Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport
La creació de la Comissió Nacional Contra la Violència en els Espectacles Esportius, inclosa en l'anterior Llei de l'Esport (10/1990), s'emmarca dins dels compromisos internacionals adquirits per España. Concretament, després de subscriure el« Convenio Europeo sobre la violència i irrupcions d'espectadors amb motiu de manifestacions esportives, i especialment partits de futbol», aprovat a Estrasburg en 1985. La Comissió és un exponent destacat de les mesures de coordinació interna previstes en este conveni.
Posteriormente, es va aprovar el Reial decret 75/1992, de 31 de gener, que regula la composició, organització i normes de funcionament de la Comissió i que ha proporcionat el marc jurídic en el qual aquest òrgan ha vingut operant.
La denominació actual de la Comissió li ha sigut conferida per l'article 20 de la Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
Dicha Ley presentava com a novetat l'ampliació del seu àmbit material d'actuació, que s'estén a l'erradicació del racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
El Reial decret 203/2010 adapta el règim normatiu de la Comissió a la seua actual denominació, incloent algunes novetats puntuals. En esta línia, s'ha detallat l'estructura orgànica de la Comissió per a adequar la seua normativa reguladora a la realitat pràctica. Per exemple, es concedix carta de naturalesa a la Comissió Permanent, que apareix expressament regulada per primera vegada i que venia actuant com a Subcomissió d'Informes i Infraestructures.
La Comissió Permanent
La Comissió Permanent és un òrgan central en el funcionament ordinari de la Comissió, sobre el qual recau un gran pes executiu.
Se reunix amb intensa periodicitat -una vegada cada dos setmanes- per a analitzar els esdeveniments més recents i formular, si escau, propostes d'obertura d'expedients sancionadors quan considera que els fets analitzats són constitutius d'infracció, així com per a proposar els encontres esportius que han de ser qualificats d'alt risc.
Junto a estes funcions, el reial decret conferix a la Comissió la legitimitat per a interposar recursos davant el Tribunal Administratiu de l'Esport contra els actes dictats en esta matèria per les federacions esportives, atribuint a la Comissió la facultat per a recórrer els actes adoptats per qualsevol instància disciplinària federativa sense necessitat d'esgotar la via esportiva.
Desde la perspectiva de tècnica normativa i per raons de seguretat jurídica, s'ha seguit l'opció consistent a unificar en un nou text la nova regulació reglamentària de l'organització, composició i funcionament de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport.
Finalment, la Comissió Permanent va aprovar, el 24 de novembre de 2011, el Protocol d'actuació per al restabliment de la normalitat en competicions, proves o espectacles esportius al fet que es referix l'article 15.2 de la Llei 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
La Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l'Esport, aprovada el passat 31 de desembre de 2022, introduïx les següents modificacions en la Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.:
- Se modifica la lletra i) de l'apartat 1 per la disposició final 1.1 de la Llei 39/2022, de 30 de desembre. Ref. BOE-A-2022-24430
- Es modifica l'apartat 2 per la disposició final 1.2 de la Llei 39/2022, de 30 de desembre. Ref. BOE-A-2022-24430
- Es modifica la lletra b) de l'apartat 1 per la disposició final 1.3 de la Llei 39/2022, de 30 de desembre. Ref. BOE-A-2022-24430
- S'afig l'apartat 4 per la disposició final 1.4 de la Llei 39/2022, de 30 de desembre. Ref. BOE-A-2022-24430
- Es modifica per la disposició final 6 de la Llei Orgànica 7/2021, de 26 de maig. Ref. BOE-A-2021-8806
ACCEDIR A les NOTES DE PREMSA D'ANTIVIOLENCIA
Documentación General, memòries i informes
Legislació vigent sobre violència en espectacles esportius
El punt de partida és la Constitució Espanyola, que conté disposicions que incidixen sobre la matèria. D'una banda, cal al·ludir a les previsions contingudes en els articles 24 i 25 de la Constitució, que consagren principis aplicables al Dret Administratiu sancionador segons reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional.
D'altra banda, ha de tindre's en compte l'orde constitucional de distribució de competències en este àmbit, establit pels articles 148 i 149 de la Constitució. En este sentit, la intervenció de l'Administració de l'Estat en este camp vé avalada per l'article 149.1.29, que atribuïx a l'Estat competència en matèria de seguretat pública, tal com ha confirmat el Tribunal Constitucional en la Sentència d'1 de juny de 2000 (Nº 148/2000): el Tribunal declara que esta norma té per objecte regular la seguretat pública (descartant que s'estiguen regulant matèries com a esport i espectacles esportius), traçant una diferenciació entre seguretat pública i policia d'espectacles:
Pel que fa al desenvolupament legislatiu en esta matèria, cal diferenciar entre la normativa aprovada per les Comunitats Autònomes i l'Estat central, i dins d'esta última, entre la normativa comuna i la normativa sectorial.
a) La normativa sectorial, específicament dictada per a la regulació de la prevenció de la violència en els espectacles esportius, apareix conformada per les següents disposicions:
- Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
- Reial decret 748/2008, de 9 de maig, pel qual es regula la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
- Reial decret 203/2010, de 26 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport..
- Orden de 22 de diciembre de 1998 por la que se regulan las Unidades de Control Organizativo para la prevención de la violencia en los espectáculos deportivos.
b) Normativa comuna amb incidència en la prevenció de la violència en els espectacles esportius:
-
Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana.
- Títol IX de la Llei 30/1992, de 30 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; on es regulen els principis de la potestat sancionadora de l'Administració i aspectes procedimentals de necessari compliment.
En cuanto a la legislació autonòmica que incidix o pot incidir sobre la matèria, és molt variada, i cal fer menció Lleis de l'Esport d'algunes Comunitats Autònomes i la legislació aprovada en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, que solen contindre normes sobre prevenció de la violència.
Organització de la prevenció de la violència a Espanya
Evolució del model espanyol
La lluita contra la violència en l'esport i en els espectacles esportius en España compta amb una dilatada experiència i disposa d'instruments normatius. El nostre sistema de prevenció de la violència associada a l'esport va entroncar amb el “Conveni Internacional sobre la violència, seguretat i irrupcions d'espectadors amb motiu de manifestacions esportives i, especialment, partits de futbol” (Conveni número 120 del Consell d'Europa) de 1985.
En desembre de 2014 es va aprovar el text d'un nou Conveni sobre un plantejament integrat de protecció, seguretat i atenció en els partits de futbol i altres esdeveniments esportius (Conveni número 218 del Consell d'Europa) fet en Saint-Denis el 3 de juliol de 2016.
Amb data 1 de novembre de 2019, este Conveni assortirà efectes per a Espanya amb les excepcions que fa l'Instrument de ratificació quant a Gibraltar.
La Llei de l'Esport va adoptar els preceptes del Conveni Europeu de 1985 incloent recomanacions i mesures proposades per la Comissió Especial del Senat sobre la violència en els espectacles esportius. Destaca la creació d'una Comissió Nacional contra la Violència en estos espectacles i la tipificació de les infraccions administratives relatives a les mesures de seguretat, així com les sancions corresponents a tals infraccions.
La aparició com a forma de violència, a voltes tolerada, del racisme (associat amb la xenofòbia i la intolerància) provoca la necessitat d'adoptar mesures de prevenció i de sanció contra actes violents amb motivacions racistes o xenòfobes, i contra comportaments i actituds racistes, xenòfobes i intolerants. A la fi de 2004 es constituïx, a proposta del CSD, un Observatori de la Violència, el Racisme i la Xenofòbia en l'Esport, en el si de Comissió Nacional contra la Violència en els Espectacles Esportius.
Posteriormente, el CSD va convocar a tots els estaments del futbol espanyol per a subscriure un Protocol d'Actuacions contra el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en el Futbol, que es va firmar el 18 de març de 2005. En ell estan detallades les mesures per a intervendre en els àmbits de la prevenció, el control i la sanció d'este tipus de conductes. Este Protocol i els treballs de la Comissió Especial d'estudi creada en el Senat, culminen amb l'aprovació de la Llei 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
La Llei 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport introduïx una sèrie de novetats en el nostre ordenament jurídic, fonamentalment: extrau de la Llei de l'Esport tot el Título dedicat a la Prevenció de la Violència en els espectacles esportius, així com certs aspectes del règim disciplinari esportiu, amb la intenció de tractar de manera uniforme i homogènia tota la normativa relativa a la prevenció i repressió de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància associats a l'esport. Per primera vegada en la legislació espanyola s'introduïx una enumeració d'actes i conductes considerats com a racistes, xenòfobs i intolerants, diferenciats dels actes o conductes violents o que inciten a la violència en l'esport. Com a novetat es contempla la comissió d'estos actes no solament en el recinte i els seus limítrofs, sinó també en els mitjans de transport organitzats per a acudir als mateixos.
El article 1 establix el que s'entén per racisme i discriminació racial directa i indirecta: tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tinga per objecte o per resultat anular o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública.
Esta llei s'aplica a les competicions esportives oficials d'àmbit estatal, que s'organitzen per entitats esportives en el marc de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport, o aquelles altres organitzades o autoritzades per les federacions esportives espanyoles. La Llei 19/2007 ha sigut desenvolupada per dos Reials decrets: El Reial decret 748/2008, de 9 de maig, pel qual es regula la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, i el Reial decret 203/2010, de 26 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
La prevenció de la violència s'articula entorn de/entorn de tres tipus de mesures: organitzatives, preventives i de caràcter repressiu.
Medidas organitzatives: fonamentalment són mesures que versen sobre l'activitat desenvolupada pels Cossos i Forces de Seguretat, que pel que fa a l'Estat es distribuïx entre la Direcció general de la Policia o la Direcció general de la Guàrdia Civil (segons la demarcació que tenen assignada) que són els encarregats de vetlar pel manteniment de l'orde i la seguretat publica en els esdeveniments esportius. També, destaca el paper de la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport i de l'Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport
- L'Oficina Nacional d'Esports, de la Direcció general de la Policia i de la Guàrdia Civil. La Direcció general de la Policia compta amb una unitat que coordina i centralitza tota la seua activitat en l'àmbit de la violència en l'esport, denominada Oficina Nacional d'Esports (OND), actuant com a punt d'enllaç amb les policies d'altres Estats. L'OND coordina l'activitat dels Coordinadors de Seguretat als quals correspon dirigir i supervisar el dispositiu de seguretat de determinats esdeveniments esportius (en la pràctica, en la Lliga ACB i en les 1ª i 2ª Divisió "A" i "B" de futbol). A tal fi, el Coordinador de Seguretat, actua baix l'autoritat dels Delegats o Subdelegats del Govern, coordinant l'activitat de tots els servicis encarregats de vetlar per l'orde i seguretat de l'esdeveniment en qüestió (Policia local, bombers, protecció civil, seguretat privada del Club o SAD, etc.).
- La Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. Conocida com a “Comissió Antiviolencia”. El seu nom actual procedix de l'article 20 de la Llei 19/2007, que no modifica substancialment la configuració de la Comissió ni les seues funcions, encara que si s'ha detallat la seua estructura orgànica per a adequar la seua normativa reguladora a la realitat pràctica. L'article 20 de la Llei, ha sigut desenvolupat pel Reial decret 748/2008, de 9 de maig, pel qual es regula la Comissió Estatal. La Comissió és un òrgan col·legiat encarregat de la formulació i realització de polítiques actives contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, encara que, de totes les seues funcions, les mes conegudes i de pes executiu són les de proposar la incoació d'expedients sancionadors i la declaració dels encontres d'alt risc. Està legitimada per a interposar recursos contra els actes i resolucions disciplinaris de qualsevol òrgan o instància Federativa, quan estime que no s'ajusten al règim de sancions establit, davant el Tribunal Adminisrtrativo de l'Esport. S'estructura en Ple i la Comissió Permanent. La Comissió permanent es reunix amb una periodicitat, aproximadament, setmanal.
- L'Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport. Grup de treball incardinat en la Comissió Nacional contra la Violència en els Espectacles Esportius. Concebut per a actuacions d'estudi i realització d'informes.
Medidas preventives: aquestes mesures tenen com a objectiu mantindre la seguretat ciutadana i l'orde públic en els espectacles esportius en ocasió de la celebració de competicions i espectacles esportius; fomentar el joc net, la convivència i la integració en una societat democràtica i pluralista, així com els valors humans que s'identifiquen amb l'esport” es planteja com a “inversió” de termini una mica més llarg.
De esta forma, es fa necessari educar a les generacions esdevenidores perquè aprenguen a respectar-se mútuament, a conviure en pau.Ara bé, pel que fa al cas espanyol, este aspecte ha d'abordar-se des de la premissa que les competències en matèria d'educació i servicis socials han sigut assumides per les Comunitats Autònomes, per la qual cosa són competència d'elles els programes soci-educatius que incidixen sobre este àmbit.
Règim disciplinari esportiu contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. Respetando l'àmbit propi de la disciplina esportiva, el Títol III de la Llei 19/2007 arreplega els aspectes del règim disciplinari que incidixen sobre la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. Es tracta d'acotar tots els àmbits en què poden donar-se estes manifestacions, doncs estes actituds en el terreny de joc poden tindre repercussió en les graderies. Quizá siga interessant ressaltar la diferència entre règim disciplinari esportiu i règim sancionador del que es parla després, ja que la confusió en este punt pot portar a sentiments de greuge comparatiu que són caldo de cultiu de futura violència. Segons el preàmbul de la Llei de l'Esport de 1990, el fenomen esportiu presenta aspectes diferenciats, realitats diferents, que requerixen tractaments específics. Eixos tractaments específics no són una altra cosa que normes o regles a respectar en cada cas. Convé distingir, a estos efectes, dos aspectes:
- L'activitat esportiva organitzada a través d'estructures associatives (clubs, federacions, lligues, etc..), que implica en la seua base una afiliació o llicència per a la pràctica d'un esport i, en la seua cúpula, unes regles associatives o d'organització.
- L'espectacle esportiu, com a fenomen de masses. Els assistents a l'espectacle esportiu, els espectadors o aficionats en el seu sentit més general, la regulació del propi espectacle esportiu, els organitzadors del mateix, estan sotmesos, com tots els ciutadans, a la potestat sancionadora de les Administracions públiques.
Régimen Sancionador. Este règim sancionador s'establix en el títol segon de la Llei. Els seus quatre capítols d'este Títol afronten la regulació d'infraccions, de sancions, de la responsabilitat derivada de determinades conductes i els seus criteris modificatius, a més de qüestions competencials i de procediment. Dins de les conductes sancionables, ací dir que fonamentalment fan referència a la comissió dels actes violents i racistes definits en l'art. 2 així com a l'incompliment de les obligacions dels organitzadors d'espectacles esportius i dels espectadors. Las infraccions re regulen en els articles 21 a 23, de les persones organitzadores, de les persones espectadores i d'altres subjectes, i es classifiquen en infraccions molt greus, greus i lleus. Les sancions es regulen en l'article 24, i poden ser econòmiques: a) De 150 a 3.000 euros en cas d'infraccions lleus. b) De 3.000,01 a 60.000 euros en cas d'infraccions greus. c) De 60.000,01 a 650.000 euros, en cas d'infraccions molt greus.