Les pràctiques esportives de la població espanyola: esports més practicats

3. Las pràctiques esportives de la població espanyola: esports més practicats

 

Una vegada analitzat l'esport com una activitat de temps lliure i d'oci àmpliament estesa i, sobretot, molt desitjada, ens ocuparem en el present capítol d'avançar en l'estudi dels hàbits de pràctica esportiva de la població espanyola, de precisar el caràcter competitiu o recreatiu d'aquestes pràctiques, i de presentar i ordenar els esports més practicats.

3.1. La pràctica d'algun esport: evolució històrica dels hàbits esportius

Semblant estabilitat a la qual manifesta l'evolució recent de l'interés per l'esport, és la que oferix l'evolució de la pràctica esportiva ja que tal com pot observar-se en la Taula 7, la distribució de la població entre la qual fa esport i la que no ho fa és pràcticament la mateixa en l'enquesta de 2005 que en la passada de 2000.

Taula 7. Evolució de la pràctica esportiva de la població espanyola, 2005-2000

Pràctica esportiva 2005 2000 Estimació del nombre total, 2005*
Practica un 23 21 7.685.056
Practica varis 14 16 4.677.860
No practica cap 63 63 21.050.371
  -8.170 -5.160 33.413.287

Base: població entre 15 i 74 anys

* La estimació del nombre de persones que l'any 2005 practiquen un o diversos esports, s'ha realitzat a partir de les dades del Cens de Població de 2001, que xifren en 33.413.287 el nombre d'espanyols amb edats compreses entre els 15 i els 74 anys.

La mateixa proporció de no practicants, el 63%, oferix una enquesta i una altra, i la mateixa proporció de practicants encara que distribuïts amb lleugeres diferències entre els quals practiquen un esport, el 23% en 2005 enfront del 21% en 2000, i els que practiquen dos o més esports, el 14% i el 16%, respectivament. Una diferència que és estadísticament poc significativa, doncs caldre ser interpretada per igual com una fluctuació deguda a l'error mostral, o com una variació real en el tipus de practicants.

Como les distribucions percentuals a les quals es referixen les dades que es presenten en la Taula 7 estan calculades sobre la base de la població compresa entre els 15 i els 74 anys, és convenient presentar la sèrie històrica d'enquestes completa però només per a la població compresa entre els 15 i els 65 anys, amb el que millora l'evolució de la pràctica de l'esport ja que s'ha produït un increment de dos unitats percentuals en la proporció de practicants en 2005 respecte de l'enquesta de 2000, tal com s'observa en la Taula 8.

Taula 8. Evolució de la pràctica esportiva dels espanyols, 2005-1975

Pràctica esportiva 2005 2000 1995 1900 1985 1980 1975
Practica un 24 22 23 18 17 16 15
Practica varis 16 16 16 17 17 9 7
No practica cap 60 62 61 65 66 75 78
  -7.190 -4.550 -4.271 -4.625 -2.008 -4.493 -2.000

Base: Població entre 15 i 65 anys

Gráfico 3. Evolución de la práctica deportiva de los españoles, 2005-1975 (con edades entre 15 y 65 años)

 Evolució de la pràctica esportiva dels espanyols

 

Tanto a través de les dades percentuals que es presenten en la Taula 8 com sobretot en el corresponent Gràfic 3, es poden seguir les dos fases d'evolució de la pràctica esportiva en España en els últims 30 anys. En una primera fase que abasta la primera dècada d'este període, la que transcorre entre 1975 i 1985, es produïx un fort increment de la pràctica esportiva, del 22% al 34% de practicants, seguint l'impuls de la transició i de la democratització dels ajuntaments, autèntics motors d'esta millora.
En una segona fase que comprèn les dos dècades següents, les que transcorren entre 1985 i 2005, s'estabilitza el ritme de creixement de la pràctica en España, doncs es passa del 34% al 40% de practicants, una millora d'aproximadament 1,5% cada cinc anys de mitjana, millora que es concentra sobretot en el nombre dels quals practiquen un sol esport, ja que el creixement dels quals practiquen dos o més esports es fa més lentament.

Tal como indicàvem en el capítol 1, esta evolució pareix indicar que tendix a ser decreixent el ritme de creixement de la pràctica esportiva espanyola, quan es compara amb el bon ritme de creixement de l'oferta pública i privada d'instal·lacions esportives, i amb la millora de la capacitat competitiva de l'esport espanyol d'alta competició, així com quan es compara amb els recursos i atenció que atrau l'esport espectacle professional. Un ritme decreixent de millora de la pràctica esportiva de la població que convé situar-la en el marc de la limitada cultura i tradició esportiva de la societat espanyola, quan es compara amb la llarga i ostensiblement millor i més evolucionada cultura esportiva dels països nor i centreeuropeus. 

3.2. Perfil sociodemogràfic de la població practicant

A partir del reconeixement de la significativa diferenciació social que subjau en la distribució de la pràctica esportiva entre la població espanyola, l'interés del seu estudi no radica tant a saber que existix tal diferenciació, que actualment és òbvia, com més prompte a conéixer fins a quin punt es mantenen les diferències registrades amb anterioritat o si, per contra, s'ha produït algun canvi de tendència que puga considerar-se significatiu.

Las dos variables de caràcter bàsic que oferixen comportaments esportius ben diferenciats són el sexe i l'edat, i amb elles iniciem la present anàlisi. En les enquestes anteriors vam tindre ocasió de conéixer l'abast de les diferències de pràctica esportiva que presenten hòmens i dones, que s'han mantingut estables en l'última dècada del segle XX, amb diferencials de pràctica que oscil·laven entre el 18% i el 19%. Los resultats que oferix l'enquesta de 2005 assenyalen una ruptura d'aquesta tendència, en el sentit d'un major acostament del nivell de pràctica esportiva de les dones al dels hòmens, com es pot comprovar amb les dades que es presenten en la Taula 9.

Taula 9. Distribució de la pràctica esportiva segons sexe i edat, 2005-2000

Practica esport Un Varios Ninguno
2005 2000 2005 2000 2005 2000
Sexo
Hòmens 25 24 20 22 55 54
Mujeres 21 18 9 9 70 73
Edad
15-24 anys 33 29 25 28 42 43
55-65 anys 17 17 7 5 76 78

 

El percentatge d'hòmens que practica un o diversos esports és el 45% i el de dones el 30%, la qual cosa significa que el diferencial de pràctica per sexe que fins ara es mantenia al voltant del 18%, i que en l'enquesta de 2000 aconseguia el 19%, s'ha reduït respecte de l'enquesta anterior en quatre unitats percentuals fins a aconseguir el 15%. Vist des del costat dels no practicants, el percentatge de dones que no fan esport ha descendit fins al 70%, tres unitats percentuals menys que en l'enquesta de 2000, mentre que s'ha incrementat en una unitat percentual el percentatge d'hòmens que no fa esport, fins a aconseguir el 55%.

Aunque reduïda, també s'ha registrat una millora en el nivell de pràctica entre els jóvens de 15 a 24 anys, doncs han passat de 57% l'any 2000 al 58% l'any 2005. Semblant increment, dos unitats percentuals, ha tingut lloc en el grup més estable de pràctica esportiva, el comprès entre els 55 i els 65 anys, que ha aconseguit en 2005 el 24% enfront del 22% en 2000.

Si es té en compte que el nivell de pràctica esportiva dels jóvens de 14 a 24 anys aconseguia ja el 57% l'any 1990, quan només representava el 9% entre la població madura compresa ens els 55 i els 65 anys, cal concloure que s'ha produït un preocupant estancament en els hàbits esportius de la població jove, i una millora significativa en els nivells de cultura i pràctica esportives entre la població madura, que és la que probablement més s'està beneficiant, en termes relatius, de la millora de l'oferta de les facilitats esportives públiques en España en les dos últimes dècades.

Otro canvi de tendència es registra en els nivells de pràctiques esportives de la població segons el lloc de residència, ja que la creixent urbanització de la població espanyola, en el sentit que cada vegada és major la població que residix en mitjanes i grans ciutats, té el seu oposat en el declivi en el món rural, en el qual residix una població cada vegada més envellida, per aquest motiu les diferències de pràctica esportiva en municipis que representen els extrems oposats del continu rural urbà, açò és, els petit municipis de menys de 2.000 habitants i les grans ciutats que superen el milió d'habitants, no cessa de créixer:
 

  Practica esport
No
Grandària de municipi 2005 1990 2005 1990
Menos de 2.000 29 32 71 68
Más d'1 milió 44 39 56 61

 

 

La millora de l'oferta municipal d'esports que es va iniciar en els començaments de la dècada dels anys 80 del passat segle, que va beneficiar tant als municipis grans com als xicotets, no ha pogut compensar la diferent composició de les seues respectives poblacions, cada vegada més jóvens i dinàmiques unes i més envellides i sedentàries altres. Això explica la caiguda en els últims 15 anys del nivell de pràctica esportiva en els municipis de menys de 2.000 habitants, del 32% en 1990 al 29% en 2005, i la corresponent millora en les grans ciutats milionàries en habitants, del 39% al 44% en 2005.

El fort caràcter sociocultural dels hàbits esportius de la població ha quedat perfectament acotat en termes empírics en les successives enquestes que hem dut a terme. I com no podria ser d'una altra manera, la present enquesta de 2005 torna a oferir evidència de les enormes diferències en els nivells de pràctica esportiva de la població quan la segmentem mitjançant qualsevol dels indicadors d'estratificació social que poden utilitzar-se, en el nostre cas, el més senzill del nivell d'estudis o el més complex i sofisticat de la posició social, que inclou al seu torn indicadors socioocupacionales i sociodemogràfics.

Baste assenyalar que el nivell de pràctica en 2005 de la població amb estudis superiors és el 54%, mentre que només aconseguix el 11% entre la població sense estudis formals. Igualment ocorre quan comparem a la població amb una posició social alta, el 51% de pràctica esportiva, amb la qual es troba en les posicions baixes de la piràmide social, el 27%.

Quizás la millor manera d'obtindre una visió de conjunt de les diferències que presenten els hàbits esportius dels diferents segments de població que poden establir-se utilitzant les variables sociodemogràfiques habituals en estos tipus d'anàlisis, és mitjançant el disseny d'un gràfic que continga un perfil modal dels nivells de pràctica de tals segments de població (veure Gràfic 4).

Gràfic 4. Perfil modal dels quals practiquen esport (un o varis)

 

Perfil modal dels quals practiquen esport

 

 

Utilizando com a referent comparatiu el nivell mitjà nacional de pràctica esportiva, que com es recordarà és el 37%, en el Gràfic 4 apareixen ben delimitats els segments que més s'allunyen d'aquest valor mitjà. Un allunyament que té doble sentit, segons que ho supere àmpliament (és el cas dels hòmens, dels jóvens, dels quals tenen estudis secundaris o més, residixen en grans ciutats i gaudixen d'una posició social alta), o per contra, es trobe per davall (dones, edats superiors a 65 anys, sense estudis, residents en petit municipis, i amb una posició social baixa).

3.3. Antecedents familiars de la pràctica esportiva

Está fora de tota dubta l'important paper que la família exercix en l'adquisició d'hàbits esportius consistents i saludables de pràctica esportiva. I és que la família és l'agent socializador més destacat i important, perquè és en el si de la vida familiar on els individus aprenen a interioritzar, abans que en cap altre lloc -escola, comunitat, amics, mitjans de comunicació…-, els elements socioculturals del seu mitjà i aprenen a adaptar-se a l'entorn social en el qual els ha tocat viure. Per açò, en el procés de socialització esportiva, açò és, en el procés mitjançant el qual la cultura esportiva és adquirida per la població, el paper dels pares és, per a la majoria de la població, molt important (García Ferrando, Lagardera i Puig, 2002: 88-92), la qual cosa justifica que en les enquestes sobre hàbits esportius vinguem incloent un indicador sobre els hàbits esportius dels pares dels entrevistats, ja que d'esta manera ens podrem aproximar al coneixement del grau de continuïtat generacional dels hàbits esportius de la població.

En enquestes anteriors ja hem tingut ocasió de comprovar l'escassa tradició generacional de la pràctica esportiva en España, ja que aproximadament tres de cada quatre entrevistats tenen o han tingut pares que no han fet mai esport. Així ho posaven de manifest els resultats de l'enquesta de 2000 pel que no cal esperar canvi significatiu algun cinc anys més tard, amb els resultats de l'enquesta de 2005, ja que  perquè puguen ser reconeguts i analitzats empíricament els canvis generacionals, requerixen de períodes de temps més perllongats. Els resultats que sobre este tema es presenten en la Taula 10 posen de manifest una vegada més que són una majoria els que reconeixen que sus padres mai van fer o no fan esport actualment, la qual cosa convertix en molts casos als actuals practicants en la primera generació que fa esport en la seua tradició familiar.

Taula 10. Activitat esportiva dels pares de la població entrevistada, 2005-2000 

Activitat esportiva Padre Madre
2005 2000 2005 2000
Actualmente fa esport 6 5 5 4
Antes feia esport 19 17 8 6
No ha fet ni fa esport 74 76 86 88
NC 1 2 1 2

 

El 5% de les mares i el 6% dels pares dels entrevistats fan actualment esport, encara que són més nombrosos els que reconeixen que sus padres, amb anterioritat, sí feien esport, el 8% de les mares i el 19% dels pares. Per tant, constituïxen una majoria, el 74%, els que són la primera generació en la seua família que fa esport, ja que sus padres mai ho van fer. 

Con respecto a l'enquesta de 2000, s'ha produït un lleuger avanç, ja que tant el percentatge dels pares que fan actualment deporte com el percentatge dels quals ho van fer amb anterioritat, s'ha incrementat en una i dos unitats percentuals respectivament, la qual cosa podria interpretar-se com a indicador que els canvis que estan tenint lloc en els hàbits esportius, vistos amb perspectiva generacional, estan donant pas a jóvens cohorts d'edat en les quals existix un major nombre de llars familiars amb tradició esportiva. I en efecte així és, doncs en estratificar la població per trams d'edat, s'observa amb tota claredat el canvi generacional al que ens estem referint (veure Taula 11).

Taula 11. Activitat esportiva dels pares segons l'edat de la població, 2005

Grup d'edat (anys) % que fan o han fet esport
Padre Madre
De 15 a 17 anys 59 40
De 18 a 24 anys 46 30
De 25 a 34 anys 33 19
De 35 a 44 anys 22 11
De 45 a 54 anys 15 4
De 55 a 64 anys 11 3
65 i més anys 7 3

 

Casi la mitat dels jóvens de 15 a 17 tenen una mare que fa o ha fet esport, el 40%, i més de la mitat tenen un pare amb aquesta experiència esportiva, el 59%. Segons anem avançant en l'edat dels entrevistats, van disminuint els anteriors percentatges, de tal manera que es va passant progressivament a percentatges inferiors de pràctica dels pares fins a aconseguir el 3% de mares i el 7% de pares que van fer esport entre la població major de 65 anys, açò és, dels quals van nàixer abans o durant els anys de la guerra civil.

El diferencial de pràctica esportiva entre mares i pares és fidel reflex del retard històric amb el qual la població femenina s'ha incorporat a la pràctica esportiva a Espanya, doncs tal com es pot observar en les dades de la taula 11, encara no superava el 4% de mares que feien esport entre la població nascuda posteriorment entre 1950 i 1960, que correspon al tram d'edat actual comprès entre els 45 i els 54 anys. A partir de la dècada dels 60 es fa més freqüent la incorporació de les dones espanyoles a l'esport, i així ho reflectix l'increment percentual sostingut de pràctica esportiva materna segons ens acostem a les generacions nascudes al llarg de les dos últimes dècades del segle XX, fins a aconseguir eixe 40% de pràctica materna entre les generacions més jóvens, representades en la present enquesta per la població compresa entre els 15 i els 17 anys.

La influència familiar en els hàbits esportius de la població queda acotada empíricament en la distribució de resultats que es presenta en la Taula 12, en la qual es comprova que el percentatge de pràctica esportiva entre aquells que han tingut o tenen pares que fan esport, és sensiblement major que el percentatge de practicants d'esport els pares del qual mai ho han fet amb anterioritat.

Taula 12. Pràctica esportiva segons que els pares facen esport, ho hagen fet amb anterioritat o mai ho hagen fet, 2005

 

El pare, la mare o tots dos
El entrevistat fa esport Practican actualment Han practicat Nunca han practicat
67 55 34
No 33 45 66

 

El percentatge de pràctica esportiva entre els entrevistats els pares dels quals fan actualment esport, el 67%, és quasi el doble que el percentatge de pràctica entre aquells els pares dels quals mai van fer esport, el 34%. También és molt elevat el percentatge de pràctica entre aquells els pares dels quals mai van fer esport, el 55%, que com podem observar supera en vint-i-un unitats el percentatge de pràctica dels quals no tenen antecedents paterns o materns de pràctica esportiva.

 Es d'assenyalar que la influència de la mare en la socialització esportiva és lleugerament major que la dels pares, com ocorre en molts altres àmbits de la vida social, com ho posa de manifest que el percentatge de practicants siga una mica major entre els quals tenen o han tingut una mare que fa esport, que entre els quals només ha sigut o és el pare el que fa esport (veure Taula 13).

Taula 13. Pràctica esportiva segons que el pare o la mare facen esport o ho hagen fet amb anterioritat, 2005

 

Hacen o han fet esport
El entrevistat fa esport El pare La mare
58 63
No 42 37

 

Entre aquells entrevistats en els quals només el pare fa o ha fet esport, el percentatge de pràctica aconseguix el 58%, cinc unitats percentuals menys de pràctica que el que manifesten els entrevistats en els quals la mare fa o ha fet esport, el 63%. Una diferència de pràctica que sense ser excessiva, posa de manifest el reforç de la influència familiar quan la mare també participa en una cultura de pràctica esportiva.

3.4. Nivells de pràctica esportiva en les diferents Comunitats Autònomes

Desde finals de l'última dècada, totes les Comunitats Autònomes tenen assumides plenament les competències en bona part de les mesures de política esportiva, per la qual cosa tal com venim fent en les passades enquestes, resulta d'interés conéixer els nivells de pràctica de la població resident, doncs es tracta potser de l'indicador més representatiu de quant i com es promociona l'esport en l'àmbit autonòmic.

Las distribucions percentuals de pràctica esportiva que es presenten en la Taula 14 permeten realitzar almenys dos lectures. D'una part la referent a la seua ordenació per nivells de pràctica esportiva segons els resultats de l'enquesta 2005, i d'una altra part, la variació, positiva o negativa, de tals nivells en comparació als resultats de l'enquesta de 2000. Les dos lectures oferixen interpretacions que són valuoses per si mateixes.

Taula 14. Distribució de la pràctica esportiva segons Comunitats Autònomes, 2005-2000

 

Comunitat Autònoma Practica un o diversos esports No practica cap esport
2005 2000 2005 2000
Navarra 45 46 55 54
Madrid 43 45 57 55
Catalunya 43 44 57 56
Rioja 40 40 60 60
País Basc 39 43 61 57
Astúries 38 43 62 57
Comunitat Valenciana 37 39 63 61
Balears 37 36 63 64
Aragó 36 33 64 67
Canàries 35 36 65 64
Castella i León 34 40 66 60
Múrcia 34 36 66 64
Galícia 33 33 67 67
Andalusia 33 29 67 71
Cantàbria 33 36 67 64
Castilla-La Mancha 30 27 70 73
Extremadura 29 26 71 74
Ceuta 41 -- 59 --
Melilla 53 -- 45 --
Total nacional 37 37 63 63

 

Gràfic 5. Pràctica  esportiva per Comunitats Autònomes (població que practica un o diversos esports), 2005

 

Pràctica  esportiva per Comunitats Autònomes

Comencemos assenyalant les acusades diferències que existixen entre les Comunitats Autònomes amb majors nivells de pràctica, Navarra, Madrid, Catalunya, d'una banda, i les Comunitats amb els nivells més baixos, Castella-La Taca i Extremadura, per un altre. Diferències que superen àmpliament les deu unitats percentuals.

Les Comunitats amb un nivell de pràctica superior a la mitjana nacional són sis: Navarra (45%), Madrid i Catalunya (43%), Rioja (39%), País Basc (39%) i Astúries (38%). Otras dos Comunitats tenen uns nivells de pràctica similars a la mitjana nacional. Se tracta de la Comunitat Valenciana i Balears. Les restants nou Comunitats, per davall de la mitjana nacional, s'ordenen de la següent manera: Aragó (36%), Canàries (35%), Castella i León i Múrcia (34%), Galícia, Andalusia i Cantàbria (33%), Castella-La  Taca (30%) i Extremadura (29%).

Els casos de les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, amb un 41% i un 53%, respectivament, de pràctica esportiva, apareixen per primera vegada en l'enquesta d'hàbits esportius dels espanyols, doncs fins a la present enquesta de 2005, el disseny mostral utilitzat no les incloïa. La valoració dels seus elevats nivells de pràctica esportiva, superiors a la mitjana nacional, no pot fer-se en els mateixos termes que en el cas de les restants Comunitats Autònomes, ja que en les dos ciutats, la proporció de població espanyola pertanyent a les Forces Armades i a cossos de Policia en comparació a la població civil, és molt superior a la qual registren  les Comunitats Autònomes. Unas Forces Armades i uns cossos de Policia que per raons de la seua professió, estan sotmesos a entrenaments físics i esportius en principi superiors als quals presenta col·lectivament la població civil.

Otra lectura, igualment interessant, que pot fer-se dels resultats arreplegats en la Taula 14, és la referida a la variació percentual dels nivells de pràctica en 2005 respecte dels de 2000. I esta lectura oferix resultats d'interés:

En el període 2005-2000 han experimentat:

 

Avance Retroceso Sense canvi

Andalusia (+4%)

Aragó, Castella-La Taca i Extremadura (+3%)

Balears (+1%)

Canàries, Catalunya i Navarra (-1%)

Comunitat Valenciana, Madrid i Múrcia (-2%)

Cantàbria (-3%)

País Basc (-4%)

Astúries (-5%)

Castella i León (-6%)

Rioja

Galícia

 

Així doncs, cinc Comunitats han experimentat lleugers increments en el nivell de pràctica esportiva de la població resident. Se tracta d'Andalusia, que ha experimentat el major dels avanços, el 4%, seguida d'Aragó, Castella-La Taca i Extremadura, amb avanços del 3%, i Balears que ha avançat el 1%.

Altres deu Comunitats mostren reculada en els nivells de pràctica de les seues poblacions. Seguint un orde de menor a major reculada són: Canàries, Catalunya i Navarra, 1%; Comunitat Valenciana, Madrid i Múrcia, 2%; Cantàbria, 3%; País Basc, 4%; Astúries, 5%; i Castella i León, 6%. Sólo dos Comunitats han registrat igual nivell de pràctica en les dos enquestes, Rioja i Galícia. Es tracta de resultats que hauran de ser interpretats i analitzats en profunditat en el propi marc de cada Comunitat Autònoma, per a poder avançar en l'avaluació dels canvis ressenyats.

3.5. Freqüència amb la qual es practica esport

Quizás siga la dimensió més essencial de la pràctica esportiva la referent al grau de freqüència amb que es fa esport, perquè del seu major o menor regularitat va a dependre fonamentalment el grau de consolidació dels hàbits esportius i de la seua integració en els estils de vida de la població. La pràctica setmanal i regular d'un esport és el millor indicador que el subjecte practicant ha adquirit i consolidat  l'hàbit esportiu de dedicar una part important del seu temps lliure a l'oci esportiu, mentre que la pràctica esporàdica d'esport no permet considerar que s'haja produït l'adquisició del referit hàbit esportiu.

Els resultats obtinguts en la present enquesta de 2005 reforcen el canvi de tendència positiu registrat en l'enquesta de 2000, en el sentit que és cada vegada major la proporció de practicants que realitzen les seues pràctiques esportives de forma regular, la qual cosa significa que han incorporat la pràctica esportiva als seus personals estils de vida, com es comprova amb les dades incloses en la Taula 15.

Taula 15. Freqüència amb la qual es practica esport, 2005-2000

Grau de freqüència 2005 2000
Tres vegades o més per setmana 49 49
Una o dos vegades per setmana 37 38
Con molta freqüència 10 10
Només en vacacions 3 3
NC 1 --
  -3.094 -1.890

 

Prácticamente la mitat, el 49%, dels poc més de dotze milions d'espanyols compresos entre els 15 i els 74 anys que fan esport, ho practiquen tres vegades o més per setmana. Un altre 37% practica esport una o dos vegades per setmana, el 10% ho fa amb menor freqüència i el 3% només en vacacions. Es tracta de resultats anàlegs als de l'enquesta de 2000, en la qual es va registrar per primera vegada este canvi positiu, doncs s'ha de recordar que en la dècada anterior, en 1990, només representaven el 31% els que feien esport tres vegades o més per setmana.

Es tracta d'un canvi que afecta per igual al conjunt dels practicants, almenys quan es té en compte el sexe i l'edat, doncs tal com es comprova amb els resultats que es presenten en la Taula 16, idèntic percentatge d'hòmens i dones fan esport tres vegades o més per setmana, a diferència del que es va registrar en l'enquesta de 2000.

Taula 16. Características de la població que practica esport tres o més vegades a la setmana, 2005-2000

  2005 2000
Sexo
Hòmens 49 46
Mujeres 49 53
Edad
15-24 anys 55 67
25-34 anys 47 49
35-44 anys 44 45
45-54 anys 45 44
55-65 anys 50 35
Más de 65 anys 56 51

 

En efecte, s'han equilibrat els percentatges d'hòmens i dones que són regulars en la seua pràctica esportiva, el 49%, ja que en l'enquesta de 2000 era superior el percentatge de dones, el 53%, que el d'hòmens, el 46%. I el mateix ocorre amb la distribució de la pràctica esportiva per edat, que és notablement més equilibrada en 2005 que en 2000, com ho posa de manifest el fet que el major diferencial de pràctica entre les diverses cohorts d'edat és el 12% en la present enquesta -56% entre els practicants de major edat, més de 65 anys, enfront del 44% dels compresos entre els 35 i els 44 anys. Un diferencial que en l'enquesta de 2000 només aconseguia el 32%, amb  el 67% de practicants de jóvens de 15 a 24 anys, enfront del 35% entre els practicants d'edats que van dels 55 a 65 anys.

Es de destacar que el descens de pràctica esportiva freqüent entre els jóvens de 15 a 24 anys, 67% en 2000 i 55% en 2005, es compensa amb el manifest increment de freqüència entre els practicants majors de 55 anys, la qual cosa podria també ser indicador d'un canvi significatiu que caldrà seguir acuradament en pròximes enquestes, atés que pareix que un segment ampli de jóvens espanyols va deixant de fer esport de manera regular segons passen de l'adolescència a la primera joventut, mentre que entre la població de més de 55 anys cada vegada és més freqüent trobar persones que, per la seua major disponibilitat de temps lliure i per estar més sensibilitzats per la salut, practiquen esport de manera regular i continuada.

La tendència apuntada en l'enquesta de 2000 d'estar segmentant-se la població en tres grans grups, pareix confirmar-se en el present estudi de 2005. D'una banda es troba la població practicant, al voltant del 40% de la població juvenil i adulta, que fa esport i de la qual almenys la mitat ho practica de forma regular i consistent. D'altra banda, una majoria del 60%  que no fa esport, però al seu torn es dividix en dos grups clarament diferenciats com tindrem ocasió de precisar més avant en el pròxim capítol: d'una banda, una mica més de la mitat d'esta població no practicant ha fet esport amb anterioritat, està interessada en l'esport, però ha abandonat, amb freqüència temporalment, la pràctica esportiva per falta de temps lliure o per altres causes, mentre que, d'altra banda, la resta de la població no practicant, una mica menys de la mitat del total d'este tipus de població, mai ha fet esport i no pareix estar interessada en la seua pràctica, potser perquè li és aliena la cultura esportiva. 

També avançàvem la hipòtesi en l'anàlisi dels resultats de la passada enquesta que les característiques del tipus de canvi social que   està tenint lloc en els començaments del segle XXI, com és l'avanç de la postmodernitat, va a contribuir a consolidar la presència d'estos tres segments de població en la societat espanyola (García Ferrando, 2001a: 66-7). Hipótesis que pareix confirmar-se en el present estudi, i la continuïtat del qual o alteració caldrà seguir estudiant segons avança el segle XXI i continua ampliant els seus efectes l'avanç de la postmodernitat.  

La desestacionalización de la pràctica esportiva és un altre tret del canvi en els hàbits esportius dels espanyols que es va començar a detectar en l'enquesta de 2000, i que es fa més evident en els resultats que oferix la present enquesta de 2005 (veure Taula 17).

Taula 17. Època de l'any en la qual fa més esport, 2005-2000

Època de l'any 2005 2000
En totes per igual 51 45
Más a l'estiu 31 29
Más a l'hivern 11 18
Durant el curs escolar 7 7
  -3.094 -1.890

 

En efecte, una mica més de la mitat de la població practicant, el 51%, ha desestacionalizat la seua pràctica esportiva, en el sentit de fer esport amb igual o semblant intensitat i dedicació al llarg de tot l'any, i no en èpoques o períodes concrets. Recorde's que en l'enquesta de 1990, només el 36% dels practicants feia esport per igual al llarg de l'any, mentre que el 41% reconeixia fer esport preferentment en època estival. En la present enquesta de 2005 este últim percentatge de practicants estivals ha descendit al 31%, amb el que passa a convertir-se en grup minoritari respecte dels practicants regulars al llarg de l'any.

La població que fa més esport a l'hivern representa tan sols el 11%, i la població, majorment jove, que fa esport especialment durant el curs escolar aconseguix el 7%. També és de destacar que este reforçament de la pràctica esportiva s'està produint en termes generals entre tots els segments de població practicant, encara que és una mica més acusada entre les dones i la població major de 55 anys.

3.6. Carácter competitiu o recreatiu de la pràctica esportiva

Com es recordarà, el fonament teòric en el qual es basa la sèrie d'enquestes sobre els hàbits esportius de la població espanyola, és que l'esport, en les societats avançades i postmodernes com l'és en l'actualitat la societat espanyola, configura un sistema social obert integrat per un conjunt cada vegada més diversificat de comportaments, jocs i exercitacions als quals es denomina genèricament esportius. En comparació de l'esport tradicional federat, de caràcter eminentment competitiu, molts de tals comportaments, jocs i exercitacions no revestixen tal caràcter i, amb freqüència, ho neguen, en el sentit que la recreació, la diversió i l'alegria de la seua pràctica constituïxen l'orientació que impulsa la seua pràctica, allunyada de tot sentit, aparent i manifest, de competició reglada.

El desplegament de la postmodernitat en el sistema social esportiu pressuposa un avanç de les pràctiques esportives recreatives, enfront de les quals s'orienten a la competició de reglada i federativa. I aquest desplegament es va poder ja quantificar en l'enquesta de 2000, i tornem a fer-ho en la present enquesta de 2005, en la qual els resultats que es presenten en la Taula 18 posen de manifest el caràcter creixentment majoritari de la recreació, a costa del replegament de la competició.

Taula 18 Carácter competitiu o recreatiu de la pràctica esportiva, 2005-2000

Caràcter de la pràctica esportiva 2005 2000
Participa en lligues o competicions esportives nacionals 3 3
Participa en lligues o competicions locals o provincials 11 12
Compite amb amics per divertir-se 12 15
Hace esport sense preocupar-se de competir 70 66
Otra resposta 1 --
No contesta 3 4

 

Si ja era majoritària la població que segons l'enquesta de 2000 feia esport sense preocupar-se de competir, el 66%, encara es fa més nítid eixe caràcter majoritari amb un 70% de practicants recreacionales segons els resultats de 2005.

La participació en lligues o competicions esportives nacionals es manté en la mateixa expressió mínima anterior, el 3%, mentre que baixa lleugerament la proporció dels quals participen en lligues o competicions locals o provincials, del 12% passa al 11%, així com la proporció dels quals competixen amb amics per divertir-se, del 15% al 12%.

Queda clar, doncs, el sentit netament recreacional d'una bona part del tipus d'exercitació físic-esportiva que diu fer la majoria dels practicants, i el caràcter estadísticament residual de l'esport competitiu, per més que sobre la seua minvada base s'assenta un poderós, i mediàticament visible sistema d'esport d'alta competició i espectacle, el protagonisme del qual en la vida social, econòmica i política col·lectiva continua sent dominant, i molt probablement ho continue sent en el futur.

A més, convé destacar l'asimetria de la distribució de l'orientació recreativa o competitiva entre els diversos segments de població practicant. Si accedim a la seua distribució tenint en compte el sexe i l'edat dels practicants, constatem el caràcter predominantment varonil i juvenil de la competició esportiva reglada, enfront del predomini del caràcter femení de la població amb més de 45 anys en l'esport recreatiu, tal com s'observa en la informació factual que es resumix en la Taula 19.

Taula 19. Caràcter competitiu o recreatiu de la pràctica esportiva per sexe i edat, 2005-2000

  Participa en competicions reglades Hace esport sense competir
2005 2000 2005 2000
Sexo
Hòmens 20 19 59 57
Mujeres 5 8 86 80
Edad
15-24 anys 27 29 54 47
25-34 anys 16 14 64 66
35-44 anys 7 4 78 80
45-54 anys 4 7 85 81
55-65 anys 3 1 86 82
Más de 65 anys 3 -- 85 83

 

Una cinquena part, el 20%, dels hòmens practicants fa esport de caràcter competitiu reglat, açò és, controlat per un organisme federatiu o delegat per la corresponent federació esportiva, mentre que entre les dones només el 5% fa este tipus d'esport. Encara que no s'arreplega entre les dades que es presenten en la Taula 19, assenyalarem que semblant asimetria es produïx en la distribució dels quals competixen amb els amics o amigues per divertir-se, que ascendix al 17% entre els hòmens mentre que només ho fa el 5% de les dones.

Conseqüentment, constituïxen una àmplia majoria, el 86%, les dones que fan esport sense competir, mentre que entre els hòmens es tracta d'una majoria simple, el 59% els que fan esport sense ànim ni preocupació de competir. Una forma d'entendre la pràctica esportiva que ha anat guanyant amb el pas del temps un major nombre d'adeptes. Recorde's que en l'enquesta de1995, la població d'hòmens que feia esport es dividia en parts iguals del 50% entre els competidors i els recreacionales, distribució que com hem vist anteriorment s'ha anat desplaçant del costat d'estos últims, que aconseguien el 57% en 2000 i el 59% en 2005. Atés que la gran majoria de dones sempre ha practicat esport sense ànim competitiu, el referit desplaçament és menys acusat entre el públic femení que entre el masculí, encara que també és estadísticament significatiu: 82% en 1995, 80% en 2000 i 86% en 2005.

En estudiar el caràcter competitiu o recreatiu de la pràctica esportiva per a les diferents cohorts d'edat, s'observa la mateixa tendència que amb la variable sexe, doncs tal com s'observa en les distribucions percentuals que es presenten també en la Taula 19, els percentatges dels quals fan esport recreatiu tendixen a augmentar de forma oposada al que ocorre amb l'esport competitiu. Així, per exemple, si dirigim l'atenció a la cohort d'edat de 15 a 24 anys, continua sent la que registra un major nombre de participants en lligues esportives, però ha passat del 29% en 2000 al 27% en 2005. En la resta de les cohorts d'edat, la pràctica esportiva competitiva va sent cada vegada menor, fins a arribar al mínim del 3% a partir dels 55 anys.

 

3.6.1. Tipologia COMPASS de pràctica esportiva

Tal como es va fer per primera vegada en l'enquesta de 2000 quan es va incloure la distribució de les diverses categories de població practicant seguint la proposta del projecte COMPASS (Coordinated Monitoring of Participation in Sports), tornem a incloure la mateixa classificació amb els resultats de 2005. Recorde's que aquest projecte és una iniciativa impulsada actualment pel Consell d'Europa i diversos organismes esportius nacionals dels països participants -el Consell Superior d'Esports per al cas d'Espanya-, que té per objecte “examinar els sistemes que existixen per a arreplegar i analitzar dades sobre la participació esportiva en els països europeus amb vista a identificar la forma d'aconseguir una harmonització que faça possible aconseguir una major comparabilidad de les dades dels diferents països europeus” (Gratton, 2000: 129).

Es tracta d'una iniciativa recent, doncs no va ser fins a 1997 quan es va començar a reunir dades sobre la pràctica esportiva en els països de la UE, i només es va arribar a un acord per a la unificació dels indicadors sobre pràctica esportiva, així com per a la coordinació dels aspectes metodològics comuns en el disseny de les enquestes, l'any 2000.

Un dels acords assolits va ser el referent al disseny i ocupació d'una  tipologia de set pràctiques esportives segons el seu grau de dedicació i regularitat: 1. Intensament de manera competitiva i organitzat; 2. Intensament; 3. Regularment de manera competitiva i organitzat; 4. Regularment de manera recreativa; 5. Irregularment; 6. Ocasionalment; i 7. No practica.

La categoria 1 correspon als quals fan esport tres vegades o més per setmana, tenen llicència federativa i competixen en lligues o competicions reglades. La categoria 2 la integren aquells practicants que àdhuc fent esport amb freqüència elevada, tres o més vegades per setmana, ho fan sense orientació competitiva o que si competixen ho fan amb amics per divertimiento. Quant a la categoria 3, formen part d'ella els que tenint llicència federativa i participant en competicions reglades, només fan esport una o dos vegades per setmana.

A la categoria 4 que es referix als quals fan esport regularment de manera recreativa, pertanyen els que practiquen una o dos vegades per setmana sense orientació competitiva i de forma continuada al llarg de l'any. La categoria 5 dels quals fan esport irregularment, la integren els que practiquen menys d'una vegada per setmana, mentre que la categoria 6 la componen els que només fan esport en vacacions. El resta de la població integra la residual i àmplia categoria 7 dels no practicants.

Una vegada identificades les set categories, passem a presentar la seua distribució en la present enquesta de 2005 així com la corresponent a 2000, amb la finalitat de poder observar els possibles canvis que hagen pogut produir-se en els últims cinc anys (veure Taula 20).

Taula 20. Tipologia de pràctica esportiva seguint la classificació proposada pel projecte europeu COMPASS, 2005-2000

 

 

Practica esport 2005 2000
1. Intensament de manera competitiva i organitzat 2,7 2,7
2. Intensament 15,8 15
3. Regularment de manera competitiva i organitzat 0,7 0,9
4. Regularment de manera recreativa 13,5 13,2
5. Irregularment 3,8 3,7
6. Ocasionalment 1,2 1,1
7. No practica 62,3 63,4
  -8.152 -5.160

 

Prácticamente no s'ha produït cap canvi estadístic de significació en la distribució de les set categories en els últims anys, que continua estant encapçalada per la dels no practicants, el 62,3%, seguida dels quals practiquen intensament sense ànim competitiu, el 15,8% i dels quals ho fan regularment de manera recreativa, el 13,5%. Les restants quatre categories són clarament minoritàries: els que practiquen irregularment, el 3,8%; els que fan esport intensament, el 2,7%; els que practiquen de forma ocasional, l'1,2%; i els que fan esport competitiu i organitzat de forma regular encara que amb menor freqüència que els pertanyents a la primera categoria, el 0,7%. La regularitat d'esta distribució estadística en les dos enquestes, és una manifestació del caràcter estructuralment estable dels actuals comportaments esportius de la població espanyola.

Situada la distribució de la pràctica esportiva en el marc de la Unió Europea, Espanya es troba entre els països amb menor nivell de pràctica tant de caràcter intensiu com del recreatiu més o menys regular. Atés que encara no es disposa d'informació validada pel projecte COMPASS per als quinze països membres de la UE, hem elaborat el següent quadre en el qual es presenten les distribucions validades per al període 1999-2005 d'Espanya juntament amb altres sis països representants dels nivells de pràctica esportiva més elevats (Suècia i Finlàndia), dels quals presenten nivells intermedis (Holanda i Gran Bretanya) i nivells baixos (Espanya i Itàlia):
 

Tiplogía COMPASS Espanya* Itàlia Holanda Gran Bretanya Suècia Finlàndia
1 2,7 (3) 2 8 5 12 6
2 15,8 (16) 3 8 13 25 33
3 0,7 (1) 2 10 4 5 5
4 13,5 (14) 3 6 6 17 29
5 3,8 (4) 8 25 19 11 6
6 1,2 (1) 5 6 20 - 2
7 62,3 (62) 77 37 34 30 19

Font: COMPASS (2000).
* Les dades per a Espanya corresponen a la present enquesta de 2005.

Les diferències en els nivells de pràctica esportiva en els països europeus són tan grans que bé es pot parlar d'existència de tres tipus de cultures esportives diferents unes d'unes altres. D'una banda es troben els països escandinaus en els quals la pràctica esportiva regular és majoritària amb el que constituïxen una minoria els que no fan esport, mentre que d'altra banda es troben els països mediterranis com Espanya i Itàlia on la majoria la constituïxen els no practicants, amb el que és minoritària la població que fa esport de forma regular. Entre tots dos extrems es troben els països centreeuropeus juntament amb Gran Bretanya, en els quals la població se segmenta en dos grups de grandària prou similar, el constituït pels practicants regulars i el que integren els no practicants i els que practiquen de forma irregular o ocasional.

Es de destacar el caràcter asimètric de les diferents categories de pràctica esportiva quan es tenen en compte el sexe, l'edat i la posició social dels practicants, ja que els tipus 1 i 3, que corresponen als quals fan esport competitiu, estan compostos majoritàriament per jóvens, hòmens, de posició social media  o alta com es pot veure en la següent distribució:
 

Características sociodemogràfiques Tipus 1 Tipus 3
Sexo
Varón 86 83
Mujer 14 17
Edad
15-24 anys 60 38
25-34 anys 29 35
35-44 anys 7 16
Posició social
Alta 26 25
Mitjana 58 56

 

La composició per sexe i posició social és molt similar entre els dos tipus d'esportistes de competició, amb predomini d'hòmens, una mica més del 80%, de classe mitjana i amb edats compreses entre els 15 i els 34 anys, també per damunt del 80%.

Unes característiques ben diferents de les quals predominen entre els quals practiquen amb regularitat deporte recreatiu, que és el cas dels tipus 2 i 4, com pot veure's seguidament:
 

Características sociodemogràfiques Tipus 2 Tipus 4
Sexo
Varón 55 58
Mujer 45 42
Edad
15-24 anys 25 24
25-34 anys 25 25
35-44 anys 50 51
Posició social
Alta 27 26
Mitjana 52 53

 

La distribució per sexe és més equilibrada en estos dos tipus de practicants recreatius, una mica més del 50% són hòmens i una mica més del 40% són dones. I cosa semblant ocorre amb l'edat ja que els majors de 35 anys representen la mitat dels practicants, mentre que els jóvens de 15 a 24 anys representen el 25%. La distribució de la posició social és bastant pareguda a la corresponent als tipus d'esport de competició, una mica més de la mitat ocupen una posició social media i una quarta part tenen una posició alta.

El predomini dels hòmens en la categoria 5 dels quals practiquen irregularment és evident, el 71%, mentre que a les categories 6 i 7 pertanyen més dones que hòmens, 59 i 56% respectivament, enfront del 41 i al 44%:
 

Característiques sociodemogràfiques Tipus 5 Tipus 6 Tipus 7
Sexo
Varón 71 41 44
Mujer 29 59 56
Edad
15-24 anys 20 24 11
25-34 anys 33 34 18
35-44 anys 22 16 21
45 i + 25 25 49
Posició social
Alta 25 23 11
Mitjana 55 58 67

 

En la distribució per edats és digne de ressaltar que quasi la mitat dels quals integren en tipus 7, el 49%, tenen 45 anys o més, mentre que els tipus 5 i 6 presenten una distribució més equilibrada segons grups d'edat.

Pel que es referix a la posició social és de destacar que només el 11% dels quals componen el tipus 7 de no practicants gaudixen d'una posició social alta, la qual cosa posa de manifest una vegada més el caràcter sociocultural de la pràctica esportiva, que conduïx al fet que la falta de pràctica esportiva es concentra entre la població de posició social baixa, mentre que la pràctica esportiva regular és patrimoni quasi exclusiu dels quals tenen posició social alta o mitjana.