adentros “li l'hauré desinfectat”?.

En les primeres dates d'agost, el grup descansarà unes setmanes abans de tornar als entrenaments. Tornaran a tirar-se a la piscina per a entrenar de cara als Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, amb plans, objectius, molt possiblement campionats oficials a l'octubre… però com sempre, sense usar els vestuaris.

Salguero_Vaquer i Delgado

No perquè no poden usar-los, sinó perquè estan més que acostumats a canviar-se en amb prou faenes tres minuts per a anar al gimnàs, a la Residència Blume, a la Facultat… 

 

 

Seguix la sèrie "L'Esport segur, en marxa". La pandèmia mundial ha condicionat per complet la vida del planeta, i l'esport no és menys. Molts dels nostres campions, compromesos amb #LaVueltaResponsable, han canviat els seus horaris, els seus ritmes, la planificació esportiva…