ELS "CRACS" DE LA BOXA
Els integrants de la selecció nacional de boxa estaven concentrats en el Centre d'Alt Rendiment de Serra Nevada quan va ser decretat l'estat d'alarma a Espanya i el posterior confinament.
Largos passadissos, silenci, llum tènue… “pareixia l'hotel de la Resplendor”, ens expliquen des de la Federació Espanyola de Boxa, que va tindre a les seues 14 integrants de l'equip nacional concentrats durant un mes. Estaven pràcticament sols en les habitacions, complint així amb les mesures de seguretat.
En les dos primeres setmanes de confinament, ni tan sols podien menjar junts. Cadascun es pujava la safata a l'habitació. Les dos setmanes posteriors, podien coincidir en el menjador.
“A Granada només estàvem 14 persones, al costat d'alguns pocs més esportistes de triatló i natació. Els protocols eren tan estrictes que si se t'oblidava alguna cosa en l'habitació, en haver d'anar en un sol sentit, havies de donar quasi la volta sencera a l'edifici per a arreplegar les coses”, recorden des de la Federació.
Per a Rafa Lozano, seleccionador nacional, estes setmanes han sigut difícils de gestionar: “perquè és un grup que està molt unit, en el qual amb prou faenes hi havia contacte entre ells. Féiem vida en les habitacions i només coincidíem en l'entrenament. Després, les dos setmanes posteriors, ja ens ajuntàvem en el menjador. Ha sigut molt estrany perquè som una petit família i era rar estar separats”, detalla el doble medallista olímpic.
Lozano té una doble lectura de l'obligada aturada que tant ha afectat a tot l'esport mundial: “Ha sigut bastant fastidioso, perquè estaven en un moment de forma fantàstic, que va anar en el preolímpico de Londres. Ens ha trencat el ritme de competicions, l'estat de forma… però també és veritat que para uns altres ha servit per a recuperar-se de lesions, i sobretot, per a guanyar experiència. Per exemple, les xiques: tenen bons resultats, encara que a principi d'any les enviem a Marroc perquè agafaren confiança disputant competicions. El que cal traure és que el grup guanya experiència internacional. Fins i tot per a Gabriel i Quiles, que encara que ja tenen plaça per a Tòquio, sempre agafen taules en els combats”, ens explica Rafa.
Retorn a Madrid
El “grup” al que es referix Rafa Lozano, format per 14 boxadors, ha tornat al CAR de Madrid, el seu lloc habitual d'entrenament. “També això era important, perquè tots tiren de tots. És un esport individual, però la unió que tenen és enorme i entre ells es motiven”.
“Estar en el CAR, amb tot el grup al complet és un luxe. Tenim moltíssima il·lusió en els objectius que ens hem marcat i estant tots junts és més fàcil treballar per a aconseguir-los”, expliquen des de la Federació Espanyola de Boxa. Eixos objectius als quals es referixen són aconseguir ficar a 5 boxadors espanyols en els Jocs Olímpics de Tòquio, per als quals ja estan classificats Gabriel Escobar (-52 kg.) i José Quiles (-57 kg.)”.
Pero abans de pensar a un any vista, la planificació esportiva se centra en el “ací i ara”. “Estem a un 70% del nostre ritme. A causa de les mesures de seguretat, no podem fer combat. Fem una espècie d'ombra imaginària, fem tècnica, defensa i contra atac per parelles… però sempre a distància”, compte Rafa Lozano, que afig: “estan com les feres, desitjant eixir a combatre”, ens confessa.
La pandèmia mundial ha condicionat per complet la vida del planeta, i l'esport no és menys. Ha hagut d'adaptar-se a una nova realitat, però que molts esportistes assumixen com un nou repte. Han canviat els seus horaris, els seus ritmes, la planificació esportiva… el que no ha canviat, ni ho farà, és el ritual diari de salutacions entre els integrants de l'equip. Amb mascarilla, seguixen xocant els seus punys cada vegada que comencen la sessió d'entrenament.
