La dimensió associativa de la pràctica esportiva

5. La dimensió associativa de la pràctica esportiva

L'esport contemporani que sorgeix en l'Anglaterra aristocràtica i universitària de la segona meitat del segle XIX, no pot entendre's plenament si no es pren en consideració la seva dimensió organitzativa, especialment la que es refereix als clubs esportius que constitueixen la forma simbòlica més paradigmàtica i tradicional d'aquesta dimensió. Però com oportunament ha assenyalat recentment Klaus Heinemann, un dels sociòlegs europeus que millor ha estudiat en els últims anys el fenomen de l'associacionisme esportiu a Europa, els clubs esportius van tenint des de finals del segle XX cada vegada un menor pes relatiu dins de les formes organitzacionals que utilitzen els practicants per fer esport (Heinemann, 1999: 19). Encara que bé és cert que aquest fet no impedeix que tant si es tracta de l'esport federat de caràcter aficionat com si es refereix a l'esport professional i d'alt nivell, el club esportiu continuï sent en pràcticament tots els esports que compten amb la corresponent federació esportiva, la forma organitzacional dominant en la manera d'atendre i configurar les activitats nuclears de cada esport.

Tenint en compte del paper central que continua representant l'associacionisme en el sistema esportiu actual, procedirem en aquest capítol a l'estudi de les formes organitzacionals que té la població espanyola de fer esport i de relacionar-se amb el sistema social que configura aquesta activitat.  També ens ocuparem del seu grau de vinculació a clubs i altres associacions esportives, així com de les motivacions que subjeuen en les diverses maneres de participar, o de no fer-ho, en activitats associatives.

5.1. Formes associatives i no associatives de fer esport

En analitzar les formes que van adoptant els hàbits esportius de les poblacions de les societats avançades com l'espanyola en l'actual fase de postmodernitat, hem assenyalat en pàgines anteriors, en analitzar els resultats de passades enquestes, que són cada vegada més freqüents les pràctiques físic-esportives que no necessiten del marc associatiu que ha acompanyat de forma dominant fins a fa dues o tres dècades als esports que compten amb una llarga tradició, en alguns casos gairebé centenària, de competició controlada per les corresponents federacions esportives. I és que tals pràctiques esportives tradicionals i federades són difícilment adaptables a la pràctica massiva dels esports o orientacions físicodeportivas que gaudeixen de major acceptació, pels milions de persones interessades per aquestes pràctiques esportives. El que justifica que en termes percentuals siguin més freqüents les formes individualitzades o grupales de fer esport fora de marcs associatius formals, que les pràctiques esportives associades a clubs adscrits a les diferents federacions.

És per això pel que no ha deixat d'augmentar en els últims anys la proporció de practicants que fan esport pel seu compte, això és, per iniciativa personal utilitzant recursos propis fora de tota regulació associativa. En la Taula 24 es presenten els termes empírics d'aquesta tendència, que continua creixent en els primers anys del segle XXI.

Taula 24. Forma de fer esport, 2005-2000

 

Com fa esport 2005 2000
Pel seu compte 68 66
Com a activitat d'un club, associació, organització o federació 24 25
Com a activitat del centre d'ensenyament o de treball en el qual està 6 7
Una altra resposta 2 2
  -3.094 -1.890

 

 

Una àmplia majoria del 68% dels practicants fa esport pel seu compte, dues unitats percentuals més que en 2000, i quatre unitats percentuals més que en 1990, doncs com ja vam tenir ocasió de comprovar en l'anàlisi d'aquesta enquesta de 2000, el corresponent percentatge dels practicants pel seu compte en 1990 era el 64%. Un creixement que es va aconseguint a costa, principalment, de la disminució de l'esport escolar, només el 6%, enfront del 7% en 2000 i al 11% en 1990. L'esport realitzat com a activitat d'un club, associació, organització o federació conserva, a la baixa i amb un 24%, la presència que tenia en 2000, el 25%, encara que continua sent superior a la qual tenia en 1990, el 22%.

Convé recordar una vegada més que no tot l'esport practicat de forma associativa és de naturalesa federativa, encara que encara bona part dels quals fan esport en clubs o altres associacions també estan federats. Així ho hem pogut constatar en passades enquestes i torna a confirmar-se en la present, encara que tal com es pot observar en els resultats de la Taula 25, ha disminuït lleugerament el nombre dels quals posseeixen llicència federativa pel que fa a l'enquesta de 2000.

Taula 25. Possessió de llicència federativa entre practicants d'esport, 2005-2000 
 

Posseeix llicència federativa 2005 2000
17 20
No 76 80
La va tenir, però ara ja no la té 7 --
  -3.094 -1.890

 

El 17% dels quals fan esport posseeixen llicència federativa amb el que són majoritaris, el 83%, els que fan esport fos del control federatiu  -el 76% mai l'ha tingut i el 7% la va tenir en el passat però en l'actualitat ja no la té. Pel que fa als resultats de 2000, representa una disminució de tres unitats percentuals, la qual cosa és un indicador més de la pèrdua d'influència de les federacions esportives en l'ampli i diversificat sistema social que configuren les pràctiques físic-esportives de caràcter recreatiu o competitiu en l'actualitat.

Encara que existeix una associació elevada entre la pràctica esportiva en un marc associatiu i la possessió de llicència federativa, el fet que sigui més elevat el nombre dels primers, el 30% -24% en clubs i altres associacions i el 6% en un centre escolar-, que el dels segons, el 17%, s'explica perquè hi ha molts practicants, gairebé la meitat dels primers, que fan esport en un marc associatiu tal com un servei esportiu municipal o un club o gimnàs comercial privat, en els quals es realitzen activitats físicodeportivas que no exigeixen, necessàriament, posseir una llicència federativa.

Es tracta d'una característica que tal com es va veure anteriorment en estudiar els esports més practicats, respon al fet que hi ha esports en els quals resulta pràcticament obligatori posseir una llicència federativa per accedir a la seva pràctica, encara que sigui recreativa, en les corresponents instal·lacions o àmbits esportius, com és el cas del golf, la caça i pesca o les arts marcials, mentre que altres formes esportives no requereixen en absolut aquesta llicència, com ocorre amb la natació, el tennis o els esports d'hivern quan es realitzen amb caràcter recreatiu. Aquesta diversitat en la forma d'accedir a les diferents activitats esportives és la que es troba darrere dels desajustaments que hem observat anteriorment en l'evolució d'algunes d'elles, per les quals no existeix una correspondència entre el seu grau de popularitat de pràctica, d'una banda, i la seva presència federativa, per un altre. 

En la present enquesta es comprova una vegada més que la dimensió sociodemogràfica que millor i majorment diferencia a la població que fa esport segons estigui o no federada és el sexe, mentre que aquesta característica és irrellevant en el cas de la pertinença a clubs i altres associacions esportives, doncs tal com es pot observar amb les distribucions percentuals que es presenten en la Taula 26, són molt similars els resultats en l'enquesta de 2005 i els de l'enquesta de 2000.

Taula 26. Possessió de llicència federativa i pràctica en club o associació per sexe, 2005-2000

  Té llicència federativa Practica en un club o associació
2005 2000 2005 2000
Sexe
Home 23 26 23 25
Dona 6 9 24 26

 

 

El percentatge d'homes practicants que tenen llicència en 2005, el 23%, és gairebé quatre vegades superior al corresponent percentatge de dones, el 6%. Diferència que no s'observa en la pertinença a clubs i altres associacions, ja que són pràcticament iguals els percentatges d'homes, el 23%, que el de dones, el 24%.

A més, s'observen unes diferències entre els resultats de 2005 i els de 2000 que són molt interessants doncs contribueixen a reforçar la tendència ja registrada d'una major incorporació de les dones a la pràctica esportiva recreativa, i del seu allunyament de l'esport federat i competitiu. En efecte, i tal com apareix en els resultats presentats en la Taula 26, la proporció de dones practicants amb llicència federativa ha disminuït en tres unitats percentuals, el 6% en 2005 enfront del 9% en 2000, mentre que és quatre vegades superior el percentatge de les dones que practiquen en un club o una altra associació, el 24%. Percentatge aquest últim que és fins i tot superior en una unitat percentual al d'homes, el 23%. El fet que moltes de les dones es vagin incorporant a la pràctica esportiva a través de la gran varietat de gimnàstiques de la forma, orientades a la salut i a la recreació, als corresponents centres esportius, explica aquesta diferència entre la cultura esportiva d'homes i la de les dones.

5.1.1. La pràctica esportiva individual i grupal d'esport

En anteriors enquestes hem tingut ocasió de comprovar que una bona part dels quals fan esport ho realitzen en companyia d'altres practicants, encara que pels resultats que acabem d'analitzar, la gran majoria dels quals practiquen amb uns altres, igual que els que ho fan de forma individualitzada, fan esport de manera informal. Els resultats que es presenten en la Taula 27 permeten fitar empíricament la distribució d'aquestes formes de fer esport i constatar que es tracta d'un tret del sistema esportiu espanyol que amb prou feines ha variat en els últims anys.

Taula 27. Amb qui solen fer esport els que practiquen, 2005-2000

Amb qui fa esport? 2005 2000
Amb un grup d'amics/as 51 52
La major part de les vegades solament 25 23
Depèn, unes vegades només i unes altres en grup 11 10
Amb algun membre de la família 7 6
Amb un grup de companys d'estudis o treball 6 8
  -3.094 -1.840

 

Pràcticament la meitat dels quals fan esport, el 51%, solen fer-ho acompanyats d'altres persones amigues, percentatge similar al registrat en 2000, el 52%, la qual cosa posa de manifest l'estabilitat d'aquesta forma majoritària i amigable de practicar esport.

A aquest ampli segment dels quals practiquen amb un grup d'amics, cal afegir altres dos petits segments de practicants: els que solen fer esport amb altres companys de treball o d'estudis, el 8%, i aquells altres que fan esport en companyia d'algun membre de la família, el 6%.

El segment dels quals fan esport la major part de les vegades en solitari, el 23%, s'ha incrementat en sis unitats percentuals en relació a l'enquesta de 2000, encara que ha disminuït el percentatge dels quals fan esport unes vegades sols i altres vegades en grup, el 10%, vuit unitats percentuals menys que en l'enquesta anterior, per la qual cosa si sumim tots dos percentatges delimiten un segment de població que ha variat poc en els últims cinc anys, el 33% en 2005 i el 35% en 2000.

Aquesta varietat de formes de fer esport es distribueix entre la població guardant pautes de relació que reflecteixen el caràcter sociocultural dels hàbits esportius. Per fitar empíricament aquesta diversitat de formes de fer esport, analitzarem cadascuna d'elles en funció de les característiques sociodemogràfiques que tenen una major influència en la configuració dels estils de pràctica esportiva, com són el sexe, l'edat, el lloc de residència i el nivell d'estudis. Amb la finalitat d'aconseguir una major economia de descripció, seleccionarem els valors de cada variable que representen la major i menor presència, respectivament, en la corresponent forma de fer esport:

Taula 28. Diverses formes de fer esport segons característiques sociodemogràfiques, 2005

Amb qui fa esport
Característiques sociodemogràfiques
  Solament Amb amics Amb companys Amb família
Sexe:
Home 23 56 6 5
Dona 28 44 6 10
Edat:
15-24 13 63 13 3
25-44 28 48 4 7
45-54 27 44 4 12
55 i + 33 45 2 10
Grandària d'hàbitat:
-2.000 16 67 4 5
100-400.000 27 47 6 7
1.000.000 32 45 4 7
         
Nivell d'estudis:
Primària 19 59 8 6
Secundària/FP 26 50 5 7
Superiors 31 40 4 7

 

Els resultats que es presenten en la Taula 28 permeten traçar el perfil modal, això és, més freqüent, dels integrants de les diverses formes de fer esport, perfils que queden descrits de la següent manera:

  • Perfil modal dels quals solen fer esport sols: home o dona, amb edat superior als 25 anys, resident en mitjanes i grans ciutats i amb nivells d'estudis secundaris o universitaris.
  • Perfil modal dels quals solen fer esport amb amics: home, jove de 15 a 24 anys, resident en petits o mitjos pobles rurals amb nivells d'estudis primaris o secundaris.
  • Perfil modal dels quals solen fer esport amb companys de treball o estudis: home o dona, jove de 15 a 24 anys, resident en ciutats de grandària mitjana i amb estudis primaris o secundaris.
  • Perfil modal dels quals solen fer esport amb familiars: dona, amb edat superior a 44 anys, resident en mitjanes o grans ciutats i amb estudis mitjans o superiors.

D'aquest conjunt de perfils modals cal destacar els següents trets: les dones tendeixen a practicar esport amb major freqüència que els homes amb familiars, mentre que els homes ho fan més freqüentment amb amics, mentre que són els més joves els que fan esport amb companys de treball o sobretot d'estudis. El lloc de residència també influeix en la distribució de les formes de fer esport, de tal manera que és més freqüent fer esport amb amics quan es resideix en pobles i ciutats de petita grandària, mentre que abunden més els que practiquen en solitari a les grans ciutats, fet aquest que es pot interpretar com una manifestació d'aquesta “munió solitària” tan ben descrita pel sociòleg nord-americà David Riessman (1959), en estudiar les formes de vida dels residents a les grans ciutats americanes.

5.2. La pertinença a un club o associació esportiva i la pràctica esportiva

Una vegada determinades empíricament les diverses formes de fer esport, passem a ocupar-nos de l'anàlisi en sentit estricte dels marcs organitzacionals d'aquestes pràctiques esportives. Per a això comptem amb les respostes donades a la pregunta de si l'entrevistat pertany o ha pertangut a algun club o associació esportiva que el seu objectiu principal és el d'organitzar i facilitar la pràctica esportiva. Cal assenyalar que en puntualitzar que es tracta de clubs o associacions que faciliten la pràctica esportiva dels seus associats, s'ha tractat que no es produeixi confusió alguna amb els quals són socis de clubs l'activitat dels quals gira principalment al voltant d'equips professionals, com ocorre amb el futbol o bàsquet, que participen en lligues orientades a l'espectacle esportiu i no a la pràctica esportiva dels seus associats.

Els resultats obtinguts amb aquesta pregunta i que es presenten en la Taula 29, permeten constatar una vegada més el vist en anteriors enquestes i que ha estat estudiat de manera específica per altres autors (Heinemann, 1999), com és el fet de la limitada experiència associativa esportiva de la població espanyola, ja que és minoritària la població que pertany en l'actualitat o l'ha fet amb anterioritat a clubs i altres associacions esportives.

Taula 29. Distribució percentual dels quals pertanyen almenys a algun club, gimnàs o associació esportiva orientats a la pràctica esportiva dels seus associats, 2005-2000

 

Pertany almenys a un club, gimnàs o associació esportius
  2005 2000
Sí pertany 20 16
Ha pertangut, ara no 14 16
Mai ha pertangut 63 68
  -8.170 -5.160

 

El 23% dels entrevistats afirma que pertany a una o més associacions esportives, el 17% ha pertangut en el passat però en l'actualitat ja no pertany, mentre que un majoritari 63% mai ha pertangut a una associació d'aquest tipus. Però tal com es pot observar en la Taula 29, aquesta distribució percentual corresponent a l'enquesta de 2005 presenta una millora de la taxa de pertinença pel que fa al que succeïa en l'enquesta de 2000, atès que s'ha incrementat en quatre unitats percentuals aquesta taxa, 20% enfront de 16%, i en conseqüència ha disminuït el percentatge dels quals mai han pertangut, 63% enfront de 68%. 

Atès que en el qüestionari es preguntava per separat sobre la pertinença o no a cadascun dels quatre tipus d'associació esportiva que hem diferenciat en el present estudi, és d'interès conèixer també per separat la taxa de pertinença a cadascun dels tipus, informació que es presenta en la Taula 30. 

Taula 30. Pertinença a un club o associació esportiva orientats a la pràctica esportiva dels seus associats, 2005-2000

 

Tipus de pertinença

Pertany

Ha pertangut

Mai ha pertangut

 
2005 2000 2005 2000 2005 2000 Total
Soci d'un club privat 9 7 8 7 83 86 100
Gimnàs o similars 8 3 12 8 80 89 100
Abonat o usuari d'una associació esportiva municipal 11 6 10 9 79 85 100
Abonat o usuari d'una associació esportiva privada 5 - 5 - 90 - 100

 

El major nombre d'associats correspon als abonats o usuaris d'una associació esportiva de caràcter municipal, el 11%, seguit dels quals són socis d'un club privat, el 9%, els inscrits en gimnasos o centres esportius similars, el 8%, i, en últim lloc, els abonats o usuaris d'associacions esportives de caràcter privat, el 5%.

Pel que es refereix als quals han pertangut amb anterioritat i en l'actualitat s'han donat de baixa, el major percentatge correspon al dels quals estaven inscrits en gimnasos o similars, el 12%, que són precisament el tipus de centres esportius de caràcter comercial que registra un major nombre d'altes i baixes. També és relativament elevat el nombre dels quals han estat vinculats a centres  esportius de caràcter municipal, el 10%, que en certa manera tenen en aquest sentit de moviment d'altes i baixes un caràcter semblat al dels gimnasos, ja que solen realitzar una oferta àmplia i variada d'activitats esportives per les quals els practicants s'inscriuen de manera selectiva i puntual. Els percentatges dels quals han pertangut a clubs privats, el 8%, o han estat usuaris o abonats d'associacions privades, el 5%, són menors que en els dos casos anteriors, ja que en ells els moviments d'altes i baixes es realitzen amb menor freqüència, ja que no depenen tant d'ofertes puntuals d'activitats esportives com més aviat del desig d'integrar-se en un club o associació que ofereix serveis no només esportius com també uns altres de caràcter social i lúdic. 

La consideració de les variables sociodemogràfiques en l'anàlisi de la pertinença a algun dels quatre tipus d'associacions esportives que venim considerant, permet fitar empíricament els perfils modals dels socis o abonats a tals associacions. En la Taula 31 es presenten les distribucions percentuals d'aquests associats o abonats, en funció del sexe, edat, grandària del municipi de residència, nivell d'estudis i posició social.

Taula 31. Característiques sociodemogràfiques de la població que pertany a clubs privats, gimnasos o associacions municipals, 2005

 

Característiques sociodemogràfiques % pertany a un...
  Club privat Gimnàs o similar Associació municipal Associació privada
Mitjana espanyola 9,3 8,2 11,1 5,3
Sexe
Homes 12,5 8,4 12,5 7,5
Dones 6,2 8,1 9,7 3,1
Edat
15-24 ańus 11,1 15,3 17,4 6,6
25-34 ańus 10,5 12,4 12,8 5,2
35-44 ańus 10,3 8,4 11 6,5
45-54 ańus 8,2 4,4 9,5 5,8
55-65 ańus 8,3 2 7,6 4,5
Més de 65 anys 5,8 2,4 4,9 1,5
Grandària de municipi
Menys de 2.000 5,9 3,1 8,8 6,1
2.000 – 10.000 7,1 5,4 10,8 4,2
10.001 – 50.000 9,2 7,5 11,5 4,8
51.001 – 100.000 9,2 8,6 11,8 4,3
100.001 – 400.000 9,8 9,5 10,6 6,3
400.001 – 1 milió 11,7 12,7 10,4 6,8
Més d'1 milió 13,2 11,8 12,8 5,3
Nivell d'estudis
Sense estudis 0,7 0,3 0,9 0,6
Primària 6,4 4,8 8,9 3,9
Secundària 13,7 14,8 14,9 7,2
Formació Professional 11,2 12,1 12,5 7,3
Mitjans universitaris 14,5 12,4 16,8 7,2
Superiors 17,1 11,9 16,7 8,1
Posició social
Baixa 5 5,2 8,8 2,7
Mitjana 9,8 8,9 11,4 5,7
Alta 15,3 11,4 14,1 8,4

 

La variable sexe discrimina significativament als pertanyents a clubs privats, associacions municipals i associacions privades, en el sentit que els homes gairebé dupliquen a les dones en taxes de pertinença, encara que no ocorre el mateix en el cas de gimnasos i altres centres comercials esportius, ja que en ells participen per igual, en termes percentuals, homes i dones.

La variable edat actua de la forma que calia esperar ja que les taxes de pertinença als quatre tipus d'associacions esportives presenten dos extrems ben diferenciats, en el sentit que les taxes màximes de pertinença les tenen els més joves i les taxes mínimes corresponen als abonats o associats de major edat. Entre tots dos extrems, les taxes de pertinença van decreixent progressivament a mesura que avança l'edat.

La variable grandària de municipi de residència ofereix resultats de particular interès ja que la seva influència en els clubs esportius privats, en els gimnasos i altres centres de caràcter comercial, és ben diferent de la qual exerceix en els altres dos tipus d'associacions, això és, les de caràcter públic municipal i les de caràcter privat que no són clubs de socis. I és que els dos primers tenen un caràcter netament urbà de tal manera que les taxes de pertinença a clubs i gimnasos en grans ciutats són notablement superiors -entre dues i tres vegades-, a les quals presenten els pobles de caràcter rural i les petites ciutats. No obstant això, la distribució de les taxes de pertinença a les associacions esportives de caràcter públic municipal i privades és més equilibrada, de tal manera que les diferències percentuals entre les taxes de pertinença més elevades i més reduïdes no superen en cap cas les tres unitats percentuals.

El nivell d'estudis i la posició social dels entrevistats es distribueixen de la forma que igualment calia esperar, ja que a nivells més alts d'ambdues variables es registren igualment les taxes més altes de pertinença als diferents tipus d'associacions esportives.

També amb aquestes variables es registren diferències més o menys acusades de pertinença a cadascun dels tipus d'associacions, de tal manera que els clubs privats presenten els perfils més exclusius de pertinença dels quals tenen posicions socials i nivells d'estudis més elevats, mentre que les associacions esportives municipals són les més obertes socialment encara que sense arribar a una distribució completament igualitària, com ho posa de manifest el fet que el diferencial del percentatge de pertinença a associacions de caràcter municipal és sis unitats percentuals inferior entre els quals tenen una posició social baixa i els de posició alta. En tot cas, es tracta d'una diferència menys acusada que en el cas dels socis de clubs privats que aconsegueix les deu unitats percentuals.

Com a resum dels resultats que es presenten en la Taula 31 i de l'anàlisi anterior, podem traçar els següents perfils sociodemogràfics modals dels pertanyents als quatre tipus d'associacions esportives:

Perfil modal sociodemogràfic dels quals pertanyen a un...

 

Club privat Gimnàs o similar Associació municipal Associació privada
Homes Homes i dones Homes Homes
15-44 anys 15-34 anys 15-44 anys 15-65 anys
Grans ciutats Grans ciutats Ciutats totes les grandàries Pobles i ciutats totes les grandàries
Estudis secundaris i superiors Estudis secundaris i superiors Estudis secundaris i superiors Estudis primaris i superiors
Posició social alta Posició social alta Posició social mitjana i alta Posició social mitjana i alta

 

5.2.1. La pràctica esportiva i la participació en activitats associatives

Per la manera en què s'ha formulat la pregunta referent a la pertinença associativa, insistint que es tracta de clubs o facilitadores de la pràctica esportiva dels seus associats, perquè d'aquesta manera no es confongués amb la pertinença a clubs l'activitat dels quals gira al voltant d'un equip professional, la taxa de pràctica esportiva dels associats ha de ser necessàriament alta com així es comprova amb els resultats que es presenten en la Taula 32.

Taula 32. Distribució dels quals practiquen o no esport segons la pertinença a associacions esportives, 2005

 

  Practica esport No practica esport
Club 18 4
Gimnàs 20 1
Associació municipal 25 3
Associació privada 11 2
Abans sí, ara no 27 23
Mai 30 71
  -3.019 -5.134

 

La major part de la població que no practica esport mai ha pertangut a una associació esportiva, el 71%, mentre que si observem als quals sí practiquen esport només el 30%  d'ells mai han pertangut  a una associació, i un altre 27% d'aquests practicants han pertangut anteriorment a una associació però en l'actualitat no ho fan. Entre els associats que fan esport, el grup més nombrós, el 25%, pertany a una associació municipal, el 20% a un gimnàs o centre esportiu similar, el 18% a un club i el 11% a una associació esportiva privada. Noti's que la suma de la columna dels quals sí practiquen excedeix del 100% i això és a causa que tal com hem vist anteriorment, una part dels associats pertany a més d'una associació, amb el que figuren com a practicants en cadascuna d'elles.

Una altra forma d'apreciar la importància que té l'afiliació associativa en la pràctica esportiva és la que es pot observar en les distribucions de resultats que integren la Taula 33. Una taula la lectura de la qual complementa en cert sentit la informació que subministra l'anterior Taula 32.

Taula 33. Distribució dels quals pertanyen o no a una associació esportiva i practiquen o no esport, 2005-2000

 

Practica esport Club Gimnàs Associació municipal Associació privada Abans sí, ara no Mai
2005 2000 2005 2000 2005 2000 2005 2000 2005 2000 2005 2000
74 82 89 89 85 85 77 84 41 40 20 20
No 26 18 11 11 15 15 23 16 59 60 80 80

 

De tots els associats, els que pertanyen a un gimnàs o un altre centre comercial presenten la taxa més elevada de pràctica, el 89%, seguits dels abonats a una associació municipal, el 85%, a una associació privada, el 77%, i a un club, el 74%. La taxa de pràctica esportiva baixa notablement entre els quals han deixat de pertànyer, el 41%, i encara és més baixa entre els quals manquen d'experiència associativa, només el 20%. En relació als resultats corresponents a l'enquesta de 2000, les distribucions percentuals són similars a les de 2005, amb excepció dels associats a un club o una associació privada les taxes de la qual de pràctiques són superiors en el 2000. Es tracta d'un resultat pel qual no comptem amb una explicació teòricament plausible pel que caldrà esperar a realitzar noves enquestes per saber si es tracta d'un fet estructural o, simplement, d'una alteració estadística sense major rellevància que la que sorgeix del propi atzar o error estadístic.

Un altre indicador que contribueix a perfilar amb major detall el marc global de l'associacionisme esportiu a Espanya, és el que s'interessa per conèixer el grau de participació dels associats a un club o associació esportiva. Com ja assenyalem referent a això en l'estudi referit a l'enquesta de 2000 (García Ferrando, 2001a: 174), és evident que l'associacionisme esportiu, com ocorre amb qualsevol altre tipus d'associacionisme, serà tant més consistent en la mesura en què sigui major la participació dels socis en la marxa de l'associació, ja que en tractar-se d'organitzacions voluntàries, el grau de compromís dels associats determinarà la qualitat de la vida associativa que tingui lloc en el si del club o associació esportiva (Heinemann, 1999: 143).

L'estudi en profunditat de la participació dels associats en una organització esportiva requereix un treball de camp i de tècniques observacionals ajustades totes elles a les característiques que li són pròpies, ja que no poden ser idèntiques les possibilitats en un club esportiu privat constituït per socis que paguen mensualment les seves quotes, que, per exemple, una associació vinculada a un servei esportiu municipal el funcionament del qual ve determinat, en bona mesura, per la legislació de les Administracions locals. Ni que dir ha de fins i tot pot ser formalment impossible la participació voluntària en un centre esportiu de caràcter comercial, en el qual els comportaments dels usuaris s'ajusten als criteris d'utilitat dels gestors.

Per això hem dissenyat a l'efecte del present estudio un indicador genèric que ofereix resultats globals referits a quatre tipus possibles de col·laboració: participació regular en les activitats, escassa o nul·la participació en les activitats, col·labora especialment en l'organització d'activitats o en la prestació de serveis, o com a membre de la junta directiva. Els resultats obtinguts en el present estudi es presenten en la Taula 34, en la qual també s'inclouen els resultats de 2000 per ampliar la perspectiva comparativa.

Taula 34. Grau de participació dels associats a un club o associació esportiva, 2005-2000 

Grau de participació 2005 2000
Participa normalment en les activitats 45 54
No participa o participa poc en les activitats 39 34
Col·labora especialment organitzant activitats o prestant serveis 5 7
És dirigent del club o associació 2 4
No contesta 9 --
  -2.139 -805

 

El grup més nombrós, el 45%, participa normalment en les activitats que són pròpies del club o associació, mentre que un grup una mica més reduït, el 39%, reconeix la seva escassa o nul·la participació. En conseqüència, són minoritaris els associats que estan implicats amb major intensitat en el funcionament quotidià de l'organització esportiva, ja que només el 5% col·labora especialment en l'organització d'activitats o prestació de serveis, i un escàs 2% reconeix que ocupa un lloc com a dirigent. En relació als resultats de l'estudi de 2000 no s'observen canvis significatius encara que les xifres apareixen diferents, atès que en aquest estudi no es van produir faltes de resposta mentre que en l'estudi de 2005 s'ha produït un 9% de falta de resposta, categoria de “no contesta”, la qual cosa altera la distribució percentual. Però fent abstracció d'aquesta alteració estadística, ambdues distribucions percentuals són similars, la qual cosa reflecteix l'estabilitat de les diferents formes de participació de la població en les associacions esportives.

 5.2.2. Distribució de l'associacionisme esportiu en les diferents Comunitats Autònomes

Donada la forta associació que existeix entre pràctica esportiva i pertinença a una associació de caràcter esportiu, cal esperar que en les Comunitats Autònomes amb un nivell més alt de pràctica esportiva, existeixi també un major grau d'associacionisme esportiu que el que existeix en les Comunitats Autònomes de menor nivell de pràctica esportiva. I així és en efecte, ja que tal com s'observa en la Taula 35, l'ordenament de les diferents Comunitats Autònomes segons el percentatge de residents que pertanyen a una associació esportiva, és molt similar a la corresponent ordenació segons el percentatge de practicants d'esport que es presenta en la Taula 14 del capítol tercer.

Taula 35. Distribució de la població segons la seva pertinença o no a un club o associació esportiva, segons Comunitat Autònoma de residència, 2005

Comunitat Autònoma Pertany No pertany
Navarra 42,3 57,7
Catalunya 35,5 64,5
Madrid 32,8 67,3
País Basc 30,2 69,8
Aragó 29,7 70,3
Rioja 29,1 70,9
Balears 29,1 70,9
Astúries 27,1 72,9
Comunitat Valenciana 24,5 75,5
Canàries 22,9 77,1
Cantàbria 21,7 78,3
Castella-Lleó 21,4 78,6
Andalusia 20,1 79,9
Galícia 20 80
Castella-la Manxa 18,6 81,4
Murcia 18 82
Extremadura 12,6 87,4
Total nacional 26,1 73,8

 

La Comunitat amb major percentatge d'associacionisme esportiu és Navarra, amb el 42,3% de residents que pertanyen a algun tipus de club, associació o centre esportius, i el mateix ocorre amb la pràctica esportiva l'ordenament de la qual també encapçala Navarra amb el 45% de practicants (veure Taula 14). L'extrem oposat de tots dos ordenaments els ocupa Extremadura, amb el 12,6% d'associacionisme i el 29% de pràctica esportiva, la qual cosa posa de manifest que el diferencial entre les dues Comunitats Autònomes que ocupen, respectivament, el lloc més alt i el més baix d'ambdues ordenacions és major en la dimensió associacionisme que en la de pràctica, el 29,7% en la primera i el 16% en la segona.

Atès que els diferencials de pràctica i associacionisme són també elevats   en la resta de les quinze Comunitats Autònomes -en tal sentit Navarra sembla ser l'única excepció ja que el seu diferencial de percentatge de pràctica i associacionisme no arriba al 3%-, i, sobretot, és més acusat en les Comunitats amb valors de pràctiques i d'associacionisme per sota de la mitjana nacional, cal suposar que perquè existeixi un associacionisme fort és necessari en primer lloc que s'incrementi per sobre d'un cert nivell mínim la pràctica esportiva, ja que si aquesta no és elevada l'associacionisme que li subjeu tendeix a ser també feble.

Una altra similitud entre l'ordenació autonòmica de pràctica esportiva i d'associacionisme apareix quan es compara el nombre de Comunitats que tenen taxes per damunt i per sota de les corresponents mitjanes nacionals. En el cas de la segona de les ordenacions, són vuit les Comunitats amb valors d'associacionisme superiors a la mitjana nacional que és 26,1% (Navarra, Catalunya, Madrid, País Basc, Aragó, Rioja, Balears i Astúries), mentre que ascendeixen a nou les que tenen valors per sota d'aquesta mitjana (Comunitat Valenciana, Canàries, Cantàbria, Castella-Lleó, Andalusia, Galícia, Castella-la Manxa, Murcia i Extremadura). En l'ordenació segons taxes de pràctica esportiva són igualment vuit les Comunitats amb valors superiors o del mateix ordre que la mitjana nacional, i nou les que tenen valors per sota d'aquesta mitjana. En el gràfic 9 s'ofereix una panoràmica de conjunt de l'ordenament de les Comunitats Autònomes que visualitza adequadament les distribucions percentuals que acabem d'analitzar.

Gràfic 9. Pertinença a clubs o associacions esportives segons Comunitat Autònoma de residència, 2005
 

Pertinença a clubs o associacions esportives segons Comunitat Autònoma de residència, 2005

 

A més, les taxes altes d'associacionisme esportiu van acompanyades d'una característica de fortalesa d'aquest associacionisme, ja que en les Comunitats Autònomes amb valors més alts d'associacionisme són, en termes relatius, encara més elevades les taxes de socis o abonats que pertanyen a més d'una associació, mentre que en les Comunitats amb les taxes més baixes d'associacionisme en general, són notablement més baixes les taxes dels quals pertanyen a més d'una associació, tal com de comprova amb els resultats que es presenten en la Taula 36.

Taula 36. Percentatge de població que pertany a  un club o més associacions esportives segons Comunitat Autònoma de residència, 2005
 

 

Comunitat Autònoma Pertany a un Pertany a més d'un
Navarra 29,7 12,6
Catalunya 26,9 8,6
Madrid 24,6 8,2
País Basc 24,4 5,8
Aragó 24,1 5,6
Rioja 23,6 5,5
Balears 20,3 8,8
Astúries 19 8,1
Comunitat Valenciana 18,9 5,6
Canàries 18,8 4,1
Cantàbria 17,9 3,8
Castella-Lleó 17,2 4,2
Andalusia 15,9 4,2
Galícia 16,4 3,6
Castella-la Manxa 14,1 4,5
Murcia 16,3 1,7
Extremadura 11,6 1
Total nacional 20,3 5,8

 

En efecte, si igual que hem fet anteriorment ens fixem en les dues Comunitats amb valors extrems, s'observa que el 30% aproximadament dels associats a Navarra pertanyen a més d'una associació esportiva, mentre que a Extremadura només el 8% dels associats pertany a més d'una associació esportiva. I de nou s'observa que en les Comunitats amb valors d'associacionisme per sobre de la corresponent mitjana nacional, els valors d'associats que pertanyen a més d'una associació són notablement més alts, en termes relatius, que en el cas de les Comunitats amb valors d'associacionisme per sota de la mitjana nacional.

Una altra ordenació de les Comunitats Autònomes que és d'interès per conèixer amb major detalli l'estructura de l'associacionisme esportiu en cadascuna d'elles, és la que es presenta en la Taula 37. En aquesta taula es detallen els percentatges de població que pertanyen als quatre tipus d'associacions que venim considerant en aquest treball, això és, club esportiu privat, gimnàs o centre esportiu similar, associació esportiva municipal i associació esportiva privada.

Taula 37. Percentatge de població que pertany als quatre tipus de clubs o associacions esportives segons Comunitat Autònoma de residència, 2005

Comunitat Autònoma Club privat Gimnàs o similar Associació municipal Associació privada
Andalusia 7,1 8 6,6 3,3
Aragó 10,5 6,1 12,8 6,8
Astúries 9,4 7,9 14,8 7,4
Balears 12,9 10,5 11,6 7,1
Canàries 7,2 8,4 8,2 4,1
Cantàbria 5 10,7 6,7 3,7
Castella-la Manxa 8 4,9 7,7 4
Castella-Lleó 6,4 6,7 9,3 3,8
Catalunya 14,4 10,4 15,8 6,6
Comunitat Valenciana 8,8 8,7 10,4 4,2
Extremadura 2,7 3,4 4,7 2,7
Galícia 6,8 4,9 8,3 5,3
Madrid 11,6 11,2 13,1 7,8
Murcia 7,8 5,1 5,1 2,3
Navarra 13 7,2 21,2 16,8
País Basc 7,3 5,5 20,1 4,5
Rioja 10 8,6 13,6 5,4
Total nacional 9,3 8,2 11,1 5,3

 

Una forma suggeridora d'analitzar els resultats de la Taula 37 consisteix a assenyalar les Comunitats Autònomes que presenten les taxes més elevades d'associacions en cadascun dels quatre tipus, que són Catalunya en clubs esportius privats, el 14,4%, Madrid en gimnasos i altres centres esportius comercials, l'11,2%, i Navarra, que presenta els percentatges més elevats d'associacionisme municipal, el 21,2%, i el d'associacionisme privat, el 16,8%.

Una altra lectura interessant dels resultats de la Taula 37 consisteix a destacar les Comunitats que presenten valors per sobre de la corresponent mitjana nacional. En clubs privats són set -Aragó, Astúries, Balears, Catalunya, Madrid, Navarra i Rioja-; en gimnasos són també set -Balears, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid i Rioja-; en associacions municipals són vuit -Aragó, Astúries, Balears, Catalunya, Madrid, Navarra, País Basc i Rioja-; i en associacions privades són també vuit -Aragó, Astúries, Balears, Catalunya, Galícia, Madrid, Navarra i Rioja.

En conseqüència, només tres Comunitats, Balears, Catalunya i Madrid presenten valors per sobre de la mitjana nacional en cadascun dels quatre tipus d'associacionisme esportiu considerats. Navarra, que és la Comunitat amb la taxa global d'associacionisme esportiu més elevada, només està per sobre de la mitjana nacional en clubs privats, associacions municipals i privades, mentre que en gimnasos es troba per sota, la qual cosa no deixa de ser una manifestació més de la gran variabilitat que presenta l'associacionisme esportiu en cada Comunitat Autònoma.

5.3. Motius de pertinença a clubs i altres associacions esportives

En l'enquesta corresponent a l'any 2000 es van introduir per primera vegada indicadors relacionats amb els motius que condueixen a pertànyer o no pertànyer a una associació esportiva, o, si escau, a abandonar la seva pertinença.  Es tracta d'una dimensió del comportament social i esportiu que revesteix molt interès, atès que la pràctica esportiva en un marc associatiu és, en principi, més desitjable que la pràctica individualista i informal, ja que la pertinença a un club o un altre tipus d'associació esportiva tendeix a afavorir la continuïtat, estabilitat i major qualitat de la pròpia pràctica esportiva en la seva dimensió d'execució física esportiva, al mateix temps que reforça la pertinença a xarxes socials de practicants que afavoreixen la participació i integració social.

En incloure de nou les preguntes utilitzades en l'enquesta anterior, els resultats obtinguts en el present treball van a permetre conèixer el grau de continuïtat o canvi dels motius citats amb major freqüència. Les distribucions percentuals que es presenten en la Taula 38 posen de manifest l'elevat grau de continuïtat de la major part dels motius assenyalats, amb excepció del motiu més citat en la present enquesta, que adquireix un caràcter destacat que no tenia en l'enquesta anterior.

Taula 38. Motius més importants pels quals s'ha fet membre d'un club o associació esportiva, 2005-2000

 

Motius de l'associació 2005 2000
És la millor manera de fer esport amb regularitat 45 36
T'ensenyen a practicar esport correctament conforme a les tècniques i les normes “adequades” 37 39
Em permet tenir accés a les bones instal·lacions 34 26
Pots relacionar-te amb moltes persones 29 29
Allí trobada als amics 24 22
En ell puc practicar amb serietat l'esport que m'interessa 19 22
M'agrada l'organització que existeix en el club 10 11
El meu pare o la meva mare pertanyen a ell (o pertanyien) 5 5
Altres motius 8 7
  -1.971 -805

 

Una mica menys de la meitat dels quals pertanyen a una associació esportiva, el 45%, assenyala que aquesta pertinença “és la millor manera de fer esport amb regularitat”, la qual cosa representa un increment de nou unitats percentuals pel que fa als entrevistats que citaven aquest mateix motiu en l'enquesta anterior, el 36%. Atès que la resta dels motius citats presenten, com veurem seguidament, variacions considerablement més reduïdes, caldrà buscar la possible causa d'aquest canvi.

 Entenem que aquesta causa es troba relacionada amb els propis canvis que estan tenint lloc en els hàbits d'oci i temps lliure en l'actual fase de modernitat avançada. Uns canvis que tal com hem pogut comprovar amb les anàlisis presentades en el capítol 2, estan conduint al fet que cada vegada sigui més difícil fitar un espai social per a la pràctica esportiva, donada la inflació de l'oferta de noves i variades activitats d'oci, amb la consegüent dificultat d'aconseguir la fidelització d'una activitat en concret, en aquest cas la pràctica esportiva. Així doncs, en aquest context de competència per donar-li continuïtat a qualsevol activitat d'oci, la pertinença com a soci, abonat o usuari a una associació esportiva, afavoreix aquesta continuïtat i fidelitat, que és el que assenyala en primer lloc el 45% dels quals fan esport en un marc associatiu.

La resta dels motius assenyalats tenen gairebé tots ells un caràcter instrumental, bé d'ordre estrictament físic esportiu -“t'ensenyen a practicar esport correctament conforme a les tècniques i les normes adequades”, el 37%; “em permet tenir accés a les bones instal·lacions”, el 34%; “en ell puc practicar amb serietat l'esport que m'interessa”, el 19%; “m'agrada l'organització que existeix en el club”, el 10%-, o ben afavoridor de la sociabilitat -“pots relacionar-te amb moltes persones”, el 29%; “allí trobada als amics”, el 24%. Donada l'escassa tradició de l'associacionisme esportiu a Espanya, no sorprèn que sigui molt reduït, el 5%, el percentatge dels quals assenyalen els antecedents familiars, “el meu pare o la meva mare pertanyen (o han pertangut) al club (o una altra associació)”. Altres  motius diferents dels anteriors han estat citats -la pregunta que es va formular als entrevistats tenia caràcter obert-, però tots ells responien a situacions personals específiques no reducibles a categories socials, i per tant minoritaris ja que la suma de tots ells només ha aconseguit el 8%.  El que al seu torn posa de manifest que els motius anteriorment analitzats són els que condueixen majoritàriament a adherir-se a un club o una altra associació esportiva. 

Noti's una vegada més la similitud d'aquesta distribució de percentatges pel que fa a la registrada en l'enquesta de 2000, tal com es mostra en la Taula 38, amb excepció del notable increment dels quals destaquen la regularitat de pràctica esportiva que és afavorida per la pertinença a una associació, circumstància aquesta que entenem reflecteix els canvis estructurals que estan tenint lloc en l'estructura de l'oferta d'activitats d'oci, que aconsellen la pertinença a una associació com una bona forma, potser  la forma òptima, de fer esport amb una certa continuïtat.

5.3.1. Motius d'abandó i de no pertinença a associacions esportives

Anteriorment hem tingut ocasió de comprovar que un grup de població, el 17% (veure Taula 29), reconeixia haver pertangut en el passat a una associació esportiva però que en l'actualitat ja no estava associat. D'igual manera que vam fer en l'enquesta de 2000 hem considerat d'interès en el present estudio preguntar pels motius de l'abandó, motius que tal com s'observa en la Taula 39 tenen en la falta de temps lliure l'esment més freqüent igual que va ocórrer en l'enquesta de 2000.

Taula 39. Motius pels quals va abandonar la pertinença a un club o associació esportiva, 2005-2000

Motius d'abandó 2005 2000
Em llevava temps en el meu treball 30 32
Es perdia molt temps 21 16
Per problemes de salut i/o edat (*) 16 --
Era massa car 13 8
Em llevava temps en els meus estudis 12 18
Vaig canviar de lloc de residència 12 16
Les activitats no tenien interès per a mi 7 5
No podia fer l'esport que m'agrada 3 4
No m'agradaven els directius 2 5
No m'agradaven els socis 1 2
Altres motius 23 25

 

-1.724 -816

(*) Aquest ítem no es va incloure en l'enquesta de 2005

 

El factor disponibilitat de temps lliure subjeu en el 63% de les respostes, percentatge que resulta de sumar el 30% dels entrevistats que afirmen que va abandonar l'associació esportiva “perquè em llevava temps en el meu treball”, el 21% dels quals assenyalen que “es perdia molt temps”, i el 12% que esmenten que “em llevava temps en els meus estudis”. Es tracta de tres motius que van aconseguir un percentatge similar en l'enquesta de 2000, el 66%, la qual cosa revela que es tracta d'un tret estructural de la competència al fet que està sotmesa l'oferta esportiva organitzada per l'escassetat de temps lliure que tenen segments amplis de població, i en un context de continu creixement i diversificació d'activitats d'oci com ja vam tenir ocasió d'analitzar en el capítol 2 d'aquest treball. Aquesta escassetat de temps lliure és la que converteix a la localització i horaris de les associacions esportives en determinants de la seva capacitat d'atreure associats -clients-, doncs especialment en les mitjanes i grans ciutats són altament valorades la seva localització i la flexibilitat d'horaris.

La resta dels motius citats són molt variats com correspon a la complexitat de decisions i motivacions que subjeuen en primer lloc en la decisió de practicar esport, i, en segon lloc, de dur-ho a terme en un marc associatiu. Dels motius no relacionats directament amb la disponibilitat de temps lliure, els més citats són els següents: per problemes de salut i/o edat, el 16%; el cost del servei -“era massa car”-, el 13%; canvi de residència, el 12%; oferta d'activitats freturoses d'interès, el 7%; no poder practicar l'esport que agradava, el 3%; estar de mala gana amb directius, el 2%, o amb la resta dels associats, el1%. A més d'aquests motius se citen uns altres, molt específics i personals, que la seva summa aconsegueix el 23%.

Tal com pot comprovar-se amb el conjunt de resultats que es presenten en la Taula 39, les distribucions percentuals dels motius d'abandó són molt similars en la seva ordenació en les dues enquestes que venim comparant, la qual cosa posa de manifest el caràcter estructural d'uns motius, que al seu torn, solen conduir a l'abandó, temporal o definitiu, de la pràctica esportiva.
Un últim aspecte de l'associacionisme esportiu l'estudi del qual iniciem en l'enquesta de 2000, i pel qual ens hem interessat de nou en el present estudi, és el que es refereix a la disponibilitat i apetència de l'ampli segment de població que mai ha estat vinculada a una associació esportiva, a fer-ho en el futur. Els resultats que es presenten en la Taula 40 posen de manifest que encara existeix un ampli potencial a Espanya per ampliar l'associacionisme esportiu.

Taula 40. Població que no havent pertangut mai a un club o associació esportiva, li agradaria o no pertànyer a algun, 2005-2000

Li agradaria pertànyer 2005 2000
21 24
No 75 73
No contesta 5 3
  -4.565 -3.476

 

 

Una mica més del 20% dels quals mai han pertangut a una associació esportiva manifesten la seva predisposició a fer-ho, doncs reconeixen que els agradaria pertànyer a algun club o un altre tipus d'associació esportiva. En canvi, el 75% dels quals mai han pertangut a una associació esportiva no semblen disposats a integrar-se en alguna d'elles perquè no els agrada. Es tracta, com es comprova amb els resultats que es presenten en la Taula 40, d'una distribució percentual entre els quals sí els agradaria associar-se o no fer-ho similar a l'oposada en l'enquesta 2000, la qual cosa és un indicador més del recorregut que encara té l'associacionisme esportiu a Espanya.

Preguntats els que manifesten que no  els agradaria associar-se pels dos motius principals d'aquesta predisposició, un ampli grup que aconsegueix el 65% assenyala que no ho considera necessari, i un altre 27% afirma que no li agrada estar associat (veure Taula 41).

Taula 41. Motius pels quals no li agradaria associar-se, 2005-2000

Motius pels quals no li agradaria associar-se 2005 2000
No ho considera necessari 65 55
No li agrada estar associat 27 33
Li agrada la independència, fer esport pel seu compte 8 9
Els horaris no són compatibles amb la seva activitat 6 8
Els que coneix són cars 4 5
No li convencen els que hi ha 2 2
Per l'edat 2 3
Els esports que li agraden no es poden practicar en els clubs 3 1
Una altra raó 6 3
  -3.364 -2.465

 

 

Per la rotunditat i simplicitat d'ambdues respostes, amb una importància numèrica similar a l'enquesta de 2000, no sembla que aquest gran segment de població constitueixi un mercat potencial d'usuaris de clubs i altres organitzacions esportives, encara que sí ho poden ser els grups més reduïts de població que han respost que els horaris no són compatibles amb la seva activitat, el 6%, els clubs i associacions que coneix són cars, el 4%, els esports que li agraden no es poden practicar en ells, el 3%, o que no li convencen els que hi ha, el 2%. Es tracta, considerats en conjunt, d'un segment de població del 15% que està predisposat a sadollar-se si les condicions de l'oferta organitzacional s'aproximés i adaptés millor a les seves preferències i necessitats personals. En canvi, tampoc poden ser clients potencials d'una associació esportiva els que assenyalen que en la pràctica de l'esport els agrada la independència, això és, fer esport pel seu compte, el 8%. Es tracta d'una distribució de respostes molt similar a l'obtinguda en l'enquesta de 2000, com es comprova amb els resultats que es presenten també en la Taula 41.

D'aquesta manera es completa aquest capítol que més enllà del seu estricte valor sociográfico i esportiu, ofereix una informació que pot ser útil a la planificació d'instal·lacions esportives i en la gestió dels diferents models d'associacions esportives, de caràcter públic o privat, que es poden organitzar sobre la base de tals instal·lacions.