RUG Rugbi
0 AMBITO D'APLICACIÓ
La present Norma Reglamentària és aplicable en tots aquells camps que es realitzen total o parcialment amb fons del Consell Superior d'Esports per a la pràctica del rugbi i com a referència per a la celebració de competicions de la Federació Espanyola de Rugbi (FER) com a complement a la seua pròpia normativa. És competència d'aquesta Federació esportiva l'homologació de cada instal·lació per a l'organització de competicions oficials de rugbi a nivell nacional i internacional de seleccions nacionals. Aquest document ha sigut elaborat amb la finalitat de normalitzar els aspectes reglamentaris de tota instal·lació útil per a la pràctica d'aqueix esport, per a açò s'han tingut en compte els Reglaments Internacionals vigents i s'ha sotmès a consulta de la Federació Espanyola de Rugbi.
1 GRANDÀRIA DE L'AREA DE JOC
L'àrea de joc és un rectangle que comprèn el “Camp de Joc” i les “Zones de Marca”. El “Camp de Joc” és l'àrea entre les línies de marca o assaig (línia de “goal”) i les línies de lateral o de “touch”. Aquestes línies no formen part del Camp de joc. Vegeu figura RUG-1
Les “Zones de Marca” o “In goal” són les àrees compreses entre la línia de marca o assaig (línia de “goal”), la línia de pilota morta i les dues línies laterals de marca o de “touch in goal”. Les Zones de Marca inclouen la línia de marca o assaig però no inclou la línia de pilota morta ni les línies de lateral de la zona de marca. Vegeu figura RUG-1
Les “Zones de 22” són les àrees dins del camp de joc compreses entre les respectives línies de marca o assaig i les línies de 22 m, incloent la línia de 22 m però excloent la línia de marca o assaig. Vegeu figura RUG-1.
Les dimensions de l'àrea de joc han de ser les màximes segons s'indica a continuació i si no és possible el més semblants a les indicades:
| ÀREA DE JOC | Dimensions màximes * | |
|---|---|---|
| Longitud (m) |
Amplària (m) |
|
| CAMP DE JOC | 100 | 70 |
| ZONES DE MARCA | 22 | 70 |
* Recomanades per “World Rugbi”
La longitud mínima de les zones de marca no hauria de ser menor de 10 m sempre que siga possible. La longitud mínima de les zones de marca serà de 6 m per a Rugbi a set i per a partits internacionals entre el 1º o 2º equip nacional “sènior” d'una Unió Rugbi amb el 1º o 2º equip nacional “sènior” d'una altra Unió Rugbi. Aquesta dimensió mínima de 6 m és també la longitud mínima de les zones de marca requerida per la FER per a les seues competicions.
Solament en el cas que no siga possible disposar de les dimensions màximes i idònies, s'utilitzaran unes altres el més properes a les indicades respectant les següents dimensions mínimes:
| ÀREA DE JOC | Dimensions mínimes | |
|---|---|---|
| Longitud (m) |
Amplària (m) |
|
| CAMP DE JOC | 94 | 68 / 65 ** |
| ZONES DE MARCA | 10 / 6 * | 68 / 65 ** |
* Rugbi a set i per a partits internacionals entre el 1º o 2º equip nacional “sènior” d'una Unió Rugbi amb el 1º o 2º equip nacional “sènior” d'una altra Unió Rugbi i mínima requerida per la FER.
** La FER permet la disputa de partits de Divisió d'Honor i seleccions territorials en camps d'amplària major o igual a 65m.
Per tant la grandària de l'àrea de joc estarà entre les següents dimensions:
|
ÀREA DE JOC |
DIMENSIONS | |
|---|---|---|
| Longitud (m) |
Amplària (m) |
|
| Màxim i idoni | 144 | 70 |
| Mínim | 114 / 106 * | 68 ** |
* Rugbi a set i per a partits internacionals entre el 1º o 2º equip nacional “sènior” d'una Unió Rugbi amb el 1º o 2º equip nacional “sènior” d'una altra Unió Rugbi i mínima requerida per la FER.
** La FER permet la disputa de partits de Divisió d'Honor i seleccions territorials en camps d'amplària major o igual a 65m.
Totes les àrees seran rectangulars.
En rugbi infantil i juvenil les mesures de l'àrea de joc han d'adaptar-se a les possibilitats dels jugadors segons les seues edats, les dimensions adaptades seran les següents:
- Per a menors de 9 anys:
Màxim 30 x 20 m (amb 5 m de zona de marca) i mínim 25 x 15 m.
- Per a menors de 10 anys i majors de 9 anys:
Màxim 40 x 35 m (amb 5 m de zona de marca) i mínim 35 x 30 (amb 5 m de zona de marca).
- Per a menors de 12 anys i majors de 10 anys: Màxim 60 x 45 m i mínim 55 x 40 m (amb 5 m de zona de marca).
- Per a menors de 14 anys i majors de 12 anys: 100 x 60 m (suprimint els passadissos laterals de 5 m) (amb 5 m de zona de marca).
Quan no es dispose d'àrees de joc específiques per al rugbi infantil, podrà utilitzar-se el camp de joc de majors, delimitant l'espai mitjançant cintes d'ample no menys de 6 cm.
També es pot delimitar l'espai mitjançant cons baixos i flexibles que no suposen risc físic per als xiquets o joves.
2 BANDES EXTERIORS O ÀREA PERIMETRAL DE SEGURETAT
Per a facilitar el desenvolupament del joc i per seguretat, al voltant de l'àrea de joc hi haurà un espai lliure d'obstacles, a l'exterior de les línies laterals i de pilota morta denominada “àrea perimetral”, l'amplària recomanada de la qual és de 5 m, segons indica la Llei 1 de World Rugbi i com a mínim de 3,50 m després de les línies de lateral i de 2,00 m després de les línies de pilota morta sempre que es justifique mitjançant una avaluació del risc d'acord amb el nivell del joc de rugbi i les característiques de l'entorn físic que envolta a l'àrea de joc, sempre amb la mateixa superfície esportiva que l'àrea de joc.
L'àrea de joc més l'àrea perimetral de seguretat es denomina “perímetre de joc”. Les dimensions totals del recinte de joc estaran, per tant, entre els límits següents:
| PERÍMETRE DE JOC | DIMENSIONS | |
|---|---|---|
| Longitud (m) |
Amplària (m) |
|
| Màxim Amb àrea perimetral de 5 m |
154 | 80 |
| Mínim Amb àrea perimetral de 5 m |
124 | 78 / 75 ** |
| Mínim Amb àrea perimetral de 3.5 m i 2 m |
118 / 110 * | 75 / 72 ** |
* Rugbi a set i per a partits internacionals entre el 1º o 2º equip nacional d'una Unió Rugbi amb el 1º o 2º equip nacional d'una altra Unió Rugbi.
** LA FER permet la disputa de partits de Divisió d'Honor i seleccions territorials en camps d'amplària major o igual a 65m.
En rugbi infantil ha d'haver-hi un espai lliure d'obstacles de 3 m almenys, al voltant de l'àrea de joc.
3 TRAÇAT DEL CAMP
El traçat del camp serà conforme amb la figura RUG-1. Totes les línies tindran una amplària de 10 cm i seran de color preferentment blanc de manera que es distingisquen clarament del color de la superfície de joc. Totes les línies contínues són exteriors a les àrees que delimiten, excepte les línies de marca que pertanyen a les zones de marca.
Del traçat complet s'especifiquen els següents detalls:
3a) Línies contínues:
- Línies de pilota morta i línies laterals de marca o línies de “touch in goal”, ambdues delimiten i estan fora de les zones de marca o de “in goal”.
- Línies de marca o assaig (línies de “goal”), pertanyen a les zones de marca però fora del camp de joc.
- Línies de 22 m, són línies paral·leles a les línies de marca o assaig (línies de “goal”)
- Línia de centre o meitat de camp, és paral·lela a les línies de marca en el centre del camp de joc.
- Línies de lateral o línies de “touch”, delimiten i estan fora del camp de joc.
3b) Línies discontínues:
- Línies de 10 metres, van d'una línia lateral a l'altra, a 10 m de cada costat de la línia de centre i paral·leles a la mateixa.
- Línies de 5 metres, van a 5 m de cada línia lateral i paral·leles a les mateixes.
- Línies de 15 metres, enllacen les línies discontínues de 5 metres i estan a 15 metres i paral·leles a les línies de lateral.
- Línies a 5 m de cada línia de marca o assaig (línia de “goal”) i paral·leles a les mateixes. Dos estan amb el seu centre a 5 m i 15 m de cada línia lateral o línia de “touch”. Altres dues línies estan enfront de cada pal de “goal”.
3c) Línia que creua la línia de centre amb una longitud de 0,50 m.
4 ALTURA LLIURE D'OBSTACLES
Serà de 30 m com a mínim sobre el camp i les bandes exteriors.
5 ORIENTACIÓ
L'eix longitudinal del camp serà N-S admetent-se una variació compresa entre N-NE i N-NO.
6 IL·LUMINACIÓ
La il·luminació artificial serà uniforme i de manera que no provoque enlluernament als jugadors, als jutges ni als espectadors. Comptarà amb els següents nivells mínims d'il·luminació horitzontal, rendiment de color i màxims d'enlluernament (GR) en l'àrea de joc, d'acord amb els criteris de la norma UNE-EN 12193 “Il·luminació d'instal·lacions esportives”, els quals s'indiquen a continuació:
| NIVELLS MÍNIMS D'IL·LUMINACIÓ RUGBI (Exterior) |
||||
|---|---|---|---|---|
| NIVELL DE COMPETICIÓ | Iluminancia horitzontal |
Rend. |
GR |
|
| I med (lux) | Uniformitat I min/ Emed |
|||
| Competicions internacionals i nacionals | 500 | 0,7 | 60 | 50 |
| Competicions regionals i locals, entrenament alt nivell | 200 | 0,6 | 60 | 50 |
| Entrenament, esport escolar i recreatiu | 75 | 0,5 | 20 | 55 |
Per a retransmissions de TV color i enregistrament de pel·lícules es requereix un nivell d'iluminancia vertical en funció de la velocitat de l'acció i la dimensió de l'objecte, en la citada norma UNE-EN 12193, els esports s'han classificat, en aqueix sentit, en tres grups A, B i C; el rugbi pertany al grup B. El valor de la iluminancia vertical vària amb la distància de la càmera a l'objecte, per a determinar-ho vegeu el següent gràfic:
Nivell d'il·luminació vertical a mantenir en funció de la distància màxima de tir de les càmeres (UNE-EN-12193)
Per a preses de TV o pel·lícules, els espais circumdants al camp de rugbi han d'estar il·luminats, de manera que el nivell d'il·luminació vertical siga almenys 0,25 del nivell d'il·luminació vertical del camp de joc. Per a major informació ha de consultar-se la norma citada.
Els bàculs o les torres d'il·luminació no es col·locaran en cap cas en les bandes exteriors, les quals estaran lliures d'obstacles.
La distribució dels bàculs o de les torres d'il·luminació serà en dues línies paral·leles a les línies laterals, disposant tres o quatre en cada banda.
L'altura de muntatge de les lluminàries en els bàculs o torres d'il·luminació serà de 18 m com a mínim perquè no hi haja enlluernament, en qualsevol cas l'altura de muntatge serà tal que l'angle format per la línia que va des de les lluminàries al centre del camp en un plànol vertical al camp i la línia d'intersecció amb el camp serà com a mínim de 25º.
Quan existisquen gradería, els bàculs o torres s'instal·laran després d'ells, si la gradería ho permet pel seu aforament limitat. Quan les cobertes de gradería tinguen altura suficient les lluminàries es poden col·locar sobre elles en disposició lateral a les línies de banda.
La il·luminació evitarà la contaminació lumínica en el seu entorn i en el cel nocturn per reflexió i difusió de la il·luminació artificial, per a açò l'impacte lumínic potencial en el medi ambient es valorarà de manera que no aconseguisca valors màxims de contaminació lumínica d'acord amb els criteris de la norma UNE-EN 12193 abans citada, en els següents conceptes:
| VALORS MÀXIMS DE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA PER A INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT EXTERIOR | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Zona Ambiental | Il·luminació vertical en propietats circumdants Ev (lux) | Intensitat de les lluminàries en l'adreça de potencial contaminació lumínica I (cd) | Proporció de flux lluminós en l'hemisferi superior ULR (%) | ||
| Màxim | Màxim recomanat |
Màxim | Màxim recomanat |
Màxim | |
| I1
Zones fosques com a parcs nacionals o espais protegits |
2 | 0 | 2.500 | 0 | 0 |
| I2
Zones de baixa lluminositat com a àrees residencials, industrials o rurals |
5 | 1 | 7.500 | 500 | 5 |
| I3
Zones de mitja lluminositat com a industrials o barris residencials |
10 | 2 | 10.000 | 1.000 | 15 |
| I4
Zones d'alta lluminositat com a centres de ciutat o zones comercials |
25 | 5 | 25.000 | 2.500 | 25 |
Així mateix en carreteres o carrers pròxims, es limitaran els efectes de la instal·lació d'il·luminació quant a la reducció de la capacitat de visió d'informació essencial, segons indica la referida norma UNE-EN 12193.
7 SUPERFÍCIE DE JOC
Són aptes les superfícies de joc d'herba natural i d'herba sintètica. Encara que no són les idònies poden ser admeses superfícies de joc d'arena, argila o neu, en superfícies de neu és condició que la superfície per sota d'ella siga segura per a jugar. Les superfícies de joc dures i abrasives (terra compactada, asfalt, formigó, etc.) no són admissibles.
La superfície de joc serà plana amb pendent d'un màxim d'un 1% per a evacuació superficial de les aigües de pluja i reg. La superfície haurà de tenir resolt el drenatge profund de les aigües així com ser llisa, eximeix de clots i irregularitats, blana encara que dotada de seguretat a la trepitjada i no abrasiva.
7a) Superfícies de joc d'herba natural:
Les superfícies de joc d'herba natural es classifiquen segons l'àmbit de l'activitat esportiva (Local, recreatiu, regional, nacional o internacional) i de la intensitat d'ús (Baixa, mitjana o alta), seguint el criteri de la norma UNEIX 41951-1“Superfícies esportives d'herba natural”, en els rangs que s'indiquen a continuació:
| Rangs de les superfícies esportives d'herba natural (UNEIX 41959-1) |
Intensitat d'ús | |||
|---|---|---|---|---|
| Baixa | Mitjana | Alta | ||
| Àmbit | Local, Recreatiu | BÀSIC | BÀSIC | MITJÀ-ALT |
| Regional | BÀSIC-MITJÀ | MITJÀ | ALT | |
| Nacional Internacional |
ALT | ALT | ALT |
Segons el grau corresponent, les superfícies de joc d'herba natural hauran de complir uns requisits de qualitat al lliurament del camp una vegada acabat, els quals estan basats en la citada norma UNEIX 41959-1 “Superfícies esportives d'herba natural”, aquests requisits s'indiquen en la següent taula:
| ESPECIFICACIONS Al LLIURAMENT DE SUPERFÍCIES ESPORTIVES D'HERBA NATURAL CAMPOS DE RUGBI |
||
|---|---|---|
| PROPIETAT | REQUISITS | |
| GRAU MITJÀ/ALT | GRAU BÀSIC | |
| Altura d'herba (mm) | 25-50 | 20-75 |
| Espessor de feltre (mm) | < 10 (15)* | < 10 (15)* |
| Coberta vegetal viva (%) | > 95 | > 85 |
| Males herbes (%) | ≤ 5 | ≤ 10 |
| Plagues i malalties (%) | < 1 | < 2 |
| Uniformitat/Planeidad (mm) Amb marcador de perfil |
< 8 | < 10 |
| Infiltració / Drenatge (mm/h) | > 20 | > 5 |
| Pot de la pilota (%) ** | 20 - 50 | 15 - 55 |
| Duresa (g) | 50-100 | 30-180 |
| Tracció (Nm) | 35 - 60 | 25 - 60 |
| Pendents transversals màximes (%) |
≤ 1 | ≤ 1 |
( )* valor amb tepes
** Amb pilota de futbol
Els assajos per a verificar que es compleixen les propietats de la superfície d'herba natural indicats en la taula anterior seran els que s'indiquen en la citada norma.
Per a aconseguir els anteriors estàndards de qualitat de la superfície esportiva d'herba natural per a rugbi, el sistema de construcció i la coberta vegetal han de complir les especificacions de la citada norma.
Per a les superfícies d'herba natural es disposarà un sistema de reg preferiblement automàtic i una xarxa de drenatge. El sistema de reg automàtic complirà els requisits de la norma UNEIX 41952-2 “Sistemes de reg automàtic en superfícies d'herba natural per a futbol i rugbi”.
Les actuacions de conservació i manteniment de la superfície d'herba natural es realitzaran perquè les propietats inicials de la superfície esportiva es mantinguen amb l'ús i el temps.
7b) Superfícies de joc d'herba artificial:
Les superfícies d'herba artificial amb prou faenes necessiten labors de conservació i manteniment i no tenen límits quant al nº d'hores d'ús com ocorre en les d'herba natural, són per tant idònies per a camps d'entrenament i amb un grau intens d'utilització.
Les superfícies de joc d'herba artificial generalment estan compostes d'un teixit suporte al com es fixen i d'ell sobreixen les fibres d'herba artificial, entre les quals s'emplena l'espai existent amb material granular solt constituït normalment per arena i cautxú, tot açò es col·loca sobre una capa base que pot ser d'aglomerat asfaltico o de zahorras compactades. Les superfícies esportives d'herba artificial per a rugbi solen tenir les característiques que s'indiquen en la taula següent:
| HERBA ARTIFICIAL PER A RUGBI |
Farcit | Altura de la fibra (mm) |
Tipus de fibra | Altura de farcit (%) |
|---|---|---|---|---|
| Arena + cautxú | 65 - 70 * | Fibrilada / Monofilamento |
75 - 80 |
* Altura de la fibra major o igual de 60 mm segons criteri de “World Rugbi” i FER
L'altura de la fibra serà com a mínim 60 mm (± 5 % del valor declarat pel fabricant), de manera que el farcit puga tenir un espessor de 50 mm i evite que els tacs de les botes dels jugadors penetren en el teixit de suport de l'herba sintètica i puguen lesionar-se i/o danyar-ho.
En camps de rugbi per a ús recreatiu, escolar, iniciació i competicions no federatives i el camp s'utilitze a més per a altres esports com a futbol es pot admetre que l'altura de la fibra siga com a mínim de 55 mm.
Les superfícies de joc d'herba artificial també inclouen en ocasions, una capa o base elàstica intermèdia sobre la capa base a fi de millorar la reducció de forces en la interacció esportista-superfície esportiva, aconseguint així una bona absorció d'impactes, no obstant açò poden no incloure la indicada base elàstica sempre que l'herba artificial i el farciment de grànuls de cautxú proporcionen els nivells d'absorció d'impactes requerit, no obstant açò s'ha de considerar que amb la base elàstica el comportament de la superfície esportiva és més uniforme durant la vida útil de la superfície esportiva. Les capes o bases elàstiques poden ser prefabricades o “in situ”.
La construcció de la superfície d'herba artificial requereix prèviament l'excavació del terreny natural de base eliminant tota la vegetació i terra vegetal existent, arribant fins al nivell del ferm i preparant la seua superfície la qual cosa constituirà el subsòl de la construcció. Quan es necessiten realitzar farciments per a aconseguir el nivell requerit o per a substituir terrenys inconsistents es faran els farciments mitjançant capes de zahorras compactades per a aconseguir la capacitat portante necessària, aquesta capa es denomina sub-base. Sobre el terreny natural preparat o subsòl o sobre la sub-base es disposa la base o capa suport, per a açò hi ha dos tipus de construccions:
- Construcció amb capa suporte lligada i drenatge horitzontal: Consistent a realitzar una primera capa suport o capa base no lligada mitjançant l'aportació d'una capa de zahorras compactades i sobre ella s'estén una segona capa suport o capa base lligada d'aglomerat asfàltic amb una correcta planimetria i amb pendents cap a les canaletas perimetrals de recollida d'aigua de pluja i/o reg per a drenatge horitzontal en ser aquesta capa impermeable, els pendents seran superiors a 0,5% i inferiors a 1%. Sobre la capa d'aglomerat asfaltico s'instal·la, si escau, la capa o base elàstica i finalment la superfície d'herba artificial i el farcit. Per a obtenir la planeidad i regularitat necessària de la superfície esportiva, la capa base de zahorras i l'aglomerat asfaltico tindran la planimetria requerida.
- Construcció amb capa suporte no lligada i drenatge vertical: Consistent a realitzar una capa suporte o capa base no lligada mitjançant l'aportació d'una capa de zahorras compactades i sota ella una xarxa de drenatge de recollida d'aigua de pluja i/o reg en ser aquesta solució permeable. La xarxa de drenatge es realitza amb rases de drenatge farcides amb material filtrante i tubs de drenatge, també es disposa una làmina geotextil per a evitar el llavat de material fi de la capa suporte a la rases de drenatge. En aquest cas, si funciona correctament el drenatge, no és estrictament necessari disposar els pendents en la superfície esportiva. Sobre la capa suporte no lligada s'instal·la, si escau, la capa o base elàstica i finalment la superfície d'herba artificial. Per a obtenir la planeidad i regularitat necessària de la superfície esportiva, la capa base de zahorras i l'aglomerat asfaltico tindran la planimetria requerida.
Quant al criteri per a decidir per un o un altre tipus de construcció convé indicar que les construccions amb capa suporte no lligada solen ser més econòmiques que les construccions amb capa suporte lligada, no obstant açò podrien tenir menor nivell d'estabilitat dimensional a causa de seients potencials si no compta amb un bon disseny o no s'han considerat bé les característiques del terreny i del lloc, o no han tingut un bon control de qualitat dels materials i la construcció. En qualsevol cas per a una correcta decisió i un bon disseny que assegure el bon comportament de la superfície a llarg termini, és convenient realitzar un estudi geotécnico dels terrenys disponibles per a conèixer el tipus de sòl, la seua resistència, composició, contingut d'aigua, capacitat de drenatge, nivell freàtic i el seu potencial d'expansividad per dessecació/humectación, així com altres característiques importants. Aquesta etapa d'avaluació inicial de l'emplaçament és una part essencial del disseny.
Les superfícies d'herba artificial disposaran d'una banda perimetral exterior a les bandes exteriors de seguretat, pavimentada i d'almenys 1 m d'amplària.
Així mateix és recomanable disposar un sistema de reg automàtic per a les superfícies d'herba sintètica i un drenatge almenys perimetral amb canaleta. El sistema de reg es farà perimetralment i fora de les bandes exteriors mitjançant canons d'aigua preferiblement sense aspersores dins del camp, solament es col·locaran aspersores exteriorment per a cobrir les zones on no arriben els canons. La caiguda de l'aigua de reg no produirà desplaçament del farcit per a açò la inclinació i la pressió de l'aigua serà l'adequada.
7b.1) Superfícies de joc d'herba artificial per a camps de competicions federatives:
Les Lleis del Joc del Rugbi indiquen que la superfície d'herba artificial ha de complir la Regla 22 de “World Rugbi” relativa a l'ús de superfícies d'herba artificial per a rugbi. Per a açò les superfícies d'herba artificial han de complir els requisits de rendiment que estableixen les especificacions d'aquesta Regla 22 i documents tècnics addicionals, els quals consisteixen en uns requisits de qualitat i rendiment previs del producte d'herba sintètica mitjançant “Assajos de Laboratori” (Assajos d'identificació, de durabilitat, de resistència climàtica, d'interacció superfície-jugador i superfície-pilota) a realitzar en laboratoris acreditats per “World Rugbi”. Una vegada que s'ha verificat favorablement que la superfície d'herba sintètica compleix els requisits dels assajos de laboratori, aquesta superfície es pot instal·lar per a construir el camp de joc de rugbi, després de la qual cosa la superfície d'herba artificial ja instal·lada ha de verificar els estàndards de qualitat i rendiment mitjançant “Assajos in situ” del camp acabat (Assajos d'identificació, d'interacció superfície-jugador i superfície-pilota, regularitat superficial i pendents), realitzats també per laboratoris acreditats per “World Rugbi”. Una vegada verificat el compliment de la qualitat i rendiment de la superfície sintètica del camp de joc, és certificat per la Federació nacional corresponent. Posteriorment cada dos anys la superfície d'herba artificial ha d'assajar-se de nou per a verificar que se segueix complint la Regla 22. Els requisits i el procediment es troben en el Manual tècnic d'especificacions de rendiment d'herba sintètica per a rugbi i els documents tècnics que edita “World Rugbi” amb periodicitat anual.
En competicions de la Federació Espanyola de Rugbi les superfícies d'herba artificial per a rugbi han de complir la Regla 22 i els criteris de “World Rugbi” en relació amb les superfícies d'herba artificial.
7b.2) Superfícies de joc d'herba artificial per a camps de competicions no federatives:
Per a competicions no federatives, competicions locals, entrenament, esport escolar i recreatiu, les superfícies d'herba artificial per a rugbi compliran els requisits de rendiment, durabilitat, identificació del producte i d'assaig basats en la norma UNE-EN 15330-1:2014 “Superfícies d'herba artificial i punzonadas dissenyades principalment per a ús exterior. Parteix 1: Especificacions per a superfícies d'herba artificial per a futbol, hoquei, rugbi, tennis i ús multideportivo”, quant a rugbi. Aqueixa norma consta de dues parts, la 1ª part descriu els requisits de les superfícies esportives d'herba artificial d'acord amb l'ús previst, a verificar mitjançant assajos en laboratori per a l'aprovació prèvia del producte i la 2ª part descriu els requisits de les superfícies esportives d'herba artificial una vegada instal·lades per a verificar-les mitjançant assajos “in situ”, per a confirmar que les seues propietats són adequades a l'ús previst.
1ª Part: Aprovació de tipus en laboratori: En el quadre següent s'inclouen els requisits d'assajos de laboratori dels materials, a fi d'assegurar els nivells requerits de rendiment esportiu i d'interacció jugador-superfície, així com que estan fabricades amb materials de qualitat acceptable per a l'ús previst.
|
REQUISITS D'ASSAJOS DELS MATERIALS PARA |
||
|
Tracció de la catifa d'herba artificial |
> 25 N/mm |
|
|
Tracció de les fibres d'herba artificial |
> 30 N per a fibres fibriladas |
|
|
Resistència a l'envelliment de les fibres d'herba artificial |
≥ 50% respecte de la mostra no envellida i no inferior als valors de tracció abans indicats |
|
|
Color |
Després d'envelliment artificial solidesa del color ≥ 3 en l'escala de grises, comparada amb la mostra sense envellir |
|
|
Resistència de les juntes de la catifa d'herba artificial |
Juntes cosides |
≥ 1.000N/100 mm |
|
Juntes pegades |
≥ 100N/100 mm |
|
|
Unió del plomall o mechón d'herba artificial |
Força d'extracció del plomall: ≥ 30 N |
|
|
Permeabilitat a l'aigua |
≥ 500 mm/h |
|
|
Resistència a tracció de la capa amortiguadora d'impacte |
> 0,15 MPa |
|
|
Resistència a desgast |
Màxim percentatge de pèrdua de massa després de 2.000 cicles ≤ 2% |
|
|
Pot vertical de la pilota* |
Entre 45% i 75 % (0,60 i 1,0 m) |
|
|
Altura de caiguda critica |
≥ 1,3 m |
|
|
Absorció d'impacte / Reducció de força |
Entre 55 % i 70 % |
|
|
Deformació vertical |
Entre 4 mm i 10 mm |
|
|
Resistència rotacional |
Entre 30 Nm i 50 Nm |
|
|
Resistència a l'ús simulat |
Després d'un ús simulat de 20.200 cicles usant corró amb tacs, la superfície seca ha de complir els requisits de pot vertical de la pilota, absorció d'impacte, deformació vertical i resistència rotacional abans indicats. A més el valor de lesió de cap (HIC, Head Injury Criterion) mesurat a una altura d'1,0 +0,05 m, no ha de ser superior a 1.000 HIC. |
També es realitzaran els assajos d'identificació del producte els quals han de correspondre's amb els valors que figuren en la declaració del producte del fabricador amb les toleràncies que indica la norma UNE-EN 15330-1:2014 abans indicada.
2ª Part: Requisits per a assajos de les instal·lacions: Després de la instal·lació o construcció de la superfície d'herba artificial es realitzaran assajos “in situ” per a assegurar-se que la superfície esportiva d'herba artificial ofereix els nivells de rendiment acceptables previstos, aquesta avaluació inicial es duu a terme després de la instal·lació o construcció. Així mateix es recomanen avaluacions posteriors d'aqueixos requisits al llarg de tota la vida de la superfície d'herba artificial, cada dos o tres anys depenent de l'ús. A continuació s'inclouen els requisits de rendiment d'assaig inicial i assajos posteriors sobre el terreny.
|
REQUISITS D'ASSAJOS “IN SITU” |
||
|
Rebot vertical |
45% a 75 % (0,60 m a 1,0 m) |
|
|
Altura de caiguda critica |
Assaig inicial |
> 1,3 m |
|
Assaig posterior |
> 1,0 m |
|
|
Absorció d'impacte |
> 55 % i < 70 % |
|
|
Deformació vertical |
> 4 mm i < 10 mm |
|
|
Resistència rotacional |
30 Nm a 50 Nm |
|
|
Velocitat d'infiltració d'aigua (Si escau) |
> 180 m |
|
|
Regularitat superficial |
Regla de 3 m |
< 10 mm |
|
Pendents transversals màxims |
£ 1 (%) |
El fabricant i/o l'instal·lador de la superfície esportiva, facilitaran la documentació del mateix que inclourà, almenys, el següent:
- Resultats de les proves d'assaig en laboratori i la seua conformitat amb els requisits exigits.
- Descripció del procediment d'instal·lació del mateix.
- Els resultats dels assajos “in situ” i la seua conformitat amb els requisits exigits.
- Vida útil estimada de la superfície esportiva, que no ha de ser inferior a 10 anys i garantia de la mateixa.
- Informació sobre el manteniment de la superfície esportiva d'herba artificial.
Les operacions de conservació i manteniment són imprescindibles perquè les propietats de la superfície esportiva que existeixen inicialment no es vegen afectades amb el temps. Si malgrat les actuacions de conservació i manteniment de la superfície, indicades pel fabricant, s'observara perduda d'aquestes propietats, açò seria objecte de reclamació per garantia del producte.
8. PALS DE GOL I TRAVESSER
Els pals de gol i el travesser es col·loquen en el centre de la línia de marca o assaig (goal), la separació entre els extrems interiors dels pals de gol és de 5,60 m, el travesser disposat horitzontalment entre els pals de gol està a una altura de 3,00 m del sòl mesurat des de la seua vora superior, l'altura dels pals de gol sobre el travesser tindrà un mínim de 3,40 m i recomanat 5 m, per a alt nivell esportiu serà de 7 m. Vegeu la figura RUG-2.
Estaran construïts del mateix material (fusta, acer, aliatge lleuger o material plàstic) no corrosiu o protegit de la corrosió.
Els pals i el travesser tindran la mateixa secció, la qual serà preferentment circular, semicircular o el·líptica, els de secció quadrada o rectangular tindran les cantonades arredonides amb un radi d'almenys 3 mm. La dimensió màxima de la secció transversal serà 10 cm i serà la mateixa que la de la línia de marca.
Els pals de gol i el travesser estaran units rígidament, en cas d'existir elements d'unió estaran perfectament enrasats amb les superfícies dels elements que uneixen i no presentaran elements tallants buits o protuberàncies.
El color recomanat és blanc o un altre que contraste perfectament contra el fons, recomanant-se pintar d'un altre color un segment central del travesser com a referència del seu eix.
Els pals disposaran d'un element de protecció amortidor d'impactes d'altura no inferior a 2,00 m, no sobreeixirà més de 30 cm de les línies de marca i proporcionarà un amortiment (Absorció d'impactes) que no excedirà de 500 m/s² (UNEIX EN 913)
Els pals de gol han d'estar fermament fixats al sòl sota la superfície esportiva per mitjà de caixetins encastats en daus de formigó,vegeu figura RUG-2, de manera que els proporcionen la rigidesa, estabilitat i resistència adequada.
9. LA PILOTA
De forma ovalada format per quatre elements, fabricat de cuir o material sintètic adequat. Pot estar tractat per a fer-li resistent a l'aigua i al fang i més fàcil d'agarrar.
Tindrà el perímetre major de l'el·lipse, d'un extrem a un altre, entre 740 i 770 mm i el perímetre menor de la circumferència a l'ample, entre 580 i 620 mm. La longitud de l'eix major estarà entre 280 mm i 300 mm. El pes de la pilota estarà entre 410 i 460 g. Les dimensions i el pes poden reduir-se per a partits entre escolars o joves d'escoles de rugbi.
La pilota tindrà una pressió equivalent a 0,67 – 0,70 kg/ cm², açò és 65,71– 68,75 kPa (9,5 – 10 lliures per polzada quadrada) al començament del partit. Vegeu figura RUG-3.
10. PALS AMB BANDERES
Es col·loquen vuit pals amb banderes en la intersecció de les línies laterals i les línies de marca i de pilota morta, aquests pals estaran fora de l'àrea de la zona de marca i no formen part de l'àrea de joc.
Es col·loquen altres sis pals alineats amb les línies de 22 m i la línia de centre, 2 m més enllà de les línies de lateral.
Els pals no seran punxeguts, seran flexibles en totes adreces i la seua altura mínima serà d'1,20 m sobre la superfície esportiva. Vegeu figura RUG-4.
11. BANCS DE JUGADORS
A l'exterior de l'àrea exterior de seguretat del recinte de joc, al costat d'una de les bandes exteriors es reservarà l'espai necessari per a situar dos bancs de jugadors reserves dels equips, al nivell de la superfície de joc i no per sota d'ella i de manera que no siguen accessibles als espectadors.
Els bancs per a jugadors reserves se situaran paral·lels a la línia exterior de l'àrea perimetral, en tot cas fóra de l'àrea perimetral i a una distància mínima d'aquesta banda línia d'1,50 m. Es preveuran seients en cada banc per a, almenys, 8 persones assegudes o per al nombre que indique el Reglament de la Competició que es tracte. És recomanable que disposen de respatler i estiguen protegits de les inclemències meteorològiques i/o d'objectes llançats pels espectadors, si els hi haguera, aquesta protecció pot ser de material transparent sempre que complisca eficaçment la seua funció. Vegeu figura RUG-1.
12. MARCADOR
El marcador es col·locarà en situació de perfecta visibilitat per a àrbitres, jugadors i públic i serà resistent i estanc a les inclemències meteorològiques per a la seua col·locació a l'exterior. El marcador indicarà el temps de la trobada amb cronometre, el període, els noms dels equips i el tempteig.
13. ÀRBITRE DE VIDEO
En competicions d'alt nivell, quan així ho requerisca la competició, es disposarà un espai i la instal·lació tècnica necessària per a assistir a l'àrbitre mitjançant el visionat del joc en pantalla de video.
14. MEGAFONIA
En instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions nacionals d'alt nivell, la instal·lació esportiva haurà de comptar amb instal·lació de megafonia. La instal·lació de megafonia ha de permetre controlar de forma individual el sistema de so en les àrees on es troben els representants dels mitjans de comunicació i comentaristes.
El sistema de megafonia ha d'estar dissenyat per a fer automàticament avisos en cas d'emergència, tant a esportistes com als espectadors.
15. CIRCUIT TANCAT DE TELEVISIÓ (CCTV)
En instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions nacionals d'alt nivell, la instal·lació esportiva haurà de comptar amb instal·lació de circuit tancat de televisió en color per a vigilància dels espectadors, si així ho requereixen les autoritats de prevenció de la violència en l'esport, no obstant açò és recomanable preveure la seua instal·lació. La instal·lació de circuit tancat de televisió disposarà de càmeres fixes i mòbils que controlen l'interior i l'exterior (gradería, accessos, etc.), subministrament propi d'electricitat i es manejarà des de la sala de control organitzatiu de la instal·lació.
16. UNITAT DE CONTROL ORGANITZATIU (UCO)
En instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions nacionals d'alt nivell, si així ho requereixen les autoritats de prevenció de la violència en l'esport, en raó a la importància de la competició, el nombre d'assistents, la seguretat de la mateixa i la modalitat del seu desenvolupament, es disposarà una sala de control des de la qual es tinga una visió general de la instal·lació (pista, gradería, etc.), aquesta unitat de control organitzatiu disposarà, com a mínim, de circuit tancat de televisió, megafonia i enllaços de radi i telecomunicació, així com els altres mitjans que resulten necessaris per al control del recinte.
17. ESPAIS AUXILIARS PER Als ESPORTISTES
17.1 VESTUARIS, CONDÍCIES D'ESPORTISTES, ENTRENADORS
Es disposaran, com a mínim dos vestuaris independents, un per a cada equip. Els vestuaris disposaran de zona de canvi de roba amb bancs i penjadors, zona de dutxes amb espai per a assecat i zona de condícies amb cabines de vàters i lavabos.
Els vestuaris tindran entrades independents d'altres zones des del camp de joc, cada vestuari estarà previst per a un nº mínim de 23 usuaris.
Els vestuaris tindran les característiques següents:
• Zona de canvi de roba dels jugadors, equipada amb bancs fixos amb una longitud mínima 0,65m/usuari, penja-robes o armaris guarda-roba i pissarra.
• Zona de massatges amb, almenys, dues lliteres per a massatge, màquina de gel i frigorífic.
• Zona de dutxes, amb sòl antilliscant i impermeable, amb un no mínim de 6 dutxes i recomanat de 10 dutxes.
• Zona de vàters (2 mínim, 3 recomanat), urinaris (2 mínim, 3 recomanat), lavabos amb espills (2 mínim, 4 recomanat) i assecadors de pèl (2 mínim, 4 recomanat).
La resta de característiques d'aquests espais serà segons l'indicat en la norma NIDE “Sales i Pavellons” en l'apartat vestuaris-condícies.
Es disposarà una sala d'entrenadors contigua a cadascun dels vestuaris d'equip, amb banc, penja-robes o armaris guarda-roba, pissarra, vàter, lavabo i dutxa.
17.2 VESTUARIS, CONDÍCIES D'ARBITROS
Es disposarà un vestuari per a árbitrosIn addition to that provision should be made, que podrà utilitzar-se, quan no hi haja competició, com a vestuari d'entrenadors, monitors o professors. EstAll changing rooms shall be fitted with showers and toilets.i vestuari disposarà de zona de canvi de roba amb bancs i penjadors, zona de dutxes amb espai per a assecat i zona de condícies amb cabines de vàters i lavabos. En competicions d'alt nivell esportiu la zona de canvi es dotarà per a 8 persones. En el mateix vestuari o annex a ell hi haurà una zona per a redacció d'actes, informes, etc. amb el mobiliari apropiat. Les característiques d'aquests espais serà segons l'indicat en la norma NIDE “Sales i Pavellons” en l'apartat vestuaris-condícies.
17.3 INFERMERIA – PRIMERS AUXILIS
Es disposarà de manera que l'accés a ella des del camp de joc siga fàcil i comptarà amb una ràpida eixida cap a l'exterior als vehicles d'emergència per a evacuació d'accidentats, lesionats o malalts. Els espais de circulació i portes tindran la suficient amplària per al pas de lliteres, els passadissos tindran un ample mínim de 2,25 m i les portes 2,20 m. Estarà equipada amb una taula d'exploració, llitera, una taula escriptori, butaca, un armari farmaciola, penja-robes i l'equip de material mèdic imprescindible per als primers auxilis. La sala de primers auxilis haurà d'estar disponible tant per als esportistes com per al públic si no existeix una altra específica per al públic.
17.4 ÀREA DE CONTROL DE DOPATGE
En competicions oficials es disposarà una àrea de control de dopatge, que tindrà un ús exclusiu per a aquesta fi. Ha de complir els requisits que estableix l'Ordre PRE/1832/2011, de 29 de juny, per la qual es regula l'àrea de control del dopatge, el material per a la presa de mostres i el protocol de manipulació i transport de mostres de sang i disposarà dels següents espais:
• Una sala d'espera amb cadires i frigorífic per a begudes no alcohòliques ni altres substàncies que pogueren donar resultat advers, així com recipient/s per a recollida dels envasos de les begudes.
• Una sala de treball contigua a la sala d'espera i comunicada directament amb ella amb taula, cadires i un frigorífic amb clau per a guardar les mostres fins al seu trasllat.
• Sala de presa de mostres d'orina contigua a la sala de treball (En cas de competicions per a homes i dones és recomanable dues) amb vàter, lavabo i espill
• Sala d'extracció de sang com a sala addicional contigua a la sala de treball o bé com un espai inclòs en aquesta sala de treball. Si és sala addicional es dotarà de frigorífic amb clau per a guardar les mostres fins al seu trasllat.
17.5 MAGATZEM DE MATERIAL ESPORTIU
Es disposarà un magatzem de material esportiu de grandària suficient per a guardar material esportiu de rugbi i es podrà tancar amb clau. Disposarà d'accés fàcil o directe des del camp de joc sense obstacles, complirà els requisits de la norma NIDE “Sales i Pavellons”.
18. ESPAIS AUXILIARS SINGULARS
18.1 OFICINES D'ADMINISTRACIÓ
Són els espais destinats a les persones encarregades de la gestió administrativa de la instal·lació esportiva. La seua grandària estarà d'acord amb la grandària de la instal·lació esportiva a la qual serveix. Complirà els requisits de la norma NIDE “Sales i Pavellons”.
Per a les competicions internacionals d'alt nivell, es disposaran oficines amb la superfície i l'equipament necessari per als esdeveniments previstos, es recomana disposar dels següents espais:
• Dues sales de treball i oficines.
• Sala de treball per a delegats.
• Sala de reunions.
• Dos magatzems per a emmagatzematge temporal d'equipament esportiu i equipament tècnic.
• Espai per a acreditació en l'entrada de la instal·lació, amb accés directe des de l'exterior. Els espais d'acreditació de Vips i mitjans de comunicació estaran diferenciats i separats de la resta. Tots els espais d'acreditació estaran clarament senyalitzats
18.2 VESTUARIS DE PERSONAL
Els vestuaris de personal seran d'una grandària en funció del nombre de persones que participen en la conservació, manteniment i preparació del camp de joc, neteja, manteniment d'instal·lacions tècniques, etc. Aquests vestuaris es disposaran separats de l'àrea de vestuaris d'esportistes i d'àrbitres.
18.3 MAGATZEM DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT
Es disposarà un magatzem o magatzems per a maquinària, utensilis, productes, etc. de conservació i manteniment del camp de joc i de la instal·lació esportiva amb dimensions suficients i es podrà tancar amb clau. Disposarà d'accés fàcil o directe des del camp de joc sense obstacles, complirà els requisits de la norma NIDE “Sales i Pavellons”.
18.4 ESPAIS PER A AUTORITATS I PERSONALITATS
En grans instal·lacions esportives es disposarà una zona de recepció i estada d'autoritats i personalitats, que es trobarà prop de la Tribuna d'autoritats a manera d'antepalco.
Per a competicions d'alt nivell, es requereix reservar espais destinats a rebre als convidats VIP la dimensió dels quals depèn del tipus d'esdeveniment. Aquests espais, fora del seu ús en l'esdeveniment, també poden ser utilitzats per a altres finalitats.
Així mateix es disposarà de places d'aparcament amb zona d'accés diferenciat i entrada directa a l'interior de la instal·lació i prop de la zona de recepció.
18.5 ESPAIS PER Als MITJANS DE COMUNICACIÓ
En grans instal·lacions esportives on es desenvolupen importants esdeveniments esportius es disposaran espais per als representants dels mitjans de comunicació i les instal·lacions que requereixen, aquests espais estaran separats de les zones d'espectadors i amb accessos independents.
Per a competicions d'alt nivell, així mateix, es requereix que la instal·lació esportiva dispose d'entrada diferenciada per als mitjans de comunicació amb zona de recepció i dels següents espais.
• Tribunes per a la premsa.
• Cabines per a comentaristes de radi i TV.
• Espais per a càmeres de TV.
• Sales de treball de mitjans de comunicació.
• Sala de conferències de premsa.
• Sala de treball per a la premsa.
• Zona mixta que permeta als representants dels mitjans de comunicació parlar i/o entrevistar als jugadors.
• Aparcament reservat per a mitjans de comunicació.
19 ESPAIS PER Als ESPECTADORS
Els espais per als espectadors permetran veure les competicions esportives que tinguen lloc i disposaran dels espais auxiliars necessaris com són: vestíbul/s d'accés amb zona i cartells d'informació, control d'accessos, taquilles, bar – cafeteria, condícies, guarda-roba, etc. Els espais per a espectadors es dissenyaran i construiran de manera que siguen accessibles per a persones amb discapacitat de forma no discriminatòria, independent i segura, es reservaran places per a persones de mobilitat reduïda (1 per a usuaris de cadira de rodes per cada 100 places o fracció) i compliran la normativa nacional, autonòmica i local a aquest efecte. Els espais destinats als espectadors compliran els requisits del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i altra normativa vigent, especialment la d'espectacles públics, accessibilitat i incendis. Així mateix aquests espais compliran els requisits de la norma NIDE “Campos Grans i Atletisme”.
Les instal·lacions esportives on es vagen a realitzar competicions esportives d'alt nivell han de disposar d'accessos independents per a jugadors i àrbitres diferents dels de públic, de manera que no puguen entrar en contacte directe amb el públic.
El no d'espectadors a preveure depèn del nivell i del caràcter de l'esdeveniment esportiu. En instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions nacionals d'alt nivell, es recomana i preceptiu si així ho requereixen les autoritats de prevenció de la violència en l'esport, que es disposen localitats numerades i amb seients per a tots els espectadors.
La Tribuna d'autoritats i personalitats estarà en una posició central, prop del camp de joc i enfront dels bancs de jugadors. La zona no haurà de ser accessible per al públic. En competicions d'alt nivell disposarà d'antepalco.
Tribunes de Participants: Es reservaran un nombre suficient de places en una tribuna especial per als membres dels equips i organitzacions participants en l'esdeveniment esportiu que no estiguen disputant la trobada.
20 ACCESSIBILITAT
Les instal·lacions esportives per a rugbi es dissenyaren i construiran de manera que siguen accessibles per a persones amb discapacitat, de forma no discriminatòria, independent i segura. Disposaran d'un itinerari exterior accessible a la instal·lació i d'itineraris accessibles al camp de joc, els espais esportius auxiliars (Vestuaris, infermeria, etc.) i els espais per a espectadors. Els citats espais esportius, auxiliars i per a espectadors seran accessibles, compliran els criteris d'accessibilitat que s'indiquen en la norma NIDE “Campos Grans i Atletisme” així com la normativa nacional, autonòmica i local a aquest efecte. Es recomana que complisquen els requisits de les Normes UNEIX de “Accessibilitat”.
21 BIBLIOGRAFIA BÀSICA
- Lleis del joc del rugbi 2016. “World Rugbi” (Federació Internacional de Rugbi)
- Manual tècnic d'especificacions de rendiment de superfícies artificials per a rugbi, Edició 2016 “World Rugbi”
- Reglament de partits i competicions 2015. Federació Espanyola de Rugbi.
- Rugbi gradual Federació Espanyola de Rugbi.
- Normativa de la Federació Espanyola de Rugbi per a l'homologació de camps de Rugbi per a competició nacional i internacional. Octubre de 2016.
- Normes UNE-EN de “Superfícies i Equipaments esportius”
- Normes UNE-EN de “Il·luminació d'instal·lacions esportives”
- Normes UNE-EN de “Instal·lacions per a espectadors en instal·lacions esportives”
- Normes UNEIX de “Accessibilitat”