Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport

El punt de partida és la Constitució Espanyola, que conté disposicions que incidixen sobre la matèria. D'una banda, cal al·ludir a les previsions contingudes en els articles 24 i 25 de la Constitució, que consagren principis aplicables al Dret Administratiu sancionador segons reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional.

D'altra banda, ha de tindre's en compte l'orde constitucional de distribució de competències en este àmbit, establit pels articles 148 i 149 de la Constitució. En este sentit, la intervenció de l'Administració de l'Estat en este camp vé avalada per l'article 149.1.29, que atribuïx a l'Estat competència en matèria de seguretat pública, tal com ha confirmat el Tribunal Constitucional en la Sentència d'1 de juny de 2000 (Nº 148/2000): el Tribunal declara que esta norma té per objecte regular la seguretat pública (descartant que s'estiguen regulant matèries com a esport i espectacles esportius), traçant una diferenciació entre seguretat pública i policia d'espectacles:
 
Pel que fa al desenvolupament legislatiu en esta matèria, cal diferenciar entre la normativa aprovada per les Comunitats Autònomes i l'Estat central, i dins d'esta última, entre la normativa comuna i la normativa sectorial.
 

a) La normativa sectorial, específicament dictada per a la regulació de la prevenció de la violència en els espectacles esportius, apareix conformada per les següents disposicions:

• Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
• Reial decret 748/2008, de 9 de maig, pel qual es regula la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.
• Reial decret 203/2010, de 26 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport..
• Orden de 22 de diciembre de 1998 por la que se regulan las Unidades de Control Organizativo para la prevención de la violencia en los espectáculos deportivos.

b) Normativa comuna amb incidència en la prevenció de la violència en els espectacles esportius:

• Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana.

• Reial decret 2816/1982, de 27 agost, pel qual s'aprova el Reglament General de Policia d'Espectacles i Actividades Recreativas.

• Títol IX de la Llei 30/1992, de 30 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; on es regulen els principis de la potestat sancionadora de l'Administració i aspectes procedimentals de necessari compliment.

 
En cuanto a la legislació autonòmica que incidix o pot incidir sobre la matèria, és molt variada, i cal fer menció Lleis de l'Esport d'algunes Comunitats Autònomes i la legislació aprovada en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, que solen contindre normes sobre prevenció de la violència.

La prevenció de la violència s'articula entorn de/entorn de tres tipus de mesures: organitzatives, preventives i de caràcter repressiu.

Medidas organitzatives: fonamentalment són mesures que versen sobre l'activitat desenvolupada pels Cossos i Forces de Seguretat, que pel que fa a l'Estat es distribuïx entre la Direcció general de la Policia o la Direcció general de la Guàrdia Civil (segons la demarcació que tenen assignada) que són els encarregats de vetlar pel manteniment de l'orde i la seguretat publica en els esdeveniments esportius. També, destaca el paper de la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport i de l'Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport

• L'Oficina Nacional d'Esports, de la Direcció general de la Policia i de la Guàrdia Civil.  La Direcció general de la Policia compta amb una unitat que coordina i centralitza tota la seua activitat en l'àmbit de la violència en l'esport, denominada Oficina Nacional d'Esports (OND), actuant com a punt d'enllaç amb les policies d'altres Estats. L'OND coordina l'activitat dels Coordinadors de Seguretat als quals correspon dirigir i supervisar el dispositiu de seguretat de determinats esdeveniments esportius (en la pràctica, en la Lliga ACB i en les 1ª i 2ª Divisió "A" i "B" de futbol). A tal fi, el Coordinador de Seguretat, actua baix l'autoritat dels Delegats o Subdelegats del Govern, coordinant l'activitat de tots els servicis encarregats de vetlar per l'orde i seguretat de l'esdeveniment en qüestió (Policia local, bombers, protecció civil, seguretat privada del Club o SAD, etc.).
• La Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.  Conocida com a “Comissió Antiviolencia”. El seu nom actual procedix de l'article 20 de la Llei 19/2007, que no modifica substancialment la configuració de la Comissió ni les seues funcions, encara que si s'ha detallat la seua estructura orgànica per a adequar la seua normativa reguladora a la realitat pràctica. L'article 20 de la Llei, ha sigut desenvolupat pel Reial decret 748/2008, de 9 de maig, pel qual es regula la Comissió Estatal.  La Comissió és un òrgan col·legiat encarregat de la formulació i realització de polítiques actives contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, encara que, de totes les seues funcions, les mes conegudes i de pes executiu són les de proposar la incoació d'expedients sancionadors i la declaració dels encontres d'alt risc. Està legitimada per a interposar recursos contra els actes i resolucions disciplinaris de qualsevol òrgan o instància Federativa, quan estime que no s'ajusten al règim de sancions establit, davant el Tribunal Adminisrtrativo de l'Esport. S'estructura en Ple i la Comissió Permanent. La Comissió permanent es reunix amb una periodicitat, aproximadament, setmanal.
• L'Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport. Grup de treball incardinat en la Comissió Nacional contra la Violència en els Espectacles Esportius. Concebut per a actuacions d'estudi i realització d'informes.

Medidas preventives:  aquestes mesures tenen com a objectiu mantindre la seguretat ciutadana i l'orde públic en els espectacles esportius en ocasió de la celebració de competicions i espectacles esportius; fomentar el joc net, la convivència i la integració en una societat democràtica i pluralista, així com els valors humans que s'identifiquen amb l'esport” es planteja com a “inversió” de termini una mica més llarg.

De esta forma, es fa necessari educar a les generacions esdevenidores perquè aprenguen a respectar-se mútuament, a conviure en pau.Ara bé, pel que fa al cas espanyol, este aspecte ha d'abordar-se des de la premissa que les competències en matèria d'educació i servicis socials han sigut assumides per les Comunitats Autònomes, per la qual cosa són competència d'elles els programes soci-educatius que incidixen sobre este àmbit.

Règim disciplinari esportiu contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. Respetando l'àmbit propi de la disciplina esportiva, el Títol III de la Llei 19/2007  arreplega els aspectes del règim disciplinari que incidixen sobre la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. Es tracta d'acotar tots els àmbits en què poden donar-se estes manifestacions, doncs estes actituds en el terreny de joc poden tindre repercussió en les graderies. Quizá siga interessant ressaltar la diferència entre règim disciplinari esportiu i règim sancionador del que es parla després, ja que la confusió en este punt pot portar a sentiments de greuge comparatiu que són caldo de cultiu de futura violència. Segons el preàmbul de la Llei de l'Esport de 1990, el fenomen esportiu presenta aspectes diferenciats, realitats diferents, que requerixen tractaments específics. Eixos tractaments específics no són una altra cosa que normes o regles a respectar en cada cas. Convé distingir, a estos efectes, dos aspectes:

• L'activitat esportiva organitzada a través d'estructures associatives (clubs, federacions, lligues, etc..), que implica en la seua base una afiliació o llicència per a la pràctica d'un esport i, en la seua cúpula, unes regles associatives o d'organització.
• L'espectacle esportiu, com a fenomen de masses. Els assistents a l'espectacle esportiu, els espectadors o aficionats en el seu sentit més general, la regulació del propi espectacle esportiu, els organitzadors del mateix, estan sotmesos, com tots els ciutadans, a la potestat sancionadora de les Administracions públiques.

Régimen Sancionador. Este règim sancionador s'establix en el títol segon de la Llei. Els seus quatre capítols d'este Títol afronten la regulació d'infraccions, de sancions, de la responsabilitat derivada de determinades conductes i els seus criteris modificatius, a més de qüestions competencials i de procediment. Dins de les conductes sancionables, ací dir que fonamentalment fan referència a la comissió dels actes violents i racistes definits en l'art. 2 així com a l'incompliment de les obligacions dels organitzadors d'espectacles esportius i dels espectadors.  Las infraccions re regulen en els articles 21 a 23, de les persones organitzadores, de les persones espectadores i d'altres subjectes, i es classifiquen en infraccions molt greus, greus i lleus.  Les sancions es regulen en l'article 24, i poden ser econòmiques:  a) De 150 a 3.000 euros en cas d'infraccions lleus. b) De 3.000,01 a 60.000 euros en cas d'infraccions greus. c) De 60.000,01 a 650.000 euros, en cas d'infraccions molt greus.