El Consell de Ministres aprova l'avantprojecte de la nova Llei de l'Esport

Madrid, 20 de desembre de 2021.- El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha aprovat hui l'avantprojecte de Llei de l'Esport. Es tracta d'una proposta legislativa impulsada a través del Consell Superior d'Esports (CSD) en l'elaboració dels quals han participat els diferents ministeris vinculats a la pràctica esportiva, comunitats autònomes, federacions esportives, sindicats i els diferents agents públics i privats de l'ecosistema esportiu espanyol.

El nou text, pendent d'aprovació en el Congrés dels Diputats, busca actualitzar la vigent llei de 1990 i adaptar el marc jurídic de l'esport a un entorn molt més complex, desenvolupat i professionalitzat que el de fa tres dècades.

El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha destacat que es tracta d'una llei que “avança en valors” i ha valorat la seua necessitat, en adaptar-se a l'activitat esportiva actual, “que ha experimentat un creixement exponencial en les últimes dècades”.

“El gran objectiu és que seguisca creixent la pràctica esportiva. El esport és una contribució imprescindible per a la salut, per a la cohesió i per al canvi d'hàbit de la ciutadania”, ha destacat.

Entre les seues principals novetats, la proposta de Llei reconeix expressament el dret a l'activitat física i a l'esport com a activitats essencials; promou la igualtat i la inclusió en tots els nivells; dota de seguretat i estabilitat a les diferents figures de persones esportistes; actualitza el model de les diferents entitats; i unifica les funcions públiques i privades de les organitzacions esportives, regulant, entre elles, les competències del propi Consell Superior d'Esports. A més de la dimensió social, inclou també aspectes com la transició ecològica i la innovació digital en el sector. 

El deporte com a dret

El article 2 de l'avantprojecte arreplega una de les grans novetats de la Llei: la consideració de l'esport com a activitat essencial i el dret a la pràctica esportiva. Segons s'establix, tots dos han de ser objecte de tutela pels poders públics, dotant-los de la possibilitat de posar en marxa plans i polítiques orientades al foment de la pràctica esportiva, a més de fixar les condicions mínimes de seguretat en els recintes esportius i programes de col·laboració amb federacions.

La seguretat, al costat de la igualtat, la coordinació entre administracions, el respecte al medi ambient i el joc net són, de fet, els principis d'ordenació esportiva del nou text, que té com a objectiu permetre l'accés a l'esport al major nombre de persones, atenent especialment les necessitats dels col·lectius amb un major risc d'exclusió.

Igualdad, eix prioritari

El avantprojecte de Llei partix de la premissa que l'esport no pot ser considerat un sector exclusivament masculí que vete l'accés de les dones a llocs de responsabilitat. Per a açò, establix mesures perquè les entitats -públiques i privades-, equilibren la presència de dones els seus òrgans directius, com l'obligació de federacions i lligues professionals de realitzar un informe anual en matèria d'igualtat, i de comptar amb un protocol de prevenció i actuació per a situacions de discriminació, abusos i assetjament sexual o per raó de sexe, entre unes altres.

El text també promou la igualtat en la visibilitat dels esdeveniments esportius masculins i femenins en els mitjans, vetlant a més perquè la representació mediàtica de les dones estiga lliure de cosificació sexual i d'estereotips sexistes.

En quant a les esportistes, la nova Llei busca reduir el minvament de drets de les dones en quedar embarassades –tals com la pèrdua del vot en assemblees, la dificultat per a conciliar i la reincorporació després de la maternitat- mantenint el vot en les assemblees generals i conservant els seus drets com a esportistes d'alt nivell una vegada transcorregut este període.

La nova Llei també atén específicament els drets de les persones LGTBI en dos sentits: eliminant qualsevol classe de discriminació i promovent que l'accés i la pràctica esportiva es realitze sempre amb ple respecte al principi d'igualtat.

Esport més inclusiu

El text aprovat pel Govern avança així mateix en la promoció de l'esport inclusiu i el practicat per persones amb discapacitat. Entre altres mesures, la llei promou la integració de totes les persones esportistes baix la mateixa federació, fent obligatori que les diferents modalitats esportives passen a englobar-se baix una única federació quan així ho haja fet la respectiva federació internacional. Per a estos casos, establix una representació ponderada en els òrgans de govern de les federacions integrades.

De esta forma, la nova Llei tracta de fer créixer l'esport inclusiu, garantir la participació d'esportistes amb discapacitat en competicions internacionals, consagrar la igualtat d'este col·lectiu i anar de la mà del moviment esportiu internacional.

Regulació d'esportistes i entitats

L'avantprojecte de Llei regula també l'estatus, drets i obligacions de les persones esportistes, pedra angular de la nova norma. Establix, entre altres coses, la definició d'esportista professional –donat de alta en el corresponent règim i que percep ingressos per la seua pràctica esportiva habitual- i no professional –el que realitza la seua activitat dins d'una entitat, però sense categoria professional-, i la d'esportista d'alt nivell i d'alt rendiment (el primer qualificat pel CSD i el segon, per les Comunitats Autònomes).

Como drets, destaquen els aspectes relatius a la representació i participació, la cobertura de salut, un sistema de permisos i llicències en l'àmbit escolar i laboral i l'accés a estudis i convenis amb empreses i centres educatius per a garantir una carrera esportiva estable.  Per la seua part, els deures dels esportistes estan principalment orientats al joc net, la lluita contra el frau i la necessitat de projectar una imatge positiva.

Respecte als canvis en les obligacions de les entitats esportives, la nova Llei elimina l'obligació de transformació en Societat Anònima esportiva per a participar en competicions professionals i s'opta per un model lliure; i desapareix l'obligatorietat de l'aval bancari del 15% del pressupost de gasto, podent establir els clubs el percentatge d'aval que creen oportú.

En l'àmbit de les lligues professionals, el text establix mesures de governança i transparència, i l'obligació de comptar amb mecanismes de control econòmic.