L'esquiador guipuscoà Jon Santacana i la seva guia, Miguel Galindo, van aconseguir la primera plata per a Espanya en els Jocs Paralímpics de Vancouver 2010. Després de la suspensió de les carreres de la primera jornada, la competició va arrencar en Whistler Creekside amb la prova d'eslalon per a cecs i deficients visuals, en la qual van participar quatre espanyols, i per a discapacitats físics que competeixen asseguts.
En la primera màniga, Santacana es va situar en primera posició, amb un temps de 49”88, mig segon menys que l'eslovac Jakub Krako (50”41) i gairebé un segon menys que l'italià Gianmaria Dal Maistro (50”74), segon i tercer classificat, respectivament. El canadenc Christopher Williamson, que partia entre els favorits, va realitzar una primera baixada molt lenta i va perdre tres segons (52”93), fins a quedar en la vuitena posició.
La segona màniga va ser una mica més lenta per a l'espanyol, que va parar el crono en 57”03, i va ser superat per l'eslovac Jalub Krako (55”41). D'aquesta forma, Krako es va fer amb l'or, amb un temps total de 1’45”82, mentre que Santacana es va proclamar subcampió paralímpic (1’46”91) i Gianmaria Dal Maistro va obtenir el bronze (1’48”32).
Aquesta és la primera medalla paralímpica en eslalon per al corredor amb deficiència visual, que a Salt Lake City 2002 no va concloure aquesta prova i a Torí 2006 no va poder passar de la setena plaça com a conseqüència d'una lesió. En la Copa del Món de 2010, en canvi, va aconseguir la tercera posició en aquesta disciplina.
Després de la carrera, Santacana va manifestar que està “molt satisfet” amb la seva medalla de plata, encara que va admetre que després d'anar líder en la primera màniga “et quedes una mica amb la mel en els llavis”.
"Jo estic molt satisfet. Si m'arriben a dir fa mesos que anava a treure la plata en eslalon hagués donat brincos d'alegria. El que passa és que has estat a les portes d'aconseguir un or", va indicar l'esquiador espanyol, qui va afegir que a partir d'ara, en les quatre carreres que li queden “anem a tenir més confiança” i “una certa tranquil·litat” per afrontar-les “donant el màxim".