Normalización tècnica en instal·lacions i equipaments esportius

NORMALITZACIÓ TÈCNICA EN INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS. INTRODUCCIÓ

La normalització tècnica en matèria d'esports és l'activitat d'elaboració i revisió de normes/especificacions tècniques en l'àmbit de l'esport. Es un procés tècnic de caràcter voluntari que el seu objectiu és millorar la qualitat dels productes, serveis i empreses, promoure la seguretat, permetre la intercambiabilidad dels productes i disminuir les barreres al comerç. Es una eina per aconseguir la qualitat considerant la seguretat. La normalització tècnica la constitueixen les normes/especificacions tècniques a aquest efecte, les quals recullen la idoneïtat, adaptació a la funció i seguretat dels productes mitjançant una sèrie de requisits tècnics a verificar mitjançant mètodes d'assaig.

Segons l'últim cens nacional d'instal·lacions esportives de 2005, publicat pel Consell Superior d'Esports, en España existeixen 79.059 instal·lacions esportives. Respecte al cens de 1975, en el qual es van comptabilitzar 18.088, les instal·lacions esportives a Espanya s'han incrementat en un 77,18%. Estos dades reflecteixen l'important canvi produït al nostre país en els últims 30 anys. Aquest canvi pot situar el seu origen en l'article 43.3 de la Constitució Espanyola de 1978 en el qual es recull que “els poders públics fomentaran l'educació física i l'esport” i en l'article 148.1.19 del text Constitucional en el qual es preveu que “les Comunitats Autònomes puguin assumir competències en matèria esportiva, de conformitat amb l'establert en els seus respectius Estatuts”. Aquesta forta intervenció dels poders públics en el foment de la pràctica esportiva en aquests últims anys es veu reflectida pel fet que al nostre país el 65,50% de les instal·lacions esportives són de titularitat pública enfront del 34,50% que són de titularitat privada.

Así, en aquests últims anys no només s'ha produït un increment en el nombre de les instal·lacions esportives, sinó que també s'han produït canvis molt significatius en els hàbits esportius de la població espanyola. Segons les dades de l'última enquesta sobre hàbits esportius (García Ferrando 2006) el caràcter competitiu del model esportiu tradicional s'han modificat fins al punt que el 77% de la pràctica de l'esport al nostre país és una pràctica recreativa relacionada amb el foment i el manteniment de la salut, enfront de tan sols un 11% dels practicants de l'esport de competició.

Aquests importants canvis poden il·lustrar-se atenent, per exemple, a l'evolució del nombre de piscines cobertes al nostre país. Aquestes instal·lacions s'han incrementat en un 305% respecte a l'últim cens nacional d'instal·lacions esportives de 1997.

En aquest context alguns Governs Autonòmics realitzen plans directors sobre la planificació i construcció d'infraestructures esportives cofinançades pels Ajuntaments i que el seu principal objectiu és equilibrar l'oferta esportiva als seus respectius territoris tractant d'evitar les concentracions excessives d'instal·lacions a les àrees urbanes i metropolitanes de les grans ciutats i de cobrir les necessitats de la població de municipis situats en zones menys afavorides.

En summa, els actuals gestors tant públics com a privats de les instal·lacions esportives a Espanya s'enfronten a una gran complexitat per a l'acompliment de la seva labor, a saber; major diversitat d'usuaris i amb majors exigències de qualitat, seguretat i accessibilitat a les instal·lacions, nous esports i modalitats esportives i majors exigències de rendibilitat de les instal·lacions. Tot això en un marc normatiu tècnic i reglamentari cada dia més complex. A més actualment és summament difícil per als gestors o responsables de les instal·lacions esportives el coneixement i aplicació de la normativa tècnica existent, ja que en la majoria dels casos no és senzill localitzar la normativa tècnica d'aplicació hagut de, entre uns altres, al fet que o bé es troba assignada en diferents comitès tècnics de normalització o no existeix normativa tècnica per cobrir les seves necessitats.

Per la seva banda, els professionals que intervenen en el procés de disseny, planificació, gestió i manteniment de les instal·lacions esportives han posat de manifest la necessitat d'harmonitzar el marc normatiu i tècnic de les instal·lacions esportives al nostre país. Entre altres raons per facilitar la seva informació i una qualificació actualitzada i vàlida per a tot el territori espanyol, amb independència de la regió o Comunitat en la qual es produeixi aquesta qualificació.

És en aquest context i atenent la petició formulada per les Associacions i Organitzacions empresarials de l'àmbit industrial de l'esport, en el qual el Consell Superior d'Esports va proposar i posteriorment va desenvolupar el Projecte MAID (Mejora i Armonización de les Instalaciones Deportivas Espanyoles) en el qual, una de les seves derivacions va ser la reactivació i reorganització dels Comitès Tècnics de Normalització d'UNE (Normalització Espanyola) Associació Espanyola de Normalització, en matèria d'esports entorn de/entorn del comitè tècnic de normalització UNE/CTN 147 “Esports. Equipamientos i instal·lacions esportives”

És important destacar que per a les instal·lacions espanyoles és de gran interès el desenvolupament de normativa tècnica per a la gestió i el manteniment de les instal·lacions esportives així com per als equips per a persones majors en els camps d'activitat física, equipaments que al nostre territori estan sent cada vegada més utilitzats i sobre els quals no existeix cap regulació d'aplicació específica.

En aquest sentit, el comitè ha de contemplar aspectes per al desenvolupament i anàlisi dels processos que tenen lloc en les instal·lacions esportives i dels serveis que en elles es presten, amb independència de la titularitat de la instal·lació (pública o privada). Aquests processos són:

  • El disseny, la planificació estratègica de les instal·lacions i la seva gestió.
  • La compra i la dotació de material i equipament.
  • La avaluació, inspecció i vigilància.
  • La reposició i el manteniment.

D'aquesta forma es pretén atendre a les necessitats normatives dels agents implicats en l'àmbit de l'esport en el seu conjunt, indistintament si es tracta de fabricants d'equipament, gestors d'instal·lacions, esportistes, etc.

El C.S.D. presideix el citat Comitè tècnic de normalització UNEIX/CTN 147 “Esports. Equipamientos i instal·lacions esportives” del com la Secretària l'ostenta l'Institut de Biomecànica de València (IBV). L'estructura del mateix queda configurada a través dels següents Subcomités i grup de treball:

  • SC 2 Esports, Campos de Joc i altres equips d'esbarjo.
  • SC 3 Superfícies esportives.
  • SC 4. Instal·lacions esportives (instal·lacions per a espectadors)
  • GT 1. Gestión i manteniment d'instal·lacions i recintes esportius.

De esta forma, quedan recogidos la totalidad de agentes afectados, que pueden participar en dichos subcomités y formar parte de Comité UNE/CTN 147, compuesto actualmente por:

Administració Pública:

  • Consejo Superior de Deportes (C.S.D.), Organismo autónomo del  Ministerio de Cultura y Deporte
  • Comunitats Autònomes (Conselleria o àrea responsable d'esports)
  • Ajuntaments (Regidoria o àrea responsable d'esports)

Associacions i empreses:

  • Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)
  • Federació d'Associacions de Gestors de l'Esport d'Espanya (FAGDE)
  • Institut de Biomecànica de València (IBV)
  • Associació de fabricants d'equips, productes químics i constructors de piscines (ASOFAP)
  • Federació nacional d'empresaris d'instal·lacions esportives (FNEID)
  • Associació de l'esport espanyol (ADESP)
  • Clúster català de la indústria de l'esport (INDESCAT)
  • Federaciones esportives que desitgen participar
  • Empreses fabricadores i instal·ladores d'equipaments esportius
  • Empreses fabricadores i instal·ladores de superfícies esportives
  • Empreses fabricadores i instal·ladores d'equipaments de piscines
  • Empreses fabricadores i instal·ladores d'instal·lacions per a espectadors

Otras entitats

  • Universitats amb grups de treball relacionats amb l'esport.
  • Centros tecnològics i de R+D relacionats amb esport.
  • Entitats d'inspecció acreditades

Estant sempre oberta la possible incorporació voluntària d'administracions públiques, associacions, empreses, entitats i experts a títol personal     que desitgin participar.

Actualmente hi ha representants nacionals en alguns dels grups de treball dels comitès internacionals (CEN i ISO). A més de mantenir aquest grup d'experts existeix l'oportunitat de nominar a altres representants nacionals, ja que és de vital importància que des d'Espanya disposem de vocals experts en matèria esportiva que puguin posar en valor els interessos de les nostres Comunitats Autònomes i les nostres empreses en els comitès  europeus de normalització. És convenient recordar que una vegada s'ha iniciat un procés de normalització des d'Europa (comitès CEN) des dels diferents països podem i hem de col·laborar en el desenvolupament normatiu ja que una vegada sigui aprovat el document normatiu europeu, els organismes nacionals de normalització solament podran traslladar la norma a nivell nacional. Per això és important actuar sobre els processos directament en l'àmbit europeu. L'objectiu és dur a terme una política internacional proactiva i no merament reactiva.