|
|
|
0. AMBITO D'APLICACION
La present Norma Reglamentaria és aplicable en totes aquelles pistes que es realitzen total o parcialment amb fons del Consell Superior d'Esports per a la pràctica de l'esquaix i on es vagen a celebrar competicions de la Real Federació Espanyola de Squash. És competència d'aquesta Federació esportiva l'homologació de cada instal·lació per a l'organització de competicions oficials d'esquaix. Este document ha sigut elaborat amb la finalitat de normalitzar els aspectes reglamentaris de tota instal·lació útil per a la pràctica d'eixe esport, per a açò s'han tingut en compte els Reglaments Internacionals vigents i s'ha sotmès a consulta de la Real Federació Espanyola d'Esquaix.
1. GRANDÀRIA DEL CAMP DE JOC
El camp de joc d'esquaix està compost per una pista rectangular tancada íntegrament per quatre parets verticals perimetrals: el frontis, dos parets laterals i la paret posterior, en la qual se situa la porta d'entrada.
La pista és un rectangle de dimensions 9,75 m x 6,40 m de mesures interiors entre paraments (Diagonales 11,665 m) per al joc d'individuals i de 9,75 m x 7,62 m per al joc de dobles (Diagonales 12,375 m).
Las altures de les superfícies de joc en les parets, des del nivell superior del sòl esportiu de la pista són les següents: En el frontis 4,57 m, en la paret posterior 2,13 m i en les parets laterals la zona de joc està delimitada per línies que unixen les altures indicades des del frontis a la paret posterior. Vegen-se per a pistes d'individuals la figura:
i per a pistes de dobles la figura:
En competicions internacionals de la Federació Mundial d'Esquaix (WSF) l'ample de la pista de dobles serà de 8,42 m (Diagonales 12,883 m). Vegeu la figura:
Las dimensions en planta mesurades a 1 m sobre el nivell de sòl acabat entre les superfícies dels acabats dels paraments, admeten les següents toleràncies:
| TOLERÀNCIES DIMENSIONALS PISTA INDIVIDUALS ESQUAIX | ||
|---|---|---|
| Dimensió (mm) |
Tolerància (mm) |
|
| Longitud | 9.750 | ± 10 |
| Ancho | 6.400 | ± 10 |
| Diagonals | 11.665 | ± 25 |
| TOLERÀNCIES DIMENSIONALS PISTA DOBLES ESQUAIX | ||
|---|---|---|
| Dimensió (mm) |
Tolerància (mm) |
|
| Longitud | 9.750 | ± 10 |
| Ancho | 7.620 | ± 10 |
| Diagonals | 11.665 | ± 25 |
| TOLERÀNCIES DIMENSIONALS PISTA DOBLES ESQUAIX COMPETICIÓNES INTERNACIONALS (WSF) |
||
|---|---|---|
| Dimensió (mm) |
Tolerància (mm) |
|
| Longitud | 9.750 | ± 10 |
| Ancho | 8.420 | ± 10 |
| Diagonals | 12.883 | ± 20 |
En pistes ja existents en les quals les superfícies de la parets de joc estiguen deteriorades i siga necessària la seua reparació, s'admet que després de, la reparació realitzada, les dimensions indicades no s'hagen reduït més de 80 mm.
2. TRAÇAT DEL CAMP DE JOC. PISTA, FRONTIS, PARED TRASERA I PARETS LATERALS
Las dimensions i marques de la pista així com les del frontis, les parets laterals i de fons s'indiquen, per a la pista d'individuals en la figura:
i per a la pista de dobles en la figura:
Todas línies de marques tindran 5 cm d'ample i seran de color roig el qual contrastarà la resta de les superfícies adjacents. Todas les marques de les parets seran del mateix color. Todas les marques de la pista seran del mateix color.
Las línies del sòl i de servei es marcaran amb pintura o cinta de plàstic adhesiva, no sobreeixiran de la superfície del paviment i seran antilliscants.
Las línies de falta en el frontis i en les parets laterals no sobreeixiran cap a l'espai de la pista i han d'estar configurades de forma tal que desvien la trajectòria de la pilota quan impacte amb ella, per a açò seran de forma còncava, vegeu la figura:
La línia de servei en el frontis es marcarà en la seua superfície sense que produïsca desviació alguna del rebot de la pilota en colpejar-la.
La línia de falta de la paret posterior té la seua vora inferior a 2,130 m del nivell del sòl. Si la paret posterior és transparent i l'altura d'aquesta paret és exactament de 2,130 m, la línia de falta pot suprimir-se. Si la paret posterior és transparent i l'altura d'aquesta paret és de 2,180 m o major, la línia de falta ha de marcar-se en la cara interior de la paret. Si la paret posterior és una paret sòlida no transparent, la línia de falta ha d'estar configurada de forma tal que desvie la trajectòria de la pilota quan impacte amb ella, per a açò serà de forma còncava o bé es col·locarà una banda sonora de 0,20 m al llarg de la paret amb la seua vora inferior a 2,130 m marcant la línia de falta de 5 cm en la part inferior d'eixa banda sonora, la banda sonora no sobreeixirà més de 5 mm cap a la pista.
En la part inferior del frontis està la banda de falta la part superior de la qual ha d'estar a una altura de 48(1) cm sobre el nivell del paviment acabat, s'acabarà en angle en la seua part superior amb la finalitat de desviar la pilota en el seu impacte frontal. No ha de sobreeixir del frontis més de 15 mm en la part superior i 45 mm en la inferior. Totes les vores de la banda de falta estaran arredonits. Per davall dels 50 mm la banda de falta pot ser de qualsevol color i estarà construïda amb materials que oferisquen enfront de l'impacte de la pilota un so diferent al de la paret (“Tin” o llanda), vegeu la figura:
También pot estar construïda amb un sistema electrònic que emeta un so audible quan la pilota colpeja en la banda de falta per davall de la línia superior de falta de 50 mm. El sistema no ha de veure's afectat per condicions externes com a vibracions o variacions atmosfèriques o d'il·luminació.
Totes les línies de marques seran rectes amb una desviació màxima de 2 mm en 3 m i amb una desviació de 5 mm de les dimensions indicades. La màxima variació respecte a la posició correcta de qualsevol línia de marca no podrà excedir de 5 mm excepte la variació de l'altura xapa de falta que no serà més de 2 mm en qualsevol punt.
(1) En competicions de la PSA (Associació Professional d'Esquaix) s'utilitza també una altura de 43 cm i per a competicions internacionals d'ample de pista 8,42 m l'altura de la banda de falta pot baixar-se a 33 cm
3. ALTURA LLIURE D'OBSTACLES
La altura lliure mesura entre la superfície del paviment acabat fins al punt més baix del sostre o element ixent d'este (cara inferior de sostre, penge de biga, conducte d'aire condicionat, etc.) fins i tot les lluminàries, serà de 5,64 m com a mínim sobre tota la superfície de la pista, no obstant açò podrà reduir-se gradualment eixa altura lliure de la manera següent:
- Hasta 5,00 m en el frontis des d'una distància d'1,00 m davant del mateix.
- Hasta 4,00 m en la paret posterior des d'una distància de 3,00 m davant d'aquesta paret.
Esta reducción de altura libre podrá realizarse tanto en pistas de individuales, véase figura:
com en pistes de dobles, vegeu:
4. ORIENTACIÓ SOLAR
La pràctica de l'esquaix es realitza en pistes cobertes, per tant no és necessari considerar l'orientació de la pista per a evitar els enlluernaments directes per efecte del sol.
5. PARAMENTS. FRONTIS, PAREDES LATERALES Y DE FONDO
El frontis, les parets laterals i de fons estaran construïts amb materials rígids i d'alta densitat, de manera que proporcionen una resposta uniforme a l'impacte de la pilota, no és aconsellable utilitzar parets de rajola buit en la seua construcció. Las parets tindran resistència i estabilitat enfront de les accions previstes en el joc sense manifestar deformacions, trencaments o agrietamientos. Así mateix s'evitarà la transmissió d'humitats per capil·laritat a les mateixes provinent de l'estructura suporte o de suport. Las parets de la pista estaran construïdes de tal manera (aïllament, ventilació, etc.) que es mantindran lliures de condensació especialment quan estiga en ús.
Los paraments tindran un revestiment superficial homogeni, llis i dur amb espessor suficient, de manera que tinguen resistència a l'impacte de la pilota i oferisquen un rebot de la mateixa regular i uniforme. La superfície dels paraments serà de color clar esmaix, resistent, plana i sense defectes superficials.
El revestiment tindrà les següents característiques: Resistència a l'impacte, resistència a l'impacte de la raqueta i del jugador, color clar esmaix en tota la seua massa amb possibilitat de tonificado, acabat llis i sense juntes, durabilitat i estabilitat a les variacions de temperatura i humitat a conseqüència del joc, alta adherència al suport (rajola, morter, formigó, etc.), transpirable, elàstic i absorbent. Aquest revestiment podrà ser revoque de morter hidràulic amb additius polímers que tinguen les característiques requerides.
El revestiment tindrà espessor suficient. Cuando aquest revestiment consistisca en revoque de morter hidràulic l'espessor serà com a mínim de 10 mm en les parets laterals i de fons, ampliant-se fins a un màxim de 15 mm en el frontis.
Els paraments de la pista podran continuar per damunt de les línies de falta però no sobreeixirà cap a la pista, en eixe cas tindrà un acabat mate llis i de color blanc o clar contra el qual els jugadors podran veure la pilota sense dificultat amb una reflectància mínima de 50%.
5.1 FRONTIS I PARETS LATERALS
El frontis i les parets laterals seran de la mateixa construcció.
Las parets laterals podran estendre's per damunt de la línia de falta superior en les línies laterals.
5.2 PARET POSTERIOR
La paret posterior ha de ser també de la mateixa construcció, color, resistència, etc. que el frontis i les parets laterals o ser íntegrament transparent (p.i.: vidre temperat).
En la paret posterior, quan és un mur, per damunt de la línia de falta hi haurà una banda de 200 mm, inclosos els 50 mm de la línia de falta, construïda en material que permeta desviar l'impacte de la pilota i diferenciar el so d'aquest impacte. La banda sonora no ha de sobreeixir cap a la pista més de 5 mm.
En caso de que la paret posterior siga de material transparent i la seua altura siga de 2,130 m (± 5 mm) sobre el nivell acabat de la superfície esportiva de la pista, la línia de falta pot ser omesa.
Cuando la paret posterior siga de material transparent i la seua altura siga de 2,180 m (± 5 mm) o major, sobre el nivell acabat de la superfície esportiva de la pista, es marcarà la línia de falta en la cara interior de la paret posterior que dona a la pista.
La paret posterior de material transparent no produirà reflexos de les lluminàries del sostre.
Así mateix la paret posterior de material transparent i la porta d'accés, tindran un gravat de línies verticals de 600 mm d'altura des del sòl espaiades regularment (15 unitats per metro) i amb amplària constant (1,5 cm) al llarg de tota la paret.
5.3 VERTICALITAT I PLANEIDAD DE LES PARETS
La verticalitat de les parets de la pista serà tal que el màxim desplome permès de les mateixes respecte de la vertical, serà de ±5 mm a 2 m d'altura, mesurat:
- A menys de 250 mm de cada cantonada de la pista.
- En tres punts intermedis addicionals espaiats uniformement al llarg de la longitud de cada paret.
Las parets de la pista seran rectes amb una variació de ± 15 mm en la longitud de qualsevol paret, mesures horitzontalment a una altura d'1 m sobre el nivell del paviment esportiu acabat.
La planimetria de les superfícies de les parets de la pista serà tal que les variacions superficials amb regla d'1,80 m no seran majors a 3 mm en qualsevol direcció.
Las parets de la pista no tindran mosses, forats o juntes obertes de més de 2 mm en qualsevol dimensió (amplària, longitud o profunditat) en el plànol de la paret.
5.4 RESISTÈNCIA DE LES PARETS
Las parets de la pista i totes les seues parts components, seran capaces de suportar totes les accions que puguen actuar sobre elles procedents del joc normal, sense patir cap dany temporal o permanent a causa de l'impacte de pilotes o raquetes i de l'impacte dels jugadors, definit este com l'equivalent al d'un cos humà amb una massa de 100 kg i un coeficient d'absorció de 47% (és a dir el 47% de l'energia d'impacte és absorbida pel cos i el 53% es transmet a la paret), que es mou en el moment d'impacte a una velocitat de 4,5 m/s i colpeja a la paret en angle recte a ella, sobre un àrea de 0,25 m2 a una altura al centre de l'àrea d'impacte d'1,47 m ( ± 50 mm) sobre la totalitat de la seua longitud.
5.5 DEFORMACIÓ DE LES PARETS
Las parets de la pista no es deformaran per l'impacte de la pilota en el joc normal de manera que el rebot es veja afectat.
La deformació que poguera produir-se deguda a l'impacte dels jugadors tornarà a la seua posició inicial en el termini d'1 segon, no patirà trencament ni dany permanent o temporal a causa de la deformació i en cap cas afectarà a la seguretat de jugadors, oficials i espectadors.
5.6 ACABATS
Totes les parets de la pista tindran un acabat llis i dur.
La reflectància mitjana de la superfície de la paret frontal i de les laterals no haurà de ser inferior al 50% en qualsevol punt quan es troben en estat net. Así mateix el valor de la reflectància de la paret frontal i de les laterals no haurà de variar en qualsevol punt d'elles ±5% de la reflectància mitjana.
5.7 JUNTES
En caso de que existisquen juntes en l'acabat de les parets de la pista no seran més amples de 2 mm en el plànol de la paret i no desviaran el rebot de la pilota de cap manera. Así mateix les vores de la juntes no es mouran entre si perpendicularment al plànol de la paret després de l'impacte de la pilota, de la raqueta o d'un jugador.
5.8 PARETS TRANSPARENTS
Cuando la paret posterior o totes les parets de la pista siguen transparents, estaran construïdes amb materials segurs i resistents a impacte de pilotes o raquetes i a l'impacte dels jugadors amb una energia de prova equivalent indicada en el punt anterior, així mateix hauran de complir els requisits establits per al trencament segur, sense formar estelles, vores tallants, etc. La planeidad i la resta de característiques seran les mateixes que s'exigixen als altres tipus de paraments. Cuando s'utilitzen materials transparents per a parets laterals o frontals la seua superfície haurà d'estar tractada per a permetre una bona visibilitat de la pilota pel jugador i una correcta visió dels espectadors, així com para no ser reflectors des de l'interior de la pista
Cuando el material transparent de les parets siga vidre, est serà un vidre de seguretat que tindrà la resistència a impacte abans indicada i que, en cas de trencament, no produïsca fragments que puguen causar ferides tallants greus a les persones, sense considerar per no necessària, la protecció contra caigudes per desnivell. Els vidres de seguretat a utilitzar poden ser:
- Vidrios temperats de seguretat, els quals compliran els criteris de fragmentació de la norma UNE-EN 12150-1 “Vidre per a l'edificació. Vidre de silicat sodocálcico de seguretat temperat tèrmicament. Partix 1: definició i descripció”, per a l'espessor de vidre triat.
- Vidrios laminats de seguretat, compostos per dos fulles de vidre unides per una làmina intermèdia transparent que reté els fragments en cas de trencament, compliran la norma UNE-EN-ISO 12543-2 “Vidre laminat i vidre laminat de seguretat. Partix 2: Vidre laminat de seguretat”.
En cuanto a seguretat a l'ús hauran de tindre una classificació respecte a la seua resposta a impacte no inferior a: 1C1 per a vidres temperats de seguretat i de 1B1 en vidres laminats de seguretat, d'acord amb la norma UNE-EN 12600:2003 “Vidre per a l'edificació. Assaig pendular. Mètode d'assaig a l'impacte i classificació per a vidre pla”. El assaig indicat consistix a deixar impactar una massa pendular de 50 kg, equivalent a l'energia transmesa per una persona i consistent en un nucli metàl·lic folrat amb dos pneumàtics, que cau des de diferents altures sobre una proveta de grandària similar a una porta de pas. De la realització de l'assaig s'obtenen els tres paràmetres que classifiquen al vidre:
- Altura de caiguda (amb valors 1=1.200 mm, 2= 450 mm o 3=190 mm) para la que el vidre no trenca o trenca amb els valors limites que indica l'assaig.
- Forma de trencament (A= recocido, B= laminar, C=temperat)
- Altura màxima sense trencament o amb un trencament especial.
La classificació requerida 1C1 o 1B1 indica que l'altura de caiguda ha de ser la màxima 1.200 mm, açò és la que genera una major energia d'impacte, que la forma de trencament ha de ser C la de vidre temperat, açò és en petit partícules que no produïxen lesions greus o B la de vidre laminar, açò és fragments units i que l'altura màxima sense trencament o amb trencament especial ha de ser 1 coincident amb la màxima. Sense menyscapte de la verificació mitjançant l'assaig indicat de la classificació requerida, es recomana que els vidres temperats siguen d'espessor de 12 mm o 15 mm per a complir eixe requisit.
Las parets de vidre també compliran els següents requisits de resistència:
- Resistència al xoc per impacte de cos dur. Impacte per caiguda lliure de bola d'acer de 500 g des d'una altura de 2,00 m.
- Resistència a flexió: Càrrega de trencament superior a 1200 kg/cm2 i càrrega de treball superior a 500 kg/m2
Els paraments de vidre es col·locaran sobre guies de suport i d'encaste lateral de material inoxidable, evitant el contacte directe vidre amb metall mitjançant juntes i segellats amb productes elàstics. La subjecció del vidre pot ser amb contraforts posteriors de vidre a l'exterior de la pista, que és la solució més convencional o amb marcs metàl·lics a l'exterior de la pista, convé considerar que els contraforts de vidre, normalment de 30 cm ocupen eixe espai a l'exterior de la pista i que els marcs metàl·lics reduïxen la visibilitat si existixen de zones d'espectadors.
5.9 PARETS MOVILES
Cuando les pistes disposen de parets mòbils, estes compliran tots els requisits anteriors com els quals consistixen en una construcció permanent. Las juntes de moviment hauran de ser:
- La junta de moviment horitzontal entre la paret mòbil i el paviment no serà major de 12 mm quan la paret està en posició fixa.
- La junta de moviment vertical entre la paret mòbil i el costat contigu o la paret posterior no serà major de 15 mm quan la paret està en posició fixa.
6. PORTA D'ACCÉS
La porta d'accés a la pista se situarà en el centre de la paret posterior, amb obertura cap a l'interior de la pista. La seua superfície cap a la pista serà plana i perfectament enrasada amb la paret posterior quan estiga tancada, havent de complir les condicions d'aplome i planimetria dels paraments, així mateix tindrà el color, textura i característiques de rebot de la pilota de les parets adjacents de la paret posterior. Disposarà de manilla enrasada a l'interior de la pista i un dispositiu de retenció que haurà de detindre l'obertura de la porta a 180º per a no colpejar la paret posterior en l'interior de la pista. El cèrcol, quan existisca, també haurà de quedar enrasat amb la porta i les parets interiors.
La porta tindrà un mecanisme de tancament o d'un altre tipus que impedisca l'obertura de la porta després d'un impacte d'un jugador amb ella des de la pista.
Las dimensions seran entre 75 cm i 90 cm d'ample per 213 cm d'alt. Si es requerix accés per a persones en cadira de rodes es podrà augmentar l'ample a 100 cm. i l'angle d'obertura serà major de 90º i menor de 180º, és recomanable que supere els 110º
Els herrajes i mecanismes d'obertura estaran embotits i enrasats pel costat de la pista. La pany podrà ser d'esvarada amb bombí i pom exterior i tirador d'anella embotit en el costat de la pista o una altra solució apropiada.
La porta pot ser íntegrament de material transparent com la paret posterior. En este cas hauran de complir els mateixos requisits que les parets transparents, així com garantir, juntament amb els herrajes, una resistència a flexió que evite en tot moment una deformació superficial per impacte del jugador superior als límits fixats per a evitar accidents per “atrapadedos”. Per a aconseguir la flexibilitat es recomana la utilització d'herrajes flexibles o amb juntes elàstiques.
Per a evitar atrapament de dits amb les portes transparents, els buits entre les vores de la porta transparent i la paret posterior transparent després de l'assaig de resistència a impacte que s'indica en el punt 5.4 no podran excedir de:
- El espessor del panell transparent més 2 mm a una velocitat d'impacte de 3 metros per segon.
- El espessor del panell transparent més 12 mm a una velocitat d'impacte de 4,5 metros per segon.
Se recomana, d'acord amb els criteris de WSF, que totes les portes transparents estiguen equipades amb subjeccions de tres punts en tots dos costats.
7. SOSTRE
El sostre ha de ser una superfície contínua homogènia, de color mate, clar i amb forma simple perquè els jugadors perceben la pilota sense dificultat, la reflectància mínima serà del 80%. El sostre serà llis no admetent-se elements ixents com a bigues, motlures, etc. Tampoc s'admeten lucernarios en el sostre i no permetrà el pas de la llum natural exterior en cap punt.
Pot ser la part inferior d'un forjat o un cel ras addicional suspès, en qualsevol cas estarà almenys a l'altura mínima reglamentària de 5,64 m o les indicades en el punt 3, tindrà resistència i rigidesa suficient enfront de l'impacte accidental de la pilota i admetrà la suspensió o empotramiento dels equips d'il·luminació sense alterar la seua planimetria. Así mateix estarà construït de tal manera (aïllament, ventilació, etc.) que es mantindrà lliure de condensació especialment quan la pista estiga en ús.
En pistes amb quatre parets de vidre utilitzades en grans pavellons esportius en les quals el sostre és el de la pista de l'edifici no es requerixen els valors de reflectància abans indicats.
8. PAVIMENT ESPORTIU
La superfície de joc ha de ser una superfície ferma, plana, horitzontal, amb elasticitat controlada, que evite el lliscament sense ser excessivament adherent, de color clar amb acabat mate per a evitar la reflexió de les lluminàries.
Així mateix serà capaç d'absorbir petit quantitats d'humitat sense arribar a ser esvarós, no obstant açò si es considera que la superfície és impermeable s'ha de verificar que no és esvarosa realitzant assajos de resistència al lliscament en condicions humides.
Tradicionalmente són utilitzats generalment els paviments amb acabat de fusta resistent de color clar (arce, hi haja, etc.) tant en l'àmbit nacional com a internacional, amb una construcció inferior que oferix flexibilitat i deformació controlada al paviment esportiu.
El paviment esportiu de la pista d'esquaix complirà els següents requisits, basats en la norma UNE-EN 14904:2007 “Superficies per a àrees esportives. Especificacions per a sòls multideportivos d'interior”:
| REQUISITS SUPERFÍCIE ESPORTIVA PER A ESQUAIX | ||
|---|---|---|
| Reducció de força (Absorción impactes) |
RF40%<55% RF25% |
Competicions àmbit nacional Otras competicions, àmbit regional, local, recreatiu |
| Deformació vertical | 1,8; <3,5mm 5,0 mm |
Competicions àmbit nacional Otras competicions àmbit regional, local, recreatiu |
| Lliscament (Condicions seques) |
80 - 110 | |
| Lliscament (Condicions humides) |
55 - 110 | |
| Resistència a impactes | Sense fissures, clevills o deformacions majors de 0,5 mm per a impactes de 8 Nm | |
| Resistència a petjada | Sense fissures, clevills o deformacions majors de 0,5 mm a les 24 h. de realitzar l'assaig | |
| Resistència a abrasió | Superficies sintètiques: Màxima pèrdua de pes 1.000 mg (1000 cicles, rodes H-18, carrega 1,0 kg) |
|
| Recubrimientos i lacas: Màxima pèrdua de pes 80 mg (1000 cicles, rodes CS-10, carrega 0,5 kg) |
||
| Reflectància especular | Per a un angle de 85º s'anotarà el valor obtingut | |
| Brillo especular | Para un ángulo de incidencia de 85º: ≤ 30% Superficies mates; ≤ 45% Superficies lacadas |
|
| Emissió de formaldehid | Els productes elaborats amb formaldehid han d'assajar-se i pertanyeran a classe: I1 o I2 | |
| Contingut de pentaclorofenol (PCP) | Las superfícies esportives no han de contindre-ho com a component del producte o de les seues matèries primeres | |
| Resistència al foc | Deben assajar-se i classificar-se segons UNE-EN 13501-1 declarant Clase i Subclase resultant de comportament enfront del foc | |
| Planeidad/ Regularidad Superficial (“in situ”) | 3 mm amb regla de 3 m; 2 mm amb regla de 0,3 m |
A més d'estos, s'exigixen els següents requisits:
- La superfície esportiva serà plana i horitzontal i el seu anivellament serà tal que no hi haurà un desnivell major de ±10 mm entre dos punts en la longitud, amplària i en les diagonals de la pista.
- Si existixen juntes en el paviment esportiu no tindran més de 0,25 mm d'altura i 2 mm d'amplària, excepte en la junta de separació o dilatació entre parets i paviment que no serà major de 10 mm.
- El pot de la pilota serà de la mateixa altura i velocitat en tota la superfície del paviment esportiu i la seua trajectòria lineal no es desviarà del plànol vertical corresponent quan la pilota bota sobre el paviment esportiu.
- La reflectancia de la superficie del pavimento deportivo tendrá un valor de 50% ±10%.
- Els paviments de fusta i si escau la subestructura de fusta, estaran tractats contra l'atac de fongs i insectes xilófagos.
- Quan el paviment estiga constituït per subestructures de suport que creen gran quantitat de buits baix la superfície esportiva, s'inclourà la correcció acústica de ressonància per sorolls d'impacte.
- Així mateix estarà construït de tal manera (aïllament, ventilació, etc.) que es mantindrà lliure de condensació superficial especialment quan la pista estiga en ús.
El fabricador i l'instal·lador del paviment esportiu, facilitaran la documentació del paviment esportiu que inclourà, almenys, el següent:
- Resultats de les proves d'assaig en laboratori d'una mostra del paviment.
- La descripció del procediment d'instal·lació del mateix.
- Informació sobre el manteniment del paviment esportiu.
- Els resultats dels assajos “in situ” (Reducció de forces, deformació vertical, lliscament, reflectància, planeidad) i la seua conformitat amb els requisits exigits.
La superfície esportiva es mantindrà amb les mateixes característiques durant la seua vida útil mitjançant les operacions de conservació i manteniment, així mateix es mantindrà neta de restes de goma del calçat, de partícules de pols, etc. que poden reduir la seua resistència al lliscament.
9. IL·LUMINACIÓ
La il·luminació artificial serà uniforme, de llum blanca i freda, de manera que no provoque enlluernament als jugadors ni als espectadors.
Contará amb els següents nivells mínims d'il·luminació horitzontal i rendiment de color, d'acord amb els criteris de la norma UNE-EN 12193 “Il·luminació d'instal·lacions esportives” que s'indiquen a continuació:
| NIVELLS MÍNIMS D'IL·LUMINACIÓ – ESQUAIX | |||
|---|---|---|---|
| NIVELL DE COMPETICIÓ | Iluminancia Horizontal | Rend. Color (Ra) |
|
| I med* (Lux) |
Uniformitat I min*/ Emed* |
||
| Competicions internacionals i nacionals | 700 | 0,85 | 90 |
| Competicions regionals i locals, entrenament alt nivell | 500 | 0,80 | 80 |
| Entrenamiento, esport escolar i recreatiu | 300 | 0,70 | 60 |
* Medido a 1m sobre el nivell del paviment
No s'haurien de col·locar lluminàries a menys d'1 m de les parets de la pista.
Perquè la il·luminació siga amb llum blanca no càlida, s'utilitzaran llums amb temperatura de color Tc: 3.300 K a 5.300 K (Blanco mitjà o neutre) o superior a 5.300 K (Llum freda) (UNE-EN 12464-1).
El índex unificat d'enlluernament en les dos direccions de vista longitudinal i transversal respecte de les lluminàries UGR no serà superior a 16 (UNE-EN 12464-1).
La il·luminació estarà lliure d'ombres i d'efectes estroboscópicos, els quals produïxen la sensació de que els cossos en moviment ho fan amb velocitat menor que la real i el parpelleig lluminós augmenta la fatiga visual. Per a açò es recomana la utilització d'equips d'encés electrònics a alta freqüència (HF) 30 Khz.
En les pistes amb parets transparents, el nivell d'il·luminació haurà de ser el mateix a banda i banda de la paret. Almenys en la zona de 2 m contigua fóra de la pista, haurà de tindre el mateix nivell d'il·luminació que en l'interior de la pista.
La il·luminació en el sostre de la pista tindrà un nivell lluminós no inferior al 25 % del que existisca a 1 m. del sòl.
El sistema d'il·luminació aconseguirà que el frontis i les parets de la pista estiguen il·luminats de manera igual i uniforme i els nivells d'il·luminació no hauran de variar en qualsevol punt en més d'un 15% del nivell mitjà d'il·luminació.
Per a retransmissions de TV color i gravació de pel·lícules es requerix un nivell d'iluminancia vertical en funció de la velocitat de l'acció i la dimensió de l'objecte, en l'abans citada norma UNE-EN 12193, els esports s'han classificat, en eixe sentit, en tres grups A, B i C; encara que no s'indica en la norma l'esquaix, tenint en compte la velocitat de l'acció i la grandària de la pilota, es considera que pertany al grup C. El valor de la iluminancia vertical vària amb la distància de la càmera a l'objecte, per a determinar-ho vegeu el següent gràfic:
Nivel d'il·luminació vertical a mantindre en funció de la distància màxima de tir de les càmeres (UNE-EN12193)
Se recomana un nivell d'iluminancia mínima 1.200 lux per a retransmissions de TV i gravació de pel·lícules, així com els criteris i recomanacions de l'entitat de retransmissió de TV, d'acord amb les especificacions per a pistes d'esquaix de la Federació Internacional d'Esquaix (WSF).
Las lluminàries seran estables i resistents a l'impacte accidental de la pilota i se situaran fora del volum lliure d'obstacles abans indicat.
10. TEMPERATURA I VENTILACIÓ DE LA PISTA D'ESQUAIX
El espai de la pista d'esquaix disposarà d'un sistema de ventilació i calefacció i/o climatització que permeta una temperatura, humitat i qualitat de l'aire adequada.
La temperatura ideal en l'interior de la pista oscil·larà entre els 15ºC i els 25ºC, no obstant açò és recomanable que oscil·le entre 18ºC i 20ºC.
Així mateix per a controlar la humitat relativa de l'aire que es veu incrementada per la transpiració dels jugadors d'esquaix, es disposarà d'un sistema que mantindrà la humitat relativa de l'aire en un rang entre 30% i 60%. Quan per al control d'humitat es necessite deshumectación, la humitat relativa estarà en un rang entre 50% i 60%, quan per al control d'humitat es requerisca humidificació, la humitat relativa no serà inferior al 30%.
La ventilació de la pista d'esquaix es farà mitjançant un sistema de ventilació forçada amb accionament i control directe per sensors que mesuren la qualitat de l'aire interior de la pista quan, almenys CO2, de manera que aconseguisca una concentració de CO2 com a màxim de 500 ppm (Parts per milió en volum per damunt de la concentració en l'aire exterior).
Per a aconseguir la qualitat de l'aire indicada es recomana una renovació per hora del volum d'aire de la pista de, almenys, quatre renovacions d'aire per hora, d'acord amb les especificacions per a pistes d'esquaix de la Federació Internacional d'Esquaix (WSF).
La instal·lació de ventilació disposarà dels filtres necessaris segons la qualitat de l'aire exterior.
En instal·lacions de climatització en les quals el cabal de l'aire expulsat a l'exterior siga superior a 1.800 m3/h (0,5 m3/s) es recuperarà l'energia de l'aire expulsat.
La velocitat d'impulsió de l'aire serà com màxima de 2 m/s.
El sistema de ventilació així com la construcció de les parets de la pista i del paviment esportiu evitaran l'existència de condensacions sobre els mateixos especialment quan la pista estiga en ús.
No és admissible l'existència de reixetes o qualsevol altre sistema de pas d'aire en els paraments de la pista de joc ni el pas de conductes en el volum lliure d'obstacles reglamentari.
11. ACÚSTICA
En la construcció de la pista d'esquaix es cuidarà l'acústica de la mateixa, de manera que s'evite l'existència de ressons i sorolls, disposant sostres i paraments amb capacitat d'absorció acústica i impedint en el paviment esportiu la ressonància per sorolls d'impacte.
12. LA RAQUETA:
La raqueta tindrà les següents dimensions i característiques:
- Longitud màxima 686 mm
- Amplària màxima 215 mm, mesura perpendicularment a l'eix.
- Longitud màxima de cordes 390 mm
- Area màxima d'encordado 500 cm2.
- Ancho mínim de 7 mm del marc o de qualsevol part estructural, mesurat en el plànol de les cordes.
- Máximo espessor de 26 mm del marc o una altra part estructural, mesurat perpendicularment al plànol de les cordes.
- Radie de curvatura mínim de 50 mm del marc en qualsevol punt.
- Radie de curvatura de 2 mm de qualsevol vora del marc o d'una altra part estructural.
- Pes màxim 255 g.
Així mateix s'indiquen les característiques reglamentàries de construcció de les raquetes d'esquaix:
- La part de la raqueta que conté o envolta a l'àrea encordada es denomina cap de la raqueta.
- Las entenimentades i les puntes d'entenimentades han d'estar encastades en el cap de la raqueta, en els casos en què açò no siga pràctic pel material de la raqueta o pel seu disseny, han d'estar protegides per un protector fortament adherit.
- La franja paragolpes ha de ser d'un material flexible que no s'arrugue formant vores agudes en contactar amb el sòl o les parets.
- La franja paragolpes serà d'un material blanc, incolor o sense pigmentació. Quan per motius estètics un fabricant decidisca usar un protector de color, el fabricant demostrarà a satisfacció de la Federació Mundial d'Esquaix (WSF) que este no deixe taques de color en les parets o sòl de la pista en entrar en contacte amb ells.
- El marc de la raqueta ha de ser de color i/o material que no taque les parets o el sòl després d'un impacte durant el joc normal.
- Las entenimentades seran de budell, nylon o d'un material substitut que no siga metall.
- Sólo es permeten dos capes de corda que estaran entrellaçades alternadamente o unides en la seua intersecció i el disseny de les cordes serà majorment uniforme i formarà un únic plànol en el cap de la raqueta.
- Cualquier anti-vibrador, separador de corda o un altre dispositiu adherit a qualsevol part de la raqueta s'usarà únicament per a limitar o evitar desgast o vibració i serà de grandària i ubicació raonable per a estos usos. No estaran adherits a cap part de les cordes dins de l'àrea de colpege, definida com l'àrea de cordes superposades.
- No hi haurà parts sense encordar dins de la construcció de la raqueta de tal manera que permeten el pas d'una esfera major de 50 mm de diàmetre.
- La construcció total de la raqueta incloent el cap serà simètric respecte del centre de la raqueta en una línia traçada verticalment a través del cap i l'eix, en mirar la raqueta de front.
- Els canvis a les especificacions de raqueta estaran subjectes a un període d'avís de dos anys abans de l'entrada en vigor.
La Federació Mundial d'Esquaix (WSF) decidirà si qualsevol raqueta o prototip complix amb les especificacions esmentades, o en un altre cas és aprovada o no per al joc, i publicarà directrius o guies per a ajudar a la interpretació de les característiques esmentades.
13. LA PILOTA:
La pilota es fan de cautxú natural o sintètic d'alta qualitat o d'una mescla de tots dos, de manera que complisca les següents característiques: - Diametro 40 mm ±0,5 - Pes 24 g ±1,0 - Rigidesa a 23ºC 3,2 N/mm ±0,4 - Resistència de costura mínima 6,0 N/mm - Bote elàstic des de 254 cm 12% mínim (23ºC) - 26% - 33% (45ºC)
14. PROTECCIÓ DELS ULLS
L'impacte d'una pilota d'esquaix estàndard de 40 mm de diàmetre que impacta en l'ull d'un jugador, té una grandària que pot produir lesions greus en l'ull com a trencament del globus ocular, despreniment de retina, etc., per açò encara que el risc de lesions en esquaix és baix, és recomanable que per a evitar eixe risc de lesions en els ulls, utilitzar unes ulleres de protecció dels ulls apropiades. En el nivell d'iniciació i en xiquets es requerix com a obligatori.
La Federació Internacional d'Esquaix (WSF) recomana que tots els jugadors d'esquaix usen ulleres de protecció, fabricades segons una norma nacional a este efecte, col·locades correctament sobre els ulls en tot moment durant el joc, incloent el calfament previ. En Espanya, en absència de norma nacional o europea a este efecte, es recomana el compliment per les ulleres de protecció de la norma britànica BS 7930-1:1998 “Especificacions per a proteccions oculars per a esports de raqueta. Esquaix”.
Les ulleres de protecció, complint la norma anterior o les equivalents publicades per la Canadian Standards Association, l'American Standard ASTM, Standards Australia/New Zeland, són obligatòries per a tots els esdeveniments de dobles i juvenils sancionats per la Federació Internacional d'Esquaix (WSF).
15. MARCADOR
El marcador es col·locarà en situació de perfecta visibilitat per a àrbitres, jugadors i públic. En competicions d'àmbit nacional d'alt nivell, es disposarà un marcador electrònic situat a una altura i posició que puga ser vist correctament pels jugadors, àrbitres i espectadors.
16. MEGAFONIA
En instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions nacionals d'alt nivell, la instal·lació esportiva haurà de comptar amb instal·lació de megafonia. La instal·lació de megafonia ha de permetre controlar de forma individual el sistema de so en les àrees on es troben els representants dels mitjans de comunicació i comentaristes.
El sistema de megafonia ha d'estar dissenyat per a fer automàticament avisos en cas d'emergència, tant a esportistes com als espectadors.
17. CIRCUIT TANCAT DE TELEVISIÓ (CCTV)
En instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions nacionals d'alt nivell, la instal·lació esportiva comptarà amb instal·lació de circuit tancat de televisió en color per a vigilància dels espectadors, si així ho requerixen les autoritats de prevenció de la violència en l'esport. La instal·lació de circuit tancat de televisió disposarà de càmeres fixes i mòbils que controlen l'interior i l'exterior (gradería, accessos, etc.), subministrament propi d'electricitat i es manejarà des de la sala de control organitzatiu de la instal·lació.
18. UNITAT DE CONTROL ORGANITZATIU (UCO)
En instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions nacionals d'alt nivell, si així ho requerixen les autoritats de prevenció de la violència en l'esport, en raó a la importància de la competició, el nombre d'assistents, la seguretat de la mateixa i la modalitat del seu desenvolupament, es disposarà una sala de control des de la qual es tinga una visió general de la instal·lació (pista, graderíes, etc.), aquesta unitat de control organitzatiu disposarà, com a mínim, de circuit tancat de televisió, megafonia i enllaços de radi i telecomunicació, així com els altres mitjans que resulten necessaris per al control del recinte.
19. ESPAIS ÚTILS A l'ESPORT
19.1 ESPAI PER A l'ÀRBITRE I L'ANOTADOR
Se disposarà un espai per a l'àrbitre i l'anotador des del qual serà possible veure la totalitat de les superfícies i les línies de joc, permetent escoltar la jugada i els jugadors i ser escoltats per ells. Este espai estarà darrere de la paret posterior de la pista.
19.2 PISTES D'ENTRENAMENT I DE COMPETICIÓ
Per a realitzar competicions d'esquaix, la instal·lació ha de disposar com a mínim de tres pistes que tindran visibilitat completa de les mateixes per als àrbitres i totes elles seran d'idèntiques característiques.
En competicions oficials de la Real Federació Espanyola d'Esquaix, es requerixen un nombre mínim de pistes d'esquaix proporcional al nombre de jugadors, a establir per aquesta Federació i totes elles seran d'idèntiques característiques.
Per a entrenament i tecnificació, es recomana disposar un mínim de tres pistes, més una altra pista amb gradería per a un nombre xicotet d'espectadors i espai per a l'àrbitre i anotador, perquè puga ser utilitzada també per a competició.
Per a entrenament d'alt nivell també s'ha de disposar un gimnàs amb equips d'entrenament cardiovasculars, equips de musculación i zona per a flexibilitat i relaxació.
20. ESPAIS AUXILIARS PER Als ESPORTISTES
20.1 VESTUARIS I CONDÍCIES D'ESPORTISTES
Se disposaran, com a mínim, dos vestuaris independents. Els vestuaris disposaran de zona de canvi de roba amb bancs i penjadors, zona de dutxes amb espai per a secatge i zona de condícies amb cabines de vàters i lavabos. Les característiques d'aquests espais seguiran l'indicat en el punt de Condicions de disseny de la norma NIDE “Sales i Pavellons”.
Si els vestuaris donen servici a diverses pistes d'esquaix s'adequarà la grandària i/o el nº dels mateixos al nº de pistes. A manera d'exemple, per a quatre pistes d'esquaix es disposaran en cada vestuari un espai de canvi per a huit persones, una zona de dutxes amb un mínim de tres dutxes, zona de cabines amb un vàter i un lavabo almenys, també es disposaran 16 taquilles per vestuari.
Per a competicions esportives d'alt nivell els vestuaris estaran situats el més a prop possible de la pista de joc i amb accés el més directe possible a la mateixa.
20.2 VESTUARIS I CONDÍCIES D'ÀRBITRES
Se disposarà un vestuari per a àrbitres, que podrà utilitzar-se, quan no hi haja competició, com a vestuari d'entrenadors, monitors o professors. Este vestuari disposarà de zona de canvi de roba amb bancs i penjadors, zona de dutxa amb espai per a secatge i zona de condícies amb cabina de vàter i lavabo. En el mateix vestuari o annex a ell hi haurà una zona per a redacció d'actes, informes, etc. amb el mobiliari apropiat. Les característiques d'aquests espais es detallen en la norma NIDE “Sales i Pavellons”.
20.3 INFERMERIA – PRIMERS AUXILIS
Se disposarà de manera que l'accés a ella des de la pista o pistes d'esquaix siga fàcil i comptarà amb una ràpida eixida cap a l'exterior per a evacuació d'accidentats, lesionats o malalts.
Estarà equipada amb una taula d'exploració, llitera, una taula escriptori, butaca, un armari farmaciola, penja-robes i l'equip de material mèdic imprescindible per als primers auxilis. La sala de primers auxilis haurà d'estar disponible tant per als esportistes com per al públic si no existix una altra especifica per al públic.
20.4 ÀREA DE CONTROL DE DOPATGE
En competicions oficials es disposarà l'àrea de control de dopatge, que tindrà un ús exclusiu per a esta fi. Ha de complir els requisits que establix l'Orde PRE/1832/2011, de 29 de juny, per la qual es regula l'àrea de control del dopatge, el material per a la presa de mostres i el protocol de manipulació i transport de mostres de sang i disposarà dels següents espais:
- Una sala d'espera amb cadires i frigorífic per a begudes no alcohòliques ni altres substàncies que pogueren donar resultat advers, així com recipient/s per a recollida dels envasos de les begudes.
- Una sala de treball contigua a la sala d'espera i comunicada directament amb ella amb taula, cadires i un frigorífic amb clau per a guardar les mostres fins al seu trasllat.
- Sala de presa de mostres d'orina contigua a la sala de treball (En cas de competicions per a hòmens i dones és recomanable dos) amb vàter, lavabo i espill.
- Sala d'extracció de sang com a sala addicional contigua a la sala de treball o bé com un espai inclòs en aquesta sala de treball. Si és sala addicional es dotarà de frigorífic amb clau per a guardar les mostres fins al seu trasllat.
20.5 MAGATZEM DE MATERIAL ESPORTIU
Se disposarà un magatzem de material esportiu, de grandària suficient per a guardar material esportiu d'esquaix i es podrà tancar amb clau. Disposarà d'accés fàcil o directe a la pista esportiva i des de l'exterior de la instal·lació esportiva sense obstacles, complirà els requisits de la norma NIDE “Sales i Pavellons”.
21. ESPAIS AUXILIARS SINGULARS
21.1 OFICINES D'ADMINISTRACIÓ, OFICINA DEL TORNEIG I SALA D'ACREDITACIÓ
Son els espais destinats a les persones encarregades de la gestió administrativa de la instal·lació esportiva. La seua grandària estarà d'acord amb la grandària de la instal·lació esportiva a la qual servix. Complirà els requisits de la norma NIDE “Sales i Pavellons”.
Per a les competicions d'alt nivell, es disposarà oficina del torneig amb la superfície i l'equipament necessari per als esdeveniments previstos. L'oficina del Torneig tindrà línia telefònica i connexió a Internet a la disposició del Jutge Àrbitre de la competició.
Se disposarà espai o sala per a acreditació en el vestíbul d'entrada, amb accés directe des de l'exterior. Els espais d'acreditació de Vips i mitjans de comunicació estaran diferenciats i separats de la resta. Tots els espais d'acreditació estaran clarament senyalitzats.
21.2 VESTUARIS DE PERSONAL
Els vestuaris de personal seran d'una grandària en funció del nombre de persones que participen en la neteja, manteniment d'instal·lacions tècniques, etc. de la instal·lació esportiva d'esquaix. Estos vestuaris es disposaran separats de l'àrea de vestuaris d'esportistes i d'àrbitres.
21.3 ESPAIS PER A AUTORITATS I PERSONALITATS
En grans instal·lacions esportives on es vagen a celebrar competicions esportives rellevants, es disposarà una zona de recepció i estada d'autoritats i personalitats, que es trobarà prop de la Tribuna d'autoritats a manera d'antepalco.
Per a competicions d'alt nivell, es requerix reservar espais destinats a rebre als convidats VIP en una forma apropiada, la dimensió de la qual depèn del tipus d'esdeveniment. Així mateix es disposarà de places d'aparcament amb accés diferenciat i entrada directa a l'interior de la instal·lació.
21.4 ESPAIS PER Als MITJANS DE COMUNICACIÓ
En grans instal·lacions esportives on es desenvolupen importants esdeveniments esportius es disposaran espais per als representants dels mitjans de comunicació i les instal·lacions que requerixen. Aquests espais estaran separats de les zones d'espectadors i amb accessos independents.
Per a competicions d'alt nivell, així mateix, pot ser necessari que la instal·lació esportiva dispose dels següents espais per als mitjans de comunicació:
- Tribuna/s per a la premsa.
- Cabinas Cabina/s per a comentaristes de radi i TV.
- Espacios per a càmeres d'Espai/s per a càmeres de TV.
- Sala de conferències de premsa.
- Zona mixta, que permet als representants dels mitjans de comunicació parlar i/o entrevistar als jugadors.
- Aparcamiento reservat per a zona de mitjans de comunicació, amb entrada directa i diferenciada a l'interior de la instal·lació esportiva.
La Federació Internacional d'Esquaix (WSF) en les seues “Especificacions per a pistes d'esquaix” indica els següents requisits per a la instal·lació de càmeres:
La Competició pot ser televisada, filmada, fotografiada o gravada per damunt de la pista o a través de qualsevol de les parets d'esquaix, sempre que:
- Ninguna càmera o un altre equip invadisquen l'espai de la pista d'esquaix per davall de l'altura lliure mínima.
- Els jugadors dins de la pista no siguen distrets per qualsevol càmera, equip, o operador de les càmeres o altres equips, ja siga darrere de les parets laterals o frontal.
A més els panells de càmeres es poden incorporar en qualsevol part de les parets de joc sempre que tals panells:
- Queden a ras amb les superfícies de les parets adjacents en el costat de la pista.
- Coincidan amb la major exactitud amb el color de les superfícies adjacents en el costat de la pista.
- Tengan características de rebote similares a la superficie de juego circundante de la pista.
- Estén fixos de tal manera que puguen suportar indefinidament l'impacte de les pilotes, les raquetes i els jugadors en el joc normal.
- Estiguen construïts d'un material que no siga susceptible de causar un perjuí greu als jugadors o espectadors si es trenca (per exemple, vidre de seguretat).
22. ESPAIS PER Als ESPECTADORS
Els espais per als espectadors permetran veure les competicions esportives que tinguen lloc, situats darrere del plànol de qualsevol paret de la pista. i disposaran dels espais auxiliars necessaris com són: vestíbul/s d'accés amb zona i cartells d'informació, control d'accessos, taquilles, bar – cafeteria, condícies, guarda-roba, etc.
Quan es preveja un espai per a espectadors darrere de la paret posterior transparent o de qualsevol altra paret transparent de la pista, este haurà de ser en forma de graderia amb seients i accessos adequats.
Les graderíes i les galeries d'espectadors compliran els criteris de Seguretat d'Utilització i Accessibilitat del Codi Tècnic de l'Edificació i altra normativa vigent.
Els espais per a espectadors es dissenyaran i construiran de manera que siguen accessibles per a persones amb discapacitat de forma no discriminatòria, independent i segura, es reservaran places per a persones de mobilitat reduïda (1 per a usuaris de cadira de rodes per cada 100 places o fracció) i compliran la normativa nacional, autonòmica i local a este efecte. Els espais destinats als espectadors compliran els requisits del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i altra normativa vigent, especialment la d'espectacles públics, accessibilitat i incendis. Així mateix estos espais compliran els requisits de les normes NIDE “Pistas Pequeñas” i “Sales i Pavellons”.
Les instal·lacions esportives on es vagen a realitzar competicions esportives d'alt nivell han de disposar d'accessos independent per a jugadors i jutges diferents dels de públic, de manera que no puguen entrar en contacte físic amb el públic.
El nº d'espectadors a preveure depèn del nivell i del caràcter de l'esdeveniment esportiu. En competicions oficials de la Real Federació Espanyola d'Esquaix, es recomana que quan siga possible, haurà d'habilitar-se espai de seient per a 150 espectadors.
La Tribuna d'autoritats i personalitats estarà en una posició central, prop de la pista i pròxima a la sala d'hospitalitat. La zona no haurà de ser accessible per a la resta del públic. En competicions d'alt nivell es recomana disposar d'antepalco.
23. ACCESSIBILITAT
Les instal·lacions esportives per a esquaix es dissenyaran i construiran de manera que siguen accessibles per a persones amb discapacitat, de forma no discriminatòria, independent i segura. Disposaran d'un itinerari exterior accessible a la instal·lació i d'itineraris accessibles a la pista, els espais esportius auxiliars, (Vestuarios, infermeria, etc.) i els espais per a espectadors. Els citats espais esportius, auxiliars i per a espectadors seran accessibles, compliran els criteris d'accessibilitat que s'indiquen en la norma NIDE “Sales i Pavellons” així com la normativa nacional, autonòmica i local a este efecte. Es recomana que complisquen els requisits de les Normas UNIX de “Accessibilitat”.
24. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
- Reglas mundiales de individuales de squash, 2014. Federación Internacional de Squash (WSF).
- Reglas mundiales de dobles de squash, 2015. Federación Internacional de Squash (WSF).
- Especificacions per a pistes d'esquaix. Normes recomanades aprovades per WSF Gener 2013, actual gener 2016, diagrames gener 2017. Federació Internacional d'Esquaix (WSF).
- Normes UNE-EN de “Superfícies i Equipamientos esportius”
- Norma UNE-EN de “Il·luminació d'instal·lacions esportives”
- Normes UNE-EN de “Instal·lacions per a espectadors en instal·lacions esportives”
- Normes UNIX de “Accessibilitat”