Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport

La creació de la Comissió Nacional Contra la Violència en els Espectacles Esportius, inclosa en l'anterior Llei de l'Esport (10/1990), s'emmarca dins dels compromisos internacionals adquirits per España. Concretament, després de subscriure el« Convenio Europeo sobre la violència i irrupcions d'espectadors amb motiu de manifestacions esportives, i especialment partits de futbol», aprovat a Estrasburg en 1985. La Comissió és un exponent destacat de les mesures de coordinació interna previstes en aquest conveni.

Posteriormente, es va aprovar el Reial decret 75/1992, de 31 de gener, que regula la composició, organització i normes de funcionament de la Comissió i que ha proporcionat el marc jurídic en el qual aquest òrgan ha vingut operant.

La denominació actual de la Comissió li ha estat conferida per l'article 20 de la Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

Dicha Ley presentava com a novetat l'ampliació del seu àmbit material d'actuació, que s'estén a l'erradicació del racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

El Reial decret 203/2010 adapta el règim normatiu de la Comissió a la seva actual denominació, incloent algunes novetats puntuals. En aquesta línia, s'ha detallat l'estructura orgànica de la Comissió per adequar la seva normativa reguladora a la realitat pràctica. Per exemple, es concedeix carta de naturalesa a la Comissió Permanent, que apareix expressament regulada per primera vegada i que venia actuant com a Subcomissió d'Informes i Infraestructures.

La Comissió Permanent

La Comissió Permanent és un òrgan central en el funcionament ordinari de la Comissió, sobre el qual recau un gran pes executiu.

Se reuneix amb intensa periodicitat -una vegada cada dues setmanes- per analitzar els esdeveniments més recents i formular, si escau, propostes d'obertura d'expedients sancionadors quan considera que els fets analitzats són constitutius d'infracció, així com per proposar els encontres esportius que han de ser qualificats d'alt risc.

Junto a aquestes funcions, el reial decret confereix a la Comissió la legitimitat per interposar recursos davant el Tribunal Administratiu de l'Esport contra els actes dictats en aquesta matèria per les federacions esportives, atribuint a la Comissió la facultat per recórrer els actes adoptats per qualsevol instància disciplinària federativa sense necessitat d'esgotar la via esportiva.

Desde la perspectiva de tècnica normativa i per raons de seguretat jurídica, s'ha seguit l'opció consistent a unificar en un nou text la nova regulació reglamentària de l'organització, composició i funcionament de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport.

Finalment, la Comissió Permanent va aprovar, el 24 de novembre de 2011, el Protocol d'actuació per al restabliment de la normalitat en competicions, proves o espectacles esportius al fet que es refereix l'article 15.2 de la Llei 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

La Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l'Esport, aprovada el passat 31 de desembre de 2022, introdueix les següents modificacions en la Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.:

- Se modifica la lletra i) de l'apartat 1 per la disposició final 1.1 de la Llei 39/2022, de 30 de desembre.  Ref. BOE-A-2022-24430

- Es modifica l'apartat 2 per la disposició final 1.2 de la Llei 39/2022, de 30 de desembre.  Ref. BOE-A-2022-24430

- Se modifica la letra b) del apartado 1 por la disposición final 1.3 de la Ley 39/2022, de 30 de diciembre.  Ref. BOE-A-2022-24430

- S'afegeix l'apartat 4 per la disposició final 1.4 de la Llei 39/2022, de 30 de desembre.  Ref. BOE-A-2022-24430

- Es modifica per la disposició final 6 de la Llei Orgànica 7/2021, de 26 de maig.  Ref. BOE-A-2021-8806

 

ACCEDIR A les NOTES DE PREMSA D'ANTIVIOLENCIA 

 

Legislació vigent sobre violència en espectacles esportius

El punt de partida és la Constitució Espanyola, que conté disposicions que incideixen sobre la matèria. D'una banda, cal al·ludir a les previsions contingudes en els articles 24 i 25 de la Constitució, que consagren principis aplicables al Dret Administratiu sancionador segons reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional.

D'altra banda, ha de tenir-se en compte l'ordre constitucional de distribució de competències en aquest àmbit, establert pels articles 148 i 149 de la Constitució. En aquest sentit, la intervenció de l'Administració de l'Estat en aquest camp ve avalada per l'article 149.1.29, que atribueix a l'Estat competència en matèria de seguretat pública, tal com ha confirmat el Tribunal Constitucional en la Sentència d'1 de juny de 2000 (Nº 148/2000): el Tribunal declara que aquesta norma té per objecte regular la seguretat pública (descartant que s'estiguin regulant matèries com a esport i espectacles esportius), traçant una diferenciació entre seguretat pública i policia d'espectacles:
 
Pel que fa al desenvolupament legislatiu en aquesta matèria, cal diferenciar entre la normativa aprovada per les Comunitats Autònomes i l'Estat central, i dins d'aquesta última, entre la normativa comuna i la normativa sectorial.
 

a) La normativa sectorial, específicament dictada per a la regulació de la prevenció de la violència en els espectacles esportius, apareix conformada per les següents disposicions:

b) Normativa comuna amb incidència en la prevenció de la violència en els espectacles esportius:

 
En cuanto a la legislació autonòmica que incideix o pot incidir sobre la matèria, és molt variada, i cal fer esment Lleis de l'Esport d'algunes Comunitats Autònomes i la legislació aprovada en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives, que solen contenir normes sobre prevenció de la violència.

Organització de la prevenció de la violència a Espanya

Evolució del model espanyol

La lluita contra la violència en l'esport i en els espectacles esportius en España compta amb una dilatada experiència i disposa d'instruments normatius.  El nostre sistema de prevenció de la violència associada a l'esport va entroncar amb el “Conveni Internacional sobre la violència, seguretat i irrupcions d'espectadors amb motiu de manifestacions esportives i, especialment, partits de futbol” (Conveni número 120 del Consell d'Europa) de 1985.

En desembre de 2014 es va aprovar el text d'un nou Conveni sobre un plantejament integrat de protecció, seguretat i atenció en els partits de futbol i altres esdeveniments esportius (Conveni número 218 del Consell d'Europa) fet en Saint-Denis el 3 de juliol de 2016.

Amb data 1 de novembre de 2019, aquest Conveni assortirà efectes per a Espanya amb les excepcions que fa l'Instrument de ratificació quant a Gibraltar.

La Llei de l'Esport va adoptar els preceptes del Conveni Europeu de 1985 incloent recomanacions i mesures proposades per la Comissió Especial del Senat sobre la violència en els espectacles esportius. Destaca la creació d'una Comissió Nacional contra la Violència en aquests espectacles i la tipificació de les infraccions administratives relatives a les mesures de seguretat, així com les sancions corresponents a tals infraccions.

La aparició com a forma de violència, de vegades tolerada, del racisme (associat amb la xenofòbia i la intolerància) provoca la necessitat d'adoptar mesures de prevenció i de sanció contra actes violents amb motivacions racistes o xenòfobes, i contra comportaments i actituds racistes, xenòfobes i intolerants. A la fi de 2004 es constitueix, a proposta del CSD, un Observatori de la Violència, el Racisme i la Xenofòbia en l'Esport, en el si de Comissió Nacional contra la Violència en els Espectacles Esportius.

Posteriormente, el CSD va convocar a tots els estaments del futbol espanyol per subscriure un Protocol d'Actuacions contra el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en el Futbol, que es va signar el 18 de març de 2005. En ell estan detallades les mesures per intervenir en els àmbits de la prevenció, el control i la sanció d'aquest tipus de conductes. Aquest Protocol i els treballs de la Comissió Especial d'estudi creada en el Senat, culminen amb l'aprovació de la Llei 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

La Llei 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport introdueix una sèrie de novetats en el nostre ordenament jurídic, fonamentalment: extreu de la Llei de l'Esport tot el Título dedicat a la Prevenció de la Violència en els espectacles esportius, així com certs aspectes del règim disciplinari esportiu, amb la intenció de tractar de manera uniforme i homogènia tota la normativa relativa a la prevenció i repressió de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància associats a l'esport.  Per primera vegada en la legislació espanyola s'introdueix una enumeració d'actes i conductes considerats com a racistes, xenòfobs i intolerants, diferenciats dels actes o conductes violents o que inciten a la violència en l'esport. Com a novetat es contempla la comissió d'aquests actes no solament en el recinte i els seus limítrofs, sinó també en els mitjans de transport organitzats per acudir als mateixos.

El article 1 estableix el que s'entén per racisme i discriminació racial directa i indirecta: tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública.

Aquesta llei s'aplica a les competicions esportives oficials d'àmbit estatal, que s'organitzin per entitats esportives en el marc de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport, o aquelles altres organitzades o autoritzades per les federacions esportives espanyoles.  La Llei 19/2007 ha estat desenvolupada per dos Reials decrets: El Reial decret 748/2008, de 9 de maig, pel qual es regula la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, i  el Reial decret 203/2010, de 26 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.

La prevenció de la violència s'articula entorn de/entorn de tres tipus de mesures: organitzatives, preventives i de caràcter repressiu.

Medidas organitzatives: fonamentalment són mesures que versen sobre l'activitat desenvolupada pels Cossos i Forces de Seguretat, que pel que fa a l'Estat es distribueix entre la Direcció general de la Policia o la Direcció general de la Guàrdia Civil (segons la demarcació que tenen assignada) que són els encarregats de vetllar pel manteniment de l'ordre i la seguretat publica en els esdeveniments esportius. També, destaca el paper de la Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport i de l'Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport

  • L'Oficina Nacional d'Esports, de la Direcció general de la Policia i de la Guàrdia Civil.  La Direcció general de la Policia compta amb una unitat que coordina i centralitza tota la seva activitat en l'àmbit de la violència en l'esport, denominada Oficina Nacional d'Esports (OND), actuant com a punt d'enllaç amb les policies d'altres Estats. L'OND coordina l'activitat dels Coordinadors de Seguretat als quals correspon dirigir i supervisar el dispositiu de seguretat de determinats esdeveniments esportius (en la pràctica, en la Lliga ACB i en les 1ª i 2ª Divisió "A" i "B" de futbol). A tal fi, el Coordinador de Seguretat, actua sota l'autoritat dels Delegats o Subdelegats del Govern, coordinant l'activitat de tots els serveis encarregats de vetllar per l'ordre i seguretat de l'esdeveniment en qüestió (Policia local, bombers, protecció civil, seguretat privada del Club o SAD, etc.).
  • La Comissió Estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport.  Conocida com a “Comissió Antiviolencia”. El seu nom actual procedeix de l'article 20 de la Llei 19/2007, que no modifica substancialment la configuració de la Comissió ni les seves funcions, encara que si s'ha detallat la seva estructura orgànica per adequar la seva normativa reguladora a la realitat pràctica. L'article 20 de la Llei, ha estat desenvolupat pel Reial decret 748/2008, de 9 de maig, pel qual es regula la Comissió Estatal.  La Comissió és un òrgan col·legiat encarregat de la formulació i realització de polítiques actives contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, encara que, de totes les seves funcions, les mes conegudes i de pes executiu són les de proposar la incoació d'expedients sancionadors i la declaració dels encontres d'alt risc. Està legitimada per interposar recursos contra els actes i resolucions disciplinaris de qualsevol òrgan o instància Federativa, quan estimi que no s'ajusten al règim de sancions establert, davant el Tribunal Adminisrtrativo de l'Esport. S'estructura en Ple i la Comissió Permanent. La Comissió permanent es reuneix amb una periodicitat, aproximadament, setmanal.
  • L'Observatori de la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport. Grup de treball incardinat en la Comissió Nacional contra la Violència en els Espectacles Esportius. Concebut per a actuacions d'estudi i realització d'informes.

Medidas preventives:  aquestes mesures tenen com a objectiu mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre públic en els espectacles esportius en ocasió de la celebració de competicions i espectacles esportius; fomentar el joc net, la convivència i la integració en una societat democràtica i pluralista, així com els valors humans que s'identifiquen amb l'esport” es planteja com a “inversió” de termini una mica més llarg.

De aquesta forma, es fa necessari educar a les generacions esdevenidores perquè aprenguin a respectar-se mútuament, a conviure en pau.Ara bé, pel que fa al cas espanyol, aquest aspecte ha d'abordar-se des de la premissa que les competències en matèria d'educació i serveis socials han estat assumides per les Comunitats Autònomes, per la qual cosa són competència d'elles els programes soci-educatius que incideixen sobre aquest àmbit.

Règim disciplinari esportiu contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. Respetando l'àmbit propi de la disciplina esportiva, el Títol III de la Llei 19/2007  recull els aspectes del règim disciplinari que incideixen sobre la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància. Es tracta de fitar tots els àmbits en què poden donar-se aquestes manifestacions, doncs aquestes actituds en el terreny de joc poden tenir repercussió en les graderies. Quizá sigui interessant ressaltar la diferència entre règim disciplinari esportiu i règim sancionador del que es parla després, ja que la confusió en aquest punt pot portar a sentiments de greuge comparatiu que són brou de cultiu de futura violència. Segons el preàmbul de la Llei de l'Esport de 1990, el fenomen esportiu presenta aspectes diferenciats, realitats diferents, que requereixen tractaments específics. Aquests tractaments específics no són una altra cosa que normes o regles a respectar en cada cas. Convé distingir, a aquests efectes, dos aspectes:

  • L'activitat esportiva organitzada a través d'estructures associatives (clubs, federacions, lligues, etc..), que implica a la seva base una afiliació o llicència per a la pràctica d'un esport i, en la seva cúpula, unes regles associatives o d'organització.
  • L'espectacle esportiu, com a fenomen de masses. Els assistents a l'espectacle esportiu, els espectadors o aficionats en el seu sentit més general, la regulació del propi espectacle esportiu, els organitzadors del mateix, estan sotmesos, com tots els ciutadans, a la potestat sancionadora de les Administracions públiques.

Régimen Sancionador. Aquest règim sancionador s'estableix en el títol segon de la Llei. Els seus quatre capítols d'aquest Títol afronten la regulació d'infraccions, de sancions, de la responsabilitat derivada de determinades conductes i els seus criteris modificatius, a més de qüestions competencials i de procediment. Dins de les conductes sancionables, aquí dir que fonamentalment fan referència a la comissió dels actes violents i racistes definits en l'art. 2 així com a l'incompliment de les obligacions dels organitzadors d'espectacles esportius i dels espectadors.  Las infraccions re regulen en els articles 21 a 23, de les persones organitzadores, de les persones espectadores i d'altres subjectes, i es classifiquen en infraccions molt greus, greus i lleus.  Les sancions es regulen en l'article 24, i poden ser econòmiques:  a) De 150 a 3.000 euros en cas d'infraccions lleus. b) De 3.000,01 a 60.000 euros en cas d'infraccions greus. c) De 60.000,01 a 650.000 euros, en cas d'infraccions molt greus.